12
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
18:57h
La nit electoral del 23-J va convertir-se en una desfilada de sensacions a Junts. Decepció per la pèrdua d'un diputat, reflexió en calent per haver registrat el pitjor resultat en vots de l'espai postconvergent a Madrid de les últimes dècades, però també una satisfacció desaforada per tenir a les mans el futur de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L'energia que desprenia el rol decisiu de Carles Puigdemont en política estatal va fer que, en el fragor de l'última fase del recompte, empleats del partit donessin per fetes unes noves eleccions -fruit del bloqueig promès en campanya- en les quals Junts milloraria resultats. Menys de quatre mesos després, Puigdemont ha negociat personalment un acord amb el PSOE que permetrà la investidura de Sánchez. Hi haurà llei d'amnistia -amb el dubte de com s'aplicarà en casos de lawfare-, hi haurà mediador internacional, i hi haurà una nova fase de majoria d'edat a Junts.
Són nombrosos els dirigents del partit, sempre enquadrats en el sector veterà -aquell que ja les havia vist de tots colors en l'etapa final de Convergència i en la fallida posada en marxa del PDECat- que alertaven d'un to "prepolític" en determinades dinàmiques de Junts, o que fins i tot definien el rumb de la formació com un adolescent que tasta els primers compassos de la responsabilitat. La sortida del Govern, en aquest sentit, n'és un exemple nítid: la distància amb ERC s'havia anat eixamplant amb el pas dels mesos, vigent com era la mala relació des de la tardor del 2017, i el xoc pel front de Madrid era insalvable. Un any després, Puigdemont i Oriol Junqueras han avalat personalment dos acords -per separat- per investir el líder del PSOE.
En els dies previs a la consulta a la militància sobre la sortida de l'executiu, un dirigent amb responsabilitats feia la següent afirmació: "Serem un partit gran el dia que aprenguem a conviure amb les nostres contradiccions". Després de l'acord amb Sánchez, Junts passa a transitar per una via que ERC va emprendre després de la tardor del 2017. Si Junqueras ha hagut d'anar deixant enrere moments de la seva trajectòria que topen amb el rumb actual -Artur Mas encara recorda la tarda d'octubre del 2014 en què el líder d'ERC li exigia portar el 9-N fins a les últimes conseqüències, o bé quan els republicans sostenien que amb 68 diputats seus es podia fer la independència-, ara aquesta tasca li correspondrà a Puigdemont.
Perquè l'hemeroteca, també la més recent, de l'expresident indica la distància entre les paraules i els fets. Si en campanya insistia que Sánchez no seria president amb els vots de Junts, aquesta setmana ha comparegut des de Brussel·les per anunciar un acord que, per ser "històric" -així ho va admetre ell mateix- haurà de tenir recorregut la legislatura. Si en els últims anys ha carregat amb duresa contra la "rendició" d'ERC, ara formarà part de l'equació de la governabilitat a Espanya. La contrapartida obtinguda, llei d'amnistia al marge, serà poder-se asseure a la mesa de negociació, que arrencarà a Bèlgica a finals de mes. "Estaven contra el diàleg perquè no el lideraven ells", diagnosticaven aquesta setmana des de Palau.
No es preveuen sobresalts en la consulta interna, perquè Puigdemont ha avalat personalment el pacte. Fins i tot el defensa públicament Laura Borràs, la representant més destacada del sector més allunyat de la política tradicional. Cada vegada que hi ha hagut un acord amb el PSC -Junts es va encarregar de retirar el veto als socialistes posterior al 155 quan van pactar governar plegats la Diputació de Barcelona-, Borràs i els seus afins s'hi han manifestat en contra. Tampoc Puigdemont va voler, després de les municipals, arribar a enteses amb el PSC a les diputacions de Tarragona i Lleida, finalment en mans d'ERC. Havent promogut Jaume Collboni la defenestració de Xavier Trias -es revertirà en les properes setmanes en virtut de l'acord Junts-PSOE?- el relat prioritzava acords entre formacions independentistes.
A l'hora de la veritat, però, la unitat s'ha convertit -no és nou- en una entelèquia. La llei d'amnistia s'ha negociat per separat, i això que les causes afecten els dos partits. De taules de diàleg n'hi haurà tres, dues més que l'anterior legislatura, sense que s'albiri possibilitat de coordinació. Junts, de fet, insisteix que ara sí que es negociarà, enlloc de "dialogar" com ha fet ERC, i aquest és un dels punts que s'està intentant destacar més en públic. A banda, si hi ha amnistia completa i els jutges l'apliquen tal com està dissenyada, la fotografia de l'inici de la legislatura serà la tornada amb honors de Puigdemont. Una victòria sense pal·liatius que s'haurà produït després que Junts hagi aterrat en un marc que, fins ara, menystenia.
I en clau interna? Jordi Turull s'ha tornat a erigir com a marmessor de qualsevol negociació, discret i eficaç en els contactes amb el PSOE per ordre de Puigdemont. Tot i que els pactes postmunicipals van generar crítiques internes, perquè s'ha perdut poder institucional respecte l'anterior mandat, la negociació a Madrid li permet tenir realineat el partit i tendir cap a posicions més pragmàtiques sense renunciar als objectius de fons. Una amnistia l'alliberaria de la inhabilitació. Tindrà ganes de ser candidat? Voldrà Puigdemont assumir de nou aquesta responsabilitat o tornarà a Europa? Ho serà Josep Rull? Continua tenint paperetes Jaume Giró? El gir de Junts a Madrid tindrà conseqüències a Catalunya després de les properes eleccions al Parlament? S'obrirà el meló de governar la Generalitat amb el PSC? Són preguntes que Junts només podrà respondre quan aterri definitivament en la majoria d'edat.
