11
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
8:07h
Eva Baró (Barcelona, 1974) és la nova presidenta de la federació d'ERC a la capital catalana després de guanyar amb un ajustat 50% a la candidatura de Patrícia Gomà, que va obtenir el 47% del suport. Regidora a l'Ajuntament de Barcelona i vicepresidenta a la Diputacióde Barcelona afronta el lideratge d'una federació (històricament) dividida en un moment en què ERC s'ha de repensar i afrontar debats com el seu paper a la capital catalana durant els pròxims quatre anys, amb el relleu d'Ernest Maragall a l'horitzó. Sobre aquest relleu ja s'ha pronunciat Elisenda Alamany, número dos del grup municipal, que ha avançat que Maragall no completarà el mandat i que serà ella qui assumeixi les funcions de lideratge.
La candidatura de Baró a liderar la federació barcelonina va ser considerada com l'oficialista -ella havia format part recentment de l'executiva nacional, i comptava amb suports com el del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena- i la de Gomà, crítica. Són etiquetes que rebutja, i per argumentar-ho, des del seu equip recorden que tan oficialista pot ser la seva llista com la d'un número dos d'un Departament, en referència a Gomà, que és la secretària general d'Educació. En aquesta entrevista, feta el 3 de novembre,explica que la primera mesura del nou equip serà iniciar un procés de debat intern amb la militància per definir el rol del partit a l'Ajuntament: oposició o govern?
La seva candidatura va guanyar per només 23 vots. Com afronta ser la presidenta d'una federació dividida?
De la mateixa manera que vam afrontar la campanya. Nosaltres tenim un tarannà molt conciliador i el nostre objectiu és aconseguir que tota la militància, independentment del rang, se senti escoltada i senti que forma part del projecte d'ERC Barcelona. Que tothom pugui posar el seu granet de sorra per aconseguir el que realment explica que nosaltres estiguem militant, que és recuperar el lideratge ideològic i polític a la ciutat. I això implica treballar moltíssim, des de molts àmbits i des de molts flancs diferents, treballar per tothom que tingui ganes o possibilitats per aportar. Es tracta d'obrir-nos, recuperar el lideratge, tornar a connectar amb la gent, fer valdre les idees i propostes que puguin sortir de la militància. Ens esperen uns temps molt interessants i amb molt potencial per construir.
El fet de guanyar amb menys del 55% els obliga a iniciar un procés de diàleg per assolir una entesa amb la candidatura que va perdre. Han engegat la negociació?
Aquesta és una qüestió que recau sobre la direcció nacional, i ara mateix està gestionant altres assumptes molt rellevants i significatives per al futur del país. És un procés natural que s'anirà fent i anirem veient fins on ens porta. L'important és la predisposició a treballar, a tenir un rol d'obertura, a tenir un rol d'abraçar tota la militància, hagi votat el que hagi votat. Ara bé, benvingudes siguin les opinions i idees discrepants per posar-les en conjunció per construir el futur que el partit necessita a Barcelona. Insisteixo que cal treballar per recuperar el lideratge polític i ideològic a la ciutat, que és el que ens uneix a tots. Ara hem de posar-nos a fer feina per veure com aconseguim tornar a treure uns grans resultats a les eleccions del 2027, i per tant, tot allò que pugui contribuir a sumar en aquest sentit de predisposició, ho tindrem present per poder-ho incorporar a la gestió interna.
Però incorporaran 4 persones de l'altra candidatura a la seva executiva, com contemplen els estatuts?
És un article dels estatuts bastant interpretable, i en tot cas està subjecte a la gestió que vagi fent la direcció nacional. Mentrestant el que és important és no perdre de vista el focus, saber quin és l'objectiu. Perquè si cada cop que ens enfoquem en un objectiu ens hem d'anar despistant pel soroll i per les coses que ens anem trobant pel camí, mai arribarem a l'objectiu. No perdrem de vista el focus. Això implicarà aconseguir un projecte nou, obrir-nos moltíssim, aconseguir que tothom se senti interpel·lat i que comparteixi prou l'objectiu per implicar-se.
Serà un objectiu del seu mandat unir una federació històricament dividida?
És que l'objectiu de la unitat no sé exactament què vol dir. Nosaltres tenim un objectiu compartit entre tots els militants. Hagin votat el que hagin votat, siguin més crítics o menys, més actius o menys, més implicats o menys. Independentment d'això, tots volem el mateix, que és recuperar el lideratge ideològic i polític a la ciutat. Per tant, cal treure uns bons resultats i treballar per aconseguir revalidar els resultats que vam treure el 2019. La unitat és aquest objectiu compartit, no com queden repartides les cadires o quin càrrec té cadascú, perquè això són qüestions relativament terrenals. L'important és com ho fem perquè tothom se senti prou interpel·lat perquè l'objectiu compartit acabi esdevenint una realitat. Aquest és el gran repte que tenim.
L'entrada d'ERC a la Diputació de Barcelona sense consultar la militància va generar enrenou. Es va prendre correctament, la decisió?
El debat sobre la Diputació està bastant superat i ara ja no aporta gaire. Les diputacions tenen un rol important a l'hora d'acompanyar els municipis, i la de Barcelona representa una quarta part del territori del país i una tercera part de tots els municipis. El deure de qualsevol partit, com es va decidir amb l'entrada a la Diputació, és acompanyar institucionalment aquells ajuntaments que ho necessiten. Les diputacions tenen les funcions de contribuir que els ajuntaments donin el millor servei a la ciutadania, tenen un gran rol i responsabilitat. Crec que amb això queda tot bastant clar.
N'és una de les vicepresidentes així que ho coneix des de dins. El pacte funciona bé? El veu possible per als quatre anys?
El pacte neix amb la ferma voluntat que sigui estable, i que l'acció de govern sigui consensuada i constructiva. Crec que hi ha uns bons fonaments perquè així sigui. En política sempre poden passar coses i els contextos poden canviar, però crec que per a totes les parts implicades, aquesta és una voluntat molt compartida i, per tant, és el principal ingredient. El pacte és positiu.
Quan passi la investidura a Madrid hi haurà una nova carpeta, l'Ajuntament de Barcelona. Quin rol assumirà ERC durant la legislatura?
Aquesta és una de les primeres decisions que estem prenent com a executiva. Hem decidit donar cobertura a un procés intern de reflexió i debat per decidir, abans que acabi l'any, quin ha de ser el rol d'ERC a l'Ajuntament per poder afrontar de la millor manera possible les eleccions del 2027. Segurament ara mateix és la gran pregunta que tenim al capdavant. Volem que la presa de decisions polítiques estigui fonamentada en criteris polítics. Això vol dir poder-se fer preguntes de manera objectiva, posar damunt la taula els arguments a favor i en contra, evitar els prejudicis... Per què no es tracta de qui guanya i qui se'n surt amb la seva posició, sinó que la gran responsabilitat que tenim és prendre la millor decisió possible per ERC. Quina és la posició més adient i encertada? Aquesta serà la nostra funció i estem mirant d'orientar totes les decisions per poder respondre de la millor manera aquesta pregunta.
Com serà aquest procés? Una pregunta que voti la militància, debats en les seccions locals?
Estem davant d'un procés de debat bastant extens. Hem d'anar acompanyant perquè el debat i la reflexió sigui prou profunda, madurada, que sigui amb la mínima pressa possible dintre dels marges que hi hagi. Ara estem valorant com ho farem, possiblement amb una assemblea de Barcelona per donar el tret de sortida a la reflexió. Per a nosaltres la qüestió de les assemblees era molt important. Ens semblava que calia generar espais complementaris a debat, de forma massiva, amb un clima respectuós. És una oportunitat d'or encetar aquest procés intern en una assemblea i després, segurament, complementar-la amb trobades a diferents casals, generar el circuit intern que correspongui, i permetre alhora que la militància pugui dir la seva, escoltar, generar-se un criteri propi amb els tempos que la política municipal vagi permetent. Per tant, la concreció exacta no ha de ser allò important, sinó que es faci i que tothom senti que ha participat.
Quin rol considera vostè que ha de tenir Barcelona aquests quatre anys?
Ho ha de decidir l'executiva atenent i escoltant la militància. Ara bé, a títol personal, em sento francament lluny de l'actual govern municipal. Aquests primers mesos de governança han estat marcats per posicions immobilistes, molt conservadores, allunyades dels nostres valors i principis. Ara, no soc i no crec que haguem de ser un partit dogmàtic. Jo no soc una persona dogmàtica, tothom té un punt de partida, una posició inicial més o menys elaborada, i es tracta d'anar-la nodrint o corregint precisament en funció d'aquest debat, d'aquests arguments, de quins pros i contres, de quin balanç de risc i benefici existeix. La nostra obligació és donar la millor resposta possible a la pregunta que feia al principi: quin rol ha de tenir ERC a Barcelona per posicionar-se, per poder abordar de la millor manera possible les eleccions del 2027.
Es va pensar poc en el mandat passat quin havia de ser el rol d'ERC? Ernest Maragall va guanyar les eleccions, però ERC va acabar sent oposició i alhora crossa del govern.
Es va pensar poc, però a més vam necessitar un temps per al dol. Un dol després d'haver guanyat les eleccions, d'haver tret els millors resultats possibles, d'haver guanyat les eleccions per primera vegada des de la Segona República, i amb la figura de Maragall al capdavant. Ens van fer un pacte contra natura, com ho ha estat aquest segon contra Trias. Aquell era el primer, amb el suport entusiasta del senyor Valls, i vam necessitar un temps per fer aquest dol. Mentrestant les inèrcies ja ens van portar a diverses qüestions, i quan potser ens començàvem a plantejar què havíem de fer, va arribar una pandèmia que ens va sacsejar la vida, i ens va portar a un escenari d'incertesa a nivell particular, polític, institucional. Això va condicionar bona part del rol de responsabilitat que vam assumir.
Una altra carpeta imminent serà el relleu de Maragall. Ja tenen calendari?
Tard o d'hora, possiblement més d'hora que tard, caldrà afrontar aquesta renovació. Però haurà de ser després del procés de debat intern sobre el rol d'ERC a Barcelona. Penso, però, que és molt important posar de manifest que Maragall va entomar el lideratge d'ERC a l'Ajuntament, també a nivell de partit, en un moment polític molt complicat. En un moment de màxima repressió, i malgrat això vam aconseguir una victòria d'ERC. Tenint molt present això, ho entomarem quan sigui el moment. Anirem prenent les decisions, comptant amb ell i amb tots els actors que hagin de participar directament. Per tant, és una cosa que sí que està allà, però ja ho anirem fent.
Hi ha noms damunt la taula per al seu relleu. S'haurà d'interpretar que un cop plegui, la presidència del grup municipal serà el candidat o candidata el 2027?
Estem molt lluny d'això encara. Podria ser que sí, però podria ser que no. El criteri polític haurà d'estar al centre de la presa de decisions. De la mateixa manera que ens hem de fer la pregunta sobre el rol que ha de tenir ERC, arribarà un dia que ens haurem de fer la pregunta sobre quin és el candidat o candidata que pot donar millor resposta a les expectatives de la ciutadania, que pot connectar millor.
Diu que es troben lluny del govern de Collboni. De moment van fer el seu primer no a les ordenances fiscals prèvies als pressupostos. Què hauria de passar perquè canviïn d'opinió? Alguna mesura concreta que haurien d'incorporar els comptes?
El primer que hauria de passar és que el govern municipal ha d'entendre en quina posició de minoria es troba. És greu però sobretot molt significatiu que un govern d'un color polític que fa molts d'anys que governa a Barcelona i que, per tant, ja sap perfectament com funciona la ciutat, arribi a portar unes ordenances a una comissió i que els hi tombin i es vegi amb la necessitat de retirar el pressupost. No havia pactat amb ningú, com pot ser? Després els van tornar a portar al ple i definitivament els hi van tombar. Hauran de decidir com acaben de completar el govern, perquè quan tens 10 regidors de 41 no és una qüestió de geometria variable, és de multigeometria variable, perquè no n'hi ha prou de posar-te d'acord amb un, t'hi has de posar com a mínim amb dos. El govern està en una situació d'standby esperant a veure com es desencalla la investidura de Madrid. I quan això hagi passat, suposo que es començaran a moure i veuran que així no poden seguir molt més temps.
No ha existit un acostament cap a vostès en qüestions pressupostàries?
No especialment, jo vull creure que els partits polítics han de poder parlar. Seria el normal que parlessin i que hi hagués certa freqüència, comunicació i una partida constant.
És més complicat dialogar amb Collboni que amb Colau?
No, més que res, que està tot a l'espera. En standby, condicionat per Madrid. Està tot a l'expectativa.
Una de les mesures que va comptar amb el seu suport en el mandat de Colau va ser la reserva del 30% de noves promocions per a habitatge públic, però ara són especialment crítics amb aquesta, malgrat que tingui el suport del moviment per a l'habitatge. Per què aquesta crítica? És una necessitat de desmarcar-se amb els comuns?
Amb la mesura del 30% no ens mostrem crítics. El que passa és que no està donant els resultats que toca. Vam fer moltíssimes coses per aconseguir aquesta mesura, perquè pogués ser aprovada, fins al punt que vam assumir un desgast. Vam aconseguir que el 80% del consistori l'aprovés. Però no està donant els resultats, és una constatació. Precisament perquè creiem en la mesura, el que defensem és poder-hi fer una supervisió més estreta, de què està funcionant i que no, per poder introduir correccions. Serà molt difícil defensar-la si passen els anys i no serveix per generar parc públic d'habitatge. Per tant, som crítics amb els resultats perquè estan per sota de les expectatives que es van crear. Necessitem veure quines correccions s'introdueixen i com l'enfoquem de manera que sí que doni els resultats que la ciutat necessita. Hem de millorar-ho.
Seguint amb l'actualitat, l'Ajuntament no s'està posicionant amb contundència en el conflicte d'Israel i Palestina.
Barcelona pot fer més. Hi ha coses que no mereixen determinats equilibris, l'alto el foc podria ser perfectament una exigència com a Ajuntament. Segurament la ciutat, per les relacions d'agermanament i per la diplomàcia barcelonina que ha pogut exercir en altres conflictes, podria contribuir a aconseguir un alto el foc. I establir un espai de diàleg per veure com es pot desescalar el conflicte. És possible que hi hagi més marge del que l'Ajuntament ha fet.
Quines altres carpetes entomen com a prioritat?
Insisteixo en la importància d'aquest procés intern que hem d'obrir. És una oportunitat per ERC. Per implicar-se, decidir, reflexionar, compartir dubtes, inputs, certeses i inquietuds. Per decidir quin rol hem de tenir a l'Ajuntament. A vistes de recuperar el lideratge ideològic, polític, i per posicionar-nos de la millor manera possible davant d'unes eleccions que estan encara molt lluny, però que no serà el mateix abordar-les dins del govern que estant fora.
La candidatura de Baró a liderar la federació barcelonina va ser considerada com l'oficialista -ella havia format part recentment de l'executiva nacional, i comptava amb suports com el del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena- i la de Gomà, crítica. Són etiquetes que rebutja, i per argumentar-ho, des del seu equip recorden que tan oficialista pot ser la seva llista com la d'un número dos d'un Departament, en referència a Gomà, que és la secretària general d'Educació. En aquesta entrevista, feta el 3 de novembre,explica que la primera mesura del nou equip serà iniciar un procés de debat intern amb la militància per definir el rol del partit a l'Ajuntament: oposició o govern?
La seva candidatura va guanyar per només 23 vots. Com afronta ser la presidenta d'una federació dividida?
De la mateixa manera que vam afrontar la campanya. Nosaltres tenim un tarannà molt conciliador i el nostre objectiu és aconseguir que tota la militància, independentment del rang, se senti escoltada i senti que forma part del projecte d'ERC Barcelona. Que tothom pugui posar el seu granet de sorra per aconseguir el que realment explica que nosaltres estiguem militant, que és recuperar el lideratge ideològic i polític a la ciutat. I això implica treballar moltíssim, des de molts àmbits i des de molts flancs diferents, treballar per tothom que tingui ganes o possibilitats per aportar. Es tracta d'obrir-nos, recuperar el lideratge, tornar a connectar amb la gent, fer valdre les idees i propostes que puguin sortir de la militància. Ens esperen uns temps molt interessants i amb molt potencial per construir.
El fet de guanyar amb menys del 55% els obliga a iniciar un procés de diàleg per assolir una entesa amb la candidatura que va perdre. Han engegat la negociació?
Aquesta és una qüestió que recau sobre la direcció nacional, i ara mateix està gestionant altres assumptes molt rellevants i significatives per al futur del país. És un procés natural que s'anirà fent i anirem veient fins on ens porta. L'important és la predisposició a treballar, a tenir un rol d'obertura, a tenir un rol d'abraçar tota la militància, hagi votat el que hagi votat. Ara bé, benvingudes siguin les opinions i idees discrepants per posar-les en conjunció per construir el futur que el partit necessita a Barcelona. Insisteixo que cal treballar per recuperar el lideratge polític i ideològic a la ciutat, que és el que ens uneix a tots. Ara hem de posar-nos a fer feina per veure com aconseguim tornar a treure uns grans resultats a les eleccions del 2027, i per tant, tot allò que pugui contribuir a sumar en aquest sentit de predisposició, ho tindrem present per poder-ho incorporar a la gestió interna.
Eva Baró és regidora d'ERC i vicepresidenta de la Diputació Foto: Hugo Fernández
Però incorporaran 4 persones de l'altra candidatura a la seva executiva, com contemplen els estatuts?
És un article dels estatuts bastant interpretable, i en tot cas està subjecte a la gestió que vagi fent la direcció nacional. Mentrestant el que és important és no perdre de vista el focus, saber quin és l'objectiu. Perquè si cada cop que ens enfoquem en un objectiu ens hem d'anar despistant pel soroll i per les coses que ens anem trobant pel camí, mai arribarem a l'objectiu. No perdrem de vista el focus. Això implicarà aconseguir un projecte nou, obrir-nos moltíssim, aconseguir que tothom se senti interpel·lat i que comparteixi prou l'objectiu per implicar-se.
Serà un objectiu del seu mandat unir una federació històricament dividida?
És que l'objectiu de la unitat no sé exactament què vol dir. Nosaltres tenim un objectiu compartit entre tots els militants. Hagin votat el que hagin votat, siguin més crítics o menys, més actius o menys, més implicats o menys. Independentment d'això, tots volem el mateix, que és recuperar el lideratge ideològic i polític a la ciutat. Per tant, cal treure uns bons resultats i treballar per aconseguir revalidar els resultats que vam treure el 2019. La unitat és aquest objectiu compartit, no com queden repartides les cadires o quin càrrec té cadascú, perquè això són qüestions relativament terrenals. L'important és com ho fem perquè tothom se senti prou interpel·lat perquè l'objectiu compartit acabi esdevenint una realitat. Aquest és el gran repte que tenim.
"El debat sobre la Diputació de Barcelona està superat i ja no aporta gaire. El pacte neix amb la ferma voluntat que sigui estable"
L'entrada d'ERC a la Diputació de Barcelona sense consultar la militància va generar enrenou. Es va prendre correctament, la decisió?
El debat sobre la Diputació està bastant superat i ara ja no aporta gaire. Les diputacions tenen un rol important a l'hora d'acompanyar els municipis, i la de Barcelona representa una quarta part del territori del país i una tercera part de tots els municipis. El deure de qualsevol partit, com es va decidir amb l'entrada a la Diputació, és acompanyar institucionalment aquells ajuntaments que ho necessiten. Les diputacions tenen les funcions de contribuir que els ajuntaments donin el millor servei a la ciutadania, tenen un gran rol i responsabilitat. Crec que amb això queda tot bastant clar.
N'és una de les vicepresidentes així que ho coneix des de dins. El pacte funciona bé? El veu possible per als quatre anys?
El pacte neix amb la ferma voluntat que sigui estable, i que l'acció de govern sigui consensuada i constructiva. Crec que hi ha uns bons fonaments perquè així sigui. En política sempre poden passar coses i els contextos poden canviar, però crec que per a totes les parts implicades, aquesta és una voluntat molt compartida i, per tant, és el principal ingredient. El pacte és positiu.
Baró, durant l'entrevista amb Nació. Foto: Hugo Fernández
Quan passi la investidura a Madrid hi haurà una nova carpeta, l'Ajuntament de Barcelona. Quin rol assumirà ERC durant la legislatura?
Aquesta és una de les primeres decisions que estem prenent com a executiva. Hem decidit donar cobertura a un procés intern de reflexió i debat per decidir, abans que acabi l'any, quin ha de ser el rol d'ERC a l'Ajuntament per poder afrontar de la millor manera possible les eleccions del 2027. Segurament ara mateix és la gran pregunta que tenim al capdavant. Volem que la presa de decisions polítiques estigui fonamentada en criteris polítics. Això vol dir poder-se fer preguntes de manera objectiva, posar damunt la taula els arguments a favor i en contra, evitar els prejudicis... Per què no es tracta de qui guanya i qui se'n surt amb la seva posició, sinó que la gran responsabilitat que tenim és prendre la millor decisió possible per ERC. Quina és la posició més adient i encertada? Aquesta serà la nostra funció i estem mirant d'orientar totes les decisions per poder respondre de la millor manera aquesta pregunta.
Com serà aquest procés? Una pregunta que voti la militància, debats en les seccions locals?
Estem davant d'un procés de debat bastant extens. Hem d'anar acompanyant perquè el debat i la reflexió sigui prou profunda, madurada, que sigui amb la mínima pressa possible dintre dels marges que hi hagi. Ara estem valorant com ho farem, possiblement amb una assemblea de Barcelona per donar el tret de sortida a la reflexió. Per a nosaltres la qüestió de les assemblees era molt important. Ens semblava que calia generar espais complementaris a debat, de forma massiva, amb un clima respectuós. És una oportunitat d'or encetar aquest procés intern en una assemblea i després, segurament, complementar-la amb trobades a diferents casals, generar el circuit intern que correspongui, i permetre alhora que la militància pugui dir la seva, escoltar, generar-se un criteri propi amb els tempos que la política municipal vagi permetent. Per tant, la concreció exacta no ha de ser allò important, sinó que es faci i que tothom senti que ha participat.
"Em sento francament lluny de l'actual govern municipal. Aquests primers mesos han estat marcats per posicions immobilistes i molt conservadores"
Quin rol considera vostè que ha de tenir Barcelona aquests quatre anys?
Ho ha de decidir l'executiva atenent i escoltant la militància. Ara bé, a títol personal, em sento francament lluny de l'actual govern municipal. Aquests primers mesos de governança han estat marcats per posicions immobilistes, molt conservadores, allunyades dels nostres valors i principis. Ara, no soc i no crec que haguem de ser un partit dogmàtic. Jo no soc una persona dogmàtica, tothom té un punt de partida, una posició inicial més o menys elaborada, i es tracta d'anar-la nodrint o corregint precisament en funció d'aquest debat, d'aquests arguments, de quins pros i contres, de quin balanç de risc i benefici existeix. La nostra obligació és donar la millor resposta possible a la pregunta que feia al principi: quin rol ha de tenir ERC a Barcelona per posicionar-se, per poder abordar de la millor manera possible les eleccions del 2027.
Eva Baró regidora d'ERC i vicepresidenta de la Diputació Foto: Hugo Fernández
Es va pensar poc en el mandat passat quin havia de ser el rol d'ERC? Ernest Maragall va guanyar les eleccions, però ERC va acabar sent oposició i alhora crossa del govern.
Es va pensar poc, però a més vam necessitar un temps per al dol. Un dol després d'haver guanyat les eleccions, d'haver tret els millors resultats possibles, d'haver guanyat les eleccions per primera vegada des de la Segona República, i amb la figura de Maragall al capdavant. Ens van fer un pacte contra natura, com ho ha estat aquest segon contra Trias. Aquell era el primer, amb el suport entusiasta del senyor Valls, i vam necessitar un temps per fer aquest dol. Mentrestant les inèrcies ja ens van portar a diverses qüestions, i quan potser ens començàvem a plantejar què havíem de fer, va arribar una pandèmia que ens va sacsejar la vida, i ens va portar a un escenari d'incertesa a nivell particular, polític, institucional. Això va condicionar bona part del rol de responsabilitat que vam assumir.
"Més d'hora que tard caldrà afrontar el relleu de Maragall"
Una altra carpeta imminent serà el relleu de Maragall. Ja tenen calendari?
Tard o d'hora, possiblement més d'hora que tard, caldrà afrontar aquesta renovació. Però haurà de ser després del procés de debat intern sobre el rol d'ERC a Barcelona. Penso, però, que és molt important posar de manifest que Maragall va entomar el lideratge d'ERC a l'Ajuntament, també a nivell de partit, en un moment polític molt complicat. En un moment de màxima repressió, i malgrat això vam aconseguir una victòria d'ERC. Tenint molt present això, ho entomarem quan sigui el moment. Anirem prenent les decisions, comptant amb ell i amb tots els actors que hagin de participar directament. Per tant, és una cosa que sí que està allà, però ja ho anirem fent.
Hi ha noms damunt la taula per al seu relleu. S'haurà d'interpretar que un cop plegui, la presidència del grup municipal serà el candidat o candidata el 2027?
