13
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
15:43h
La llei d'amnistia és al cor dels acords d'ERC i Junts amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, que serà aquest dimecres i dijous. Després de fer públics els pactes entre independentistes i socialistes, la proposició de llei entrarà a registre en les properes hores, signada per tots els partits que donaran suport a la presidència de Sánchez, menys Coalició Canària. Aquest dilluns al matí, ERC encara estava estudiant l'últim esborrany. Sota el títol "Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya", la llei ha de permetre allunyar dels tribunals les causes relacionades amb el procés, ja sigui per la consulta del 9-N, pel referèndum de l'1-O o per les protestes contra la sentència del procés.
La norma, de 23 pàgines a la qual ha tingut accés Nació, abraça un període temporal que va de 2012 fins al dia d'entrada a registre. Estableix que s'haurà d'aplicar en un termini de dos mesos un cop la llei entri en vigor i afecta els líders del procés -Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres- i també els seus "col·laboradors". L'amnistia ha de permetre oblidar els delictes relacionats amb el procés, com ara tota l'organització i finançament de la consulta de 2014 i el referèndum de 2017 i totes aquelles activitats vinculades que hagin estat considerades delicte. També les causes de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes, així com les protestes provocades per la sentència, especialment la causa de Tsunami Democràtic, complexa per l'acusació de terrorisme.
La llei no fa cap referència al lawfare, un dels elements que va allargar les negociacions entre Junts i el PSOE, malgrat que el concepte aparegui a l'acord polític condicionat a una sèrie de comissions parlamentàries. El PSOE, de fet, nega que existeixi aquesta persecució política, i sosté que seran els jutges els que hauran de dir si la llei d'amnistia afecta causes que vagin més enllà del procés, que han fet diversos comunicats aquests darrers dies negant una pràctica d'aquestes característiques contra l'independentisme. La llei també fa un reconeixement explícit a la Constitució -element clau si aspira a passar el filtre del Tribunal Constitucional- i a "l'ordenament jurídic nacional i internacional". El text inclou, també, un reconeixement als policies que van intentar impedir el referèndum.
Preàmbul llarg per blindar-se al TC De les 23 pàgines que té la proposició de llei, onze són per al preàmbul, pensat per blindar-se de cara als recursos al Tribunal Constitucional (TC). El text fa un reconeixement explícit del marc constitucional quan diu que tots els objectius s'han de perseguir "dins de l'ordenament jurídic nacional i internacional". La llei repassa la jurisprudència del TC i de la justícia europea, que en diverses sentències ha avalat les lleis d'amnistia per a casos excepcionals, així com els casos d'altres països europeus on l'amnistia és explícitament constitucional. El text també reivindica, en aquest sentit, la legitimitat del Congrés per elaborar una norma d'aquestes característiques i remarca que no suposa un distanciament respecte del marc legal actual de l'estat espanyol. El preàmbul també justifica la proporcionalitat de la llei -perquè detalla clarament què s'amnistia- i que està justificada, perquè té l'objectiu de "superar la situació d'alta tensió política que va viure la societat catalana de manera especialment intensa des de 2012".
Junts, els seus pesos pesants i el seu entorn polític i mediàtic han mirat de vendre aquest cap de setmana l'acord amb el PSOE com "un abans i un després". El cert és que el pacte queda lluny de les expectatives generades i del "cobrar per avançat", però té elements que els juntaires poden reivindicar, com ara el mediador internacional, que haurà de fiscalitzar les converses que hi haurà a la taula de diàleg, un mecanisme com el d'ERC però ara entre Junts i el PSOE. Al cor de l'acord hi ha l'amnistia. Després de negociar els últims serrells aquests dies, el text -en forma de proposició de llei- s'ha de registrar al Congrés, en principi aquest dilluns. Començarà aleshores un camí complex, que s'allargarà uns mesos, abans de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i traslladada als tribunals que l'han d'aplicar.
