Falten pocs dies per al primer aniversari de la presa de possessió de Donald Trump i el món contempla astorat els darrers moviments de l’Administració nord-americana , que va inaugurar l’any amb la captura espectacular de Nicolás Maduro. La pressió sobre Groenlàndia ha mostrat que ser un aliat estret de Washington i soci de l’OTAN no és garantia de protecció davant les ànsies territorials de Trump. A aquestes alçades, cap actor internacional està en condicions de preveure com evolucionaran les relacions amb els Estats Units. I Espanya, com es pot veure afectada pel nou ordre?
El periodista Ignacio Cembrero és un expert en el Magrib, on ha estat corresponsal. Segueix de prop la realitat del Marroc i les seves anàlisis -abans a El País, ara a El Confidencial- són de les més ben informades sobre el que passa en aquell país. Explica a Nació que mai com ara Rabat ha formulat les seves reivindicacions de manera tan clara com en el darrer any. Un mitjà per conèixer què pensa el Marroc sobre els seus contenciosos és la revista Atalayar, que exposa bé el pensament del lobby marroquí a l’estat espanyol.
Ignacio Cembrero: "El Marroc està envalentit"
Cembrero subratlla que el darrer any el Marroc està "envalentit". "Ha teixit un bon vincle amb l’administració Trump i ha vist reconegudes part de les seves tesis sobre el Sàhara amb la resolució de Nacions Unides del 31 d’octubre", ressalta. La monarquia alauita ha estat un dels països àrabs que va reconèixer Israel dins dels Pactes d’Abraham, el 2020, en el primer mandat de Trump, que va agrair el gest reconeixent la sobirania marroquina sobre el Sàhara. I aquest gener ha signat un acord de cooperació militar amb Tel Aviv. És un soci preferent per Washington i costa creure que no se'n voldrà aprofitar.
El periodista enumera les principals reivindicacions marroquines en el front sud del seu territori. Ceuta i Melilla vindran després. Mirant al sud, Rabat vol de Madrid el reconeixement ple de la sobirania marroquina del Sàhara. El govern de Pedro Sánchez va donar al Marroc un gran triomf: considerar el pla d’autonomia de la colònia com a base de partida per una solució negociada. Una mica en línia amb la resolució de l’ONU. Però això no equival a reconèixer la sobirania, com sí que ha fet França.
El règim de Mohamed VI vol també el traspàs del control aeri sobre el Sàhara que encara es fa des de les Canàries, un millor repartiment de les aigües territorials entre l’arxipèlag canari i la costa marroquina, sempre en disputa. I un punt poc conegut: el Marroc ansia compartir amb Espanya els drets sobre el Mont Tropic, uns 500 quilòmetres al sud de l’illa de Hierro, un territori submergit ric en terres rares.
En aquest context, cap esdeveniment en el panorama internacional deixa de tenir impacte a tot arreu. Els fets a Veneçuela són seguits amb atenció al Marroc. La caiguda de Maduro ha estat vista amb satisfacció a Rabat. El règim bolivarià ha estat un aliat del Front Polisario, que ara perd un altre aliat. Cembrero recorda que Hugo Chávez va visitar els campaments saharauis.
La carta algeriana
Pablo Ignacio de Dalmases és un altre periodista amb coneixement de la realitat marroquina i, sobretot, sahariana. Va ser el director del diari La Realidad i de RNE a l’antiga colònia els darrers temps de la presència espanyola. Dalmases considera que el futur del Sàhara encara és a l’aire perquè tot i l’èxit diplomàtic de Rabat, l’ONU no li ha reconegut la sobirania sobre el territori. Però considera que l’aliança amb Israel és un "perill" de cara al futur. Amb tot, dubta que el Marroc obri més fronts de conflicte: "La situació interna no dona marge al règim, tenallat per corrents de protesta i una corrupció molt profunda".
El que sorprèn més Dalmases és que Espanyi hagi oblidat una carta poderosa: "No entenc perquè ha bandejat Algèria, el país més extens del continent africà i que encara conserva part del seu segell com a nació anticolonialista, i ha prioritzat tant les relacions amb un sistema medieval i neocolonialista com el marroquí".
Ceuta i Melilla, "asfixiades"
Les dues ciutats estan "asfixiades" per Rabat, segons Cembrero, que explica com les autoritats marroquines estan pressionant els seus habitants: "En aquests moments, el trajecte del Marroc a Ceuta pot durar fins a 18 hores! Conec gent de la ciutat que ha acabat venent la casa que tenen al Marroc. Han convertit la frontera en un infern".
Com reaccionaria la comunitat internacional en cas d’un increment de la pressió marroquina sobre aquest territoris? Amb Trump a la Casa Blanca i desitjós d’estar bé amb Rabat, la situació podria ser delicada. Dalmases creu que en cap cas Espanya cediria les dues ciutats", però també admet que ara tot és possible".
Canvis a Palau?
S’ha especulat amb un enduriment de les relacions amb Madrid en cas que Mohamed VI, greument malalt, morís i el seu hereu, el jove Moulay Hassan, volgués guanyar legitimitat. Cembrero creu que això no canviaria res: "El que és segur és que el rei no abdicarà". Un monarca a qui no es veu des d’inicis de novembre, difícil de localitzar i que sembla que aquests dies és a Tanzània. Probablement no torni al país fins que comenci el Ramadà, a final de febrer. L’únic canvi que preveu Cembrero en cas de nou regnat és en l’estil. Moulay Hassan sembla més auster i, a diferència de la resta de la família, està estretament lligat a la seva mare, Lalla Salma, avui repudiada a Palau.