Són nombrosos els dirigents del partit, sempre enquadrats en el sector veterà -aquell que ja les havia vist de tots colors en l'etapa final de Convergència i en la fallida posada en marxa del PDECat- que alertaven d'un to "prepolític" en determinades dinàmiques de Junts, o que fins i tot definien el rumb de la formació com un adolescent que tasta els primers compassos de la responsabilitat. La sortida del Govern, en aquest sentit, n'és un exemple nítid: la distància amb ERC s'havia anat eixamplant amb el pas dels mesos, vigent com era la mala relació des de la tardor del 2017, i el xoc pel front de Madrid era insalvable. Un any després, Puigdemont i Oriol Junqueras han avalat personalment dos acords -per separat- per investir el líder del PSOE.
En els dies previs a la consulta a la militància sobre la sortida de l'executiu, un dirigent amb responsabilitats feia la següent afirmació: "Serem un partit gran el dia que aprenguem a conviure amb les nostres contradiccions". Després de l'acord amb Sánchez, Junts passa a transitar per una via que ERC va emprendre després de la tardor del 2017. Si Junqueras ha hagut d'anar deixant enrere moments de la seva trajectòria que topen amb el rumb actual -Artur Mas encara recorda la tarda d'octubre del 2014 en què el líder d'ERC li exigia portar el 9-N fins a les últimes conseqüències, o bé quan els republicans sostenien que amb 68 diputats seus es podia fer la independència-, ara aquesta tasca li correspondrà a Puigdemont.
Carles Puigdemont, en el sisè aniversari de l'1-O. Foto: Junts
Perquè l'hemeroteca, també la més recent, de l'expresident indica la distància entre les paraules i els fets. Si en campanya insistia que Sánchez no seria president amb els vots de Junts, aquesta setmana ha comparegut des de Brussel·les per anunciar un acord que, per ser "històric" -així ho va admetre ell mateix- haurà de tenir recorregut la legislatura. Si en els últims anys ha carregat amb duresa contra la "rendició" d'ERC, ara formarà part de l'equació de la governabilitat a Espanya. La contrapartida obtinguda, llei d'amnistia al marge, serà poder-se asseure a la mesa de negociació, que arrencarà a Bèlgica a finals de mes. "Estaven contra el diàleg perquè no el lideraven ells", diagnosticaven aquesta setmana des de Palau.
No es preveuen sobresalts en la consulta interna, perquè Puigdemont ha avalat personalment el pacte. Fins i tot el defensa públicament Laura Borràs, la representant més destacada del sector més allunyat de la política tradicional. Cada vegada que hi ha hagut un acord amb el PSC -Junts es va encarregar de retirar el veto als socialistes posterior al 155 quan van pactar governar plegats la Diputació de Barcelona-, Borràs i els seus afins s'hi han manifestat en contra. Tampoc Puigdemont va voler, després de les municipals, arribar a enteses amb el PSC a les diputacions de Tarragona i Lleida, finalment en mans d'ERC. Havent promogut Jaume Collboni la defenestració de Xavier Trias -es revertirà en les properes setmanes en virtut de l'acord Junts-PSOE?- el relat prioritzava acords entre formacions independentistes.
A l'hora de la veritat, però, la unitat s'ha convertit -no és nou- en una entelèquia. La llei d'amnistia s'ha negociat per separat, i això que les causes afecten els dos partits. De taules de diàleg n'hi haurà tres, dues més que l'anterior legislatura, sense que s'albiri possibilitat de coordinació. Junts, de fet, insisteix que ara sí que es negociarà, enlloc de "dialogar" com ha fet ERC, i aquest és un dels punts que s'està intentant destacar més en públic. A banda, si hi ha amnistia completa i els jutges l'apliquen tal com està dissenyada, la fotografia de l'inici de la legislatura serà la tornada amb honors de Puigdemont. Una victòria sense pal·liatius que s'haurà produït després que Junts hagi aterrat en un marc que, fins ara, menystenia.
Jordi Turull i Míriam Nogueras, aquest dijous a Brussel·les. Foto: Junts
I en clau interna? Jordi Turull s'ha tornat a erigir com a marmessor de qualsevol negociació, discret i eficaç en els contactes amb el PSOE per ordre de Puigdemont. Tot i que els pactes postmunicipals van generar crítiques internes, perquè s'ha perdut poder institucional respecte l'anterior mandat, la negociació a Madrid li permet tenir realineat el partit i tendir cap a posicions més pragmàtiques sense renunciar als objectius de fons. Una amnistia l'alliberaria de la inhabilitació. Tindrà ganes de ser candidat? Voldrà Puigdemont assumir de nou aquesta responsabilitat o tornarà a Europa? Ho serà Josep Rull? Continua tenint paperetes Jaume Giró? El gir de Junts a Madrid tindrà conseqüències a Catalunya després de les properes eleccions al Parlament? S'obrirà el meló de governar la Generalitat amb el PSC? Són preguntes que Junts només podrà respondre quan aterri definitivament en la majoria d'edat.