Una de les premisses més utilitzades pel Síndic de Comptes de Catalunya, Jaume Amat, és recordar que el concepte corrupció respon a un entorn cultural i social molt determinat. És a dir, a Suècia hi podt haver conductes rebutjades socialment que a Catalunya s'entenen dins la normalitat. Per això, els estudis demoscòpics intenten escatir quines conductes, comportaments o convencions socials estan més acceptades, quines més tolerades i quines aixequen més rebuig dels ciutadans.

És a dir, quin nivell de corrupció atorga la ciutadania a regalar una caixa de vi a un alt càrrec o falsificar l'empadronament per matricular els fills en una escola determinada. Una llista necessària per centrar esforços davant la gran sensació d'una Catalunya corrupta.

Les conductes vistes com a més corruptes

Seguint aquesta línia, el Baròmetre sobre la percepció de la corrupció de l'Oficina Antifrau de Catalunya, presentat aquesta setmana pel seu director, Daniel de Alfonso, identifica quines conductes dels administradors públics molesten més la ciutadania. Entre les conductes menys tolerades, només un 1,3% veu acceptable que un funcionari faci servir un bé públic per a una finalitat privada, i un 2,5% que un polític doni suport a un projecte per beneficiar un grup econòmic en atenció al suport que aquest ha donat al seu partit.

Hi ha un 5,5% d’enquestats que creuen que no és una conducta corrupta que un polític voti un projecte per afavorir l’empresa del seu fill, mentre que per al 4,1% que un empresari pagui per obtenir un contracte públic tampoc no  és una conducta corrupta.

Les més justificades

A l'altra banda, entre les conductes llistades que més justificació reben, hi trobem 
la d’empadronar un fill a casa dels avis perquè l’acceptin a l’escola desitjada (30,8%), o bé contractar un servei sense factura per estalviar-se l’IVA (11,5%), mentre que el 20,9% també justifica trucar un metge amic per evitar la llista d’espera. Així mateix, el 15,1% dels enquestats accepta que un alt càrrec admeti com a regal una caixa de vi d’una empresa, i un 13,3% veu acceptable que una persona que treballa al sistema sanitari públic ajudi un familiar a saltar-se la llista d’espera.

El 39,8% no aprecia corrupció en el fet que un directiu d’una empresa privada accepti regals d’una empresa proveïdora, i el 29,5% no veu corrupte que un metge de la sanitat pública faci un viatge pagat per un laboratori farmacèutic. El 23,4% no considera corrupte que un funcionari realitzi activitats electorals durant el seu temps de treball.