Els tribunals que rebran la llei -que s'haurà d'aplicar d'ofici o bé a instància de les parts- poden presentar qüestions d'inconstitucionalitat al TC, cosa que suspendria l'aplicació de la llei al cas concret. També poden presentar qüestions prejudicals al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb un recorregut limitat -caldria demostrar que vulnera normes europees- malgrat que Europa mirarà amb atenció la futura llei. Alhora, també poden argumentar que la causa que piloten no queda emparada en la llei. Això serà difícil en aquelles carpetes troncals, com ara l'1-O o els preparatius del referèndum, però és una via que podrien utilitzar en aquelles causes que es troben a la frontera de la llei.
La norma, de 23 pàgines a la qual ha tingut accés Nació, abraça un període temporal que va de 2012 fins al dia d'entrada a registre. Estableix que s'haurà d'aplicar en un termini de dos mesos un cop la llei entri en vigor i afecta els líders del procés -Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres- i també els seus "col·laboradors". L'amnistia ha de permetre oblidar els delictes relacionats amb el procés, com ara tota l'organització i finançament de la consulta de 2014 i el referèndum de 2017 i totes aquelles activitats vinculades que hagin estat considerades delicte. També les causes de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes, així com les protestes provocades per la sentència, especialment la causa de Tsunami Democràtic, complexa per l'acusació de terrorisme.
La llei no fa cap referència al lawfare, un dels elements que va allargar les negociacions entre Junts i el PSOE, malgrat que el concepte aparegui a l'acord polític condicionat a una sèrie de comissions parlamentàries. El PSOE, de fet, nega que existeixi aquesta persecució política, i sosté que seran els jutges els que hauran de dir si la llei d'amnistia afecta causes que vagin més enllà del procés, que han fet diversos comunicats aquests darrers dies negant una pràctica d'aquestes característiques contra l'independentisme. La llei també fa un reconeixement explícit a la Constitució -element clau si aspira a passar el filtre del Tribunal Constitucional- i a "l'ordenament jurídic nacional i internacional". El text inclou, també, un reconeixement als policies que van intentar impedir el referèndum.
Proposició de llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya by edicio naciodigital on Scribd
Preàmbul llarg per blindar-se al TC De les 23 pàgines que té la proposició de llei, onze són per al preàmbul, pensat per blindar-se de cara als recursos al Tribunal Constitucional (TC). El text fa un reconeixement explícit del marc constitucional quan diu que tots els objectius s'han de perseguir "dins de l'ordenament jurídic nacional i internacional". La llei repassa la jurisprudència del TC i de la justícia europea, que en diverses sentències ha avalat les lleis d'amnistia per a casos excepcionals, així com els casos d'altres països europeus on l'amnistia és explícitament constitucional. El text també reivindica, en aquest sentit, la legitimitat del Congrés per elaborar una norma d'aquestes característiques i remarca que no suposa un distanciament respecte del marc legal actual de l'estat espanyol. El preàmbul també justifica la proporcionalitat de la llei -perquè detalla clarament què s'amnistia- i que està justificada, perquè té l'objectiu de "superar la situació d'alta tensió política que va viure la societat catalana de manera especialment intensa des de 2012".