Estem molt lluny d'això encara. Podria ser que sí, però podria ser que no. El criteri polític haurà d'estar al centre de la presa de decisions. De la mateixa manera que ens hem de fer la pregunta sobre el rol que ha de tenir ERC, arribarà un dia que ens haurem de fer la pregunta sobre quin és el candidat o candidata que pot donar millor resposta a les expectatives de la ciutadania, que pot connectar millor.
Baró sosté que la militància serà decisiva per triar el rol d'ERC a Barcelona. Foto: Hugo Fernández
Diu que es troben lluny del govern de Collboni. De moment van fer el seu primer no a les ordenances fiscals prèvies als pressupostos. Què hauria de passar perquè canviïn d'opinió? Alguna mesura concreta que haurien d'incorporar els comptes?
El primer que hauria de passar és que el govern municipal ha d'entendre en quina posició de minoria es troba. És greu però sobretot molt significatiu que un govern d'un color polític que fa molts d'anys que governa a Barcelona i que, per tant, ja sap perfectament com funciona la ciutat, arribi a portar unes ordenances a una comissió i que els hi tombin i es vegi amb la necessitat de retirar el pressupost. No havia pactat amb ningú, com pot ser? Després els van tornar a portar al ple i definitivament els hi van tombar. Hauran de decidir com acaben de completar el govern, perquè quan tens 10 regidors de 41 no és una qüestió de geometria variable, és de multigeometria variable, perquè no n'hi ha prou de posar-te d'acord amb un, t'hi has de posar com a mínim amb dos. El govern està en una situació d'standby esperant a veure com es desencalla la investidura de Madrid. I quan això hagi passat, suposo que es començaran a moure i veuran que així no poden seguir molt més temps.
No ha existit un acostament cap a vostès en qüestions pressupostàries?
No especialment, jo vull creure que els partits polítics han de poder parlar. Seria el normal que parlessin i que hi hagués certa freqüència, comunicació i una partida constant.
És més complicat dialogar amb Collboni que amb Colau?
No, més que res, que està tot a l'espera. En standby, condicionat per Madrid. Està tot a l'expectativa.
"El 30% de la reserva de l'habitatge públic no està donant els resultats que toca. Cal fer-hi una supervisió més estreta per poder introduir correccions"
Una de les mesures que va comptar amb el seu suport en el mandat de Colau va ser la reserva del 30% de noves promocions per a habitatge públic, però ara són especialment crítics amb aquesta, malgrat que tingui el suport del moviment per a l'habitatge. Per què aquesta crítica? És una necessitat de desmarcar-se amb els comuns?
Amb la mesura del 30% no ens mostrem crítics. El que passa és que no està donant els resultats que toca. Vam fer moltíssimes coses per aconseguir aquesta mesura, perquè pogués ser aprovada, fins al punt que vam assumir un desgast. Vam aconseguir que el 80% del consistori l'aprovés. Però no està donant els resultats, és una constatació. Precisament perquè creiem en la mesura, el que defensem és poder-hi fer una supervisió més estreta, de què està funcionant i que no, per poder introduir correccions. Serà molt difícil defensar-la si passen els anys i no serveix per generar parc públic d'habitatge. Per tant, som crítics amb els resultats perquè estan per sota de les expectatives que es van crear. Necessitem veure quines correccions s'introdueixen i com l'enfoquem de manera que sí que doni els resultats que la ciutat necessita. Hem de millorar-ho.
Seguint amb l'actualitat, l'Ajuntament no s'està posicionant amb contundència en el conflicte d'Israel i Palestina.
Barcelona pot fer més. Hi ha coses que no mereixen determinats equilibris, l'alto el foc podria ser perfectament una exigència com a Ajuntament. Segurament la ciutat, per les relacions d'agermanament i per la diplomàcia barcelonina que ha pogut exercir en altres conflictes, podria contribuir a aconseguir un alto el foc. I establir un espai de diàleg per veure com es pot desescalar el conflicte. És possible que hi hagi més marge del que l'Ajuntament ha fet.
Quines altres carpetes entomen com a prioritat?
Insisteixo en la importància d'aquest procés intern que hem d'obrir. És una oportunitat per ERC. Per implicar-se, decidir, reflexionar, compartir dubtes, inputs, certeses i inquietuds. Per decidir quin rol hem de tenir a l'Ajuntament. A vistes de recuperar el lideratge ideològic, polític, i per posicionar-nos de la millor manera possible davant d'unes eleccions que estan encara molt lluny, però que no serà el mateix abordar-les dins del govern que estant fora.