Alberto Núñez Feijóo ha obert aquest dissabte el nou curs polític des de Galícia amb un nou pas endavant en el torcebraç amb el govern espanyol per la crisi migratòria a Ceuta i ha anunciat que el PP es personarà a la causa judicial oberta a l'Audiència Nacional per investigar els fets. En aquest sentit, ha avançat que el pròxim dimecres 2 de setembre viatjarà a la ciutat autònoma per participar en el Dia de Ceuta, que ha definit com "el dia de tot Espanya".
Al municipi pontevedrès de Cerdedo-Cotobade, Feijóo ha assegurat que els espanyols tenen "dret a saber tota la veritat" sobre el que ha passat a Ceuta i ha qualificat de "patètiques" les compareixences dels ministres sobre les crisis celebrades aquests dies, apuntant a les contradiccions dins de l'executiu. Concretament, ha recordat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, sosté que el CNI va actuar i va informar la policia espanyola, la Guàrdia Civil i el govern espanyol i ha reblat que l'executiu la desmenteix.
"Com a mínim, algú menteix i jo crec que menteixen tots", ha proclamat el dirigent popular, que ha reclamat novament la compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència, Esperanza Castelerio, al Senat per explicar quan es va avisar i quina informació es va traslladar. Després de reclamar aquestes explicacions, Feijóo ha advertit que "hi haurà conseqüències" i ha anunciat la decisió de la seva formació de personar-se a la causa judicial. "Els responsables de l'abandonament hauran de comparèixer i rendir comptes davant de la justícia", ha explicat.
El president del PP ha assegurat que Ceuta "no és un problema concret", sinó "el símptoma d'un govern col·lapsat", alhora que ha citat la corrupció, el bloqueig parlamentari, la manca de pressupostos, la descoordinació, la "crisi interna" i "l'abandonament de les qüestions públiques" com a resultat d'"una mateixa manera de governar". "Hem vist els últims mesos l'Espanya apagada, l'Espanya calcinada i l'Espanya envaïda", ha postil·lat.
"Hi ha més dignitat a una comissaria que a tot el govern"
El líder popular ha anunciat que viatjarà dimecres que ve a Ceuta coincidint amb la diada de la ciutat "en representació del primer partit d'Espanya". "A més, aquest any no només és el Dia Institucional de Ceuta, és més que mai el Dia de tot Espanya", ha assegurat.
Feijóo ha dedicat part de la seva intervenció a les Forces Armades i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat desplegades a Ceuta, assegurant que "han complert", mentre que els que els manen "no saben donar instruccions", "no ofereixen mitjans ni cobertura legal per actuar" i "els deixen venuts i desbordats". "Els que ens protegeixen mereixen respecte, mitjans i dignitat", ha reivindicat Feijóo, que ha assegurat que "hi ha més dignitat en una comissaria de Policia i en una caserna de la Guàrdia Civil que a tot el govern espanyol".
Els fronts oberts a Ceuta després d'un mes
Ja fa més que més de 70.000 migrants van arribar a Ceuta des de la frontera marroquina i la situació no està ni molt menys controlada en cap àmbit: la ciutat autònoma es troba al caire de l'esclat social, el govern espanyol ha trigat a posar en marxa un comandament únic per gestionar la crisi, hi ha ministeris enfrontats per si es va poder preveure -o no- el conflicte amb la tasca dels serveis d'intel·ligència, i persisteix la incògnita sobre quin paper hi va tenir el Marroc. Aquestes són les cinc claus que es mantenen vives d'una crisi que té un fort impacte en la presidència de Pedro Sánchez i que enforteix la carpeta de la immigració com a principal camp de batalla de les pròximes eleccions.
Espanya demana a la UE el suport de Frontex
Per tot plegat, l'estat espanyol ha demanat a la Comissió Europea el suport de l’Agència Europea de Fronteres i Costes (Frontex) i de l’Europol per les tasques de triatge de les persones migrants que queden a Ceuta de forma irregular. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska ha enviat una carta com a resposta a l’oferiment que se li va fer per part de diferents agències europees davant la situació generada per la crisi migratòria que va viure Ceuta el 30 i 31 de juliol.