9-N, 1-O i accions relacionades
L'amnistia afecta els actes relacionats amb els preparatius o conseqüències del 9-N i l'1-O, totes aquelles actuacions dutes a terme per preparar, organitzar, finançar les consultes. També aquelles accions que, tot i no està directament relacionades amb aquestes consultes, suposin "reivindicar, promoure o procurar" la independència, sigui a través de diners públics destinats a finançar o facilitar la realització de qualsevol conducta amb l'objectiu de fer la independència. També aquelles accions encaminades a divulgar el projecte independentista o bé recollir informació sobre experiències similars, un punt que permet incloure-hi el viatge a Nova Caledònia de Josep Alay. Alhora, també aquelles accions per donar protecció o seguretat als dirigents del procés, com seria el cas de Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà. També s'inclouen les actuacions tipificades com a desobediència amb relació al procés.Les protestes i Tsunami
La llei també inclou les protestes relacionades amb el procés, com ara les de l'octubre de 2019 per la sentència de l'1-O. En aquest punt és rellevant el mecanisme per incloure Tsunami Democràtic. Entre les exclusions a la llei d'amnistia, queda fora aquelles causes per terrorisme en què hi hagi sentència ferma i en què s'hagin produït morts o atemptats. D'aquesta manera, la causa de Tsunami -sense sentència i sense morts-, queda dins de la llei d'amnistia. Alhora, la llei inclou també els policies que van actuar per impedir el referèndum de l'1-O, però en deixa fora aquells actes considerats com a tortura o aquelles actuacions que van suposar pèrdues d'ull o de testicles. Així, el policia que va lesionar Roger Español no es pot beneficiar de la llei.I ara què?
Els terminis de la tramitació fan que Carles Puigdemont hagi de confiar en Pedro Sánchez, almenys durant uns mesos, fins que la llei d'amnistia no només estigui aprovada, sinó que també hagi entrat en vigor i hagi estat aplicada pels jutges. Tot plegat, s'allargarà encara uns mesos, amb la incertesa que suposa que els tribunals siguin els encarregats d'interpretar el text que surti del Congrés. Fins que la llei que suposarà l'oblit dels delictes del procés no tingui resultats, Junts no pot desmarcar-se del pacte segellat amb els socialistes, que ha implicat l'aterratge definitiu del partit de Puigdemont a la via de la negociació.Junts, els seus pesos pesants i el seu entorn polític i mediàtic han mirat de vendre aquest cap de setmana l'acord amb el PSOE com "un abans i un després". El cert és que el pacte queda lluny de les expectatives generades i del "cobrar per avançat", però té elements que els juntaires poden reivindicar, com ara el mediador internacional, que haurà de fiscalitzar les converses que hi haurà a la taula de diàleg, un mecanisme com el d'ERC però ara entre Junts i el PSOE. Al cor de l'acord hi ha l'amnistia. Després de negociar els últims serrells aquests dies, el text -en forma de proposició de llei- s'ha de registrar al Congrés, en principi aquest dilluns. Començarà aleshores un camí complex, que s'allargarà uns mesos, abans de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i traslladada als tribunals que l'han d'aplicar.
L'amenaça dels jutges
El PP ja ha dit que presentarà recursos contra la llei per mirar de tombar-la al TC, ara controlat per una majoria progressista. Diverses veus del Poder Judicial s'han pronunciat en contra de l'amnistia, que consideren que atempta contra la separació de poders. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), associacions de jutges i fiscals, i alguns magistrats rellevant han manifestat dubtes al voltant d'aquesta llei, com Manuel García Castellón, que instrueix la causa contra Tsunami Democràtic. Les referències al lawfare en l'acord de PSOE i Junts -no a la llei- han estat especialment criticades des de diversos estaments del Poder Judicial. En tot cas, els jutges tenen marge de maniobra per mirar de torpedinar l'aplicació de l'amnistia en aquelles causes relacionades amb el procés.Els tribunals que rebran la llei -que s'haurà d'aplicar d'ofici o bé a instància de les parts- poden presentar qüestions d'inconstitucionalitat al TC, cosa que suspendria l'aplicació de la llei al cas concret. També poden presentar qüestions prejudicals al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb un recorregut limitat -caldria demostrar que vulnera normes europees- malgrat que Europa mirarà amb atenció la futura llei. Alhora, també poden argumentar que la causa que piloten no queda emparada en la llei. Això serà difícil en aquelles carpetes troncals, com ara l'1-O o els preparatius del referèndum, però és una via que podrien utilitzar en aquelles causes que es troben a la frontera de la llei.