Fa un mes que més de 70.000 migrants van arribar a Ceuta des de la frontera marroquina, i la situació no està ni molt menys controlada. En cap àmbit: la ciutat autònoma es troba al caire de l'esclat social, el govern espanyol ha trigat a posar en marxa un comandament únic per gestionar la crisi, hi ha ministeris enfrontats per si es va poder preveure -o no- el conflicte amb la tasca dels serveis d'intel·ligència, i persisteix la incògnita sobre quin paper hi va tenir el Marroc. Aquestes són les cinc claus que es mantenen vives d'una crisi que està tenint un fort impacte en la presidència de Pedro Sánchez i que enforteix la carpeta de la immigració com a principal camp de batalla de les properes eleccions.
Esclat social
Les imatges dels últims dies indiquen que la situació s'està complicant. Un grup de manifestants va cremar un campament de migrants dijous a la tarda, i també va intentar impedir que la Creu Roja entrés a repartir aliments. "Crido a la calma i a un cessament de qualsevol tipus de violència, perquè la violència no és el camí per a resoldre cap problema amb la complexitat i amb l'empatia absoluta amb la ciutadania de Ceuta", ha indicat aquest matí el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una compareixença al Congrés dels Diputats. Les dificultats per allotjar els nouvinguts -s'ha acordat destinar-hi nous espais- genera tensions amb els veïns. La temperatura puja.
Carta geopolítica
Estava el Marroc al darrere de l'arribada massiva de migrants? El va promoure, per activa o per passiva? Ningú al govern espanyol -amb l'excepció de la ministra de Defensa, Margarita Robles- ha apuntat la monarquia alauita. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha indicat -també al Congrés- que la comunicació amb el Marroc ha existit des del primer moment de la crisi. També ha insistit en la idea que la "internacional reaccionària" està fent servir la crisi per "desestablitzar" Europa. El conflicte a la ciutat autònoma també ha generat un xoc amb Itàlia, que ha reforçat el control de ciutadans arribats des d'Espanya. Ceuta és la frontera sud de la Unió Europea, recorda la Moncloa.
Xoc institucional
Com era d'esperar, el conflicte ha derivat -després d'uns dies de col·laboració lleial- en un xoc institucional entre Ceuta -liderada pel PP- i el govern espanyol. El president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, ha llegit aquest divendres una declaració institucional en la qual denunciava que la situació és "límit". José María Aznar, que quan era a la Moncloa no va visitar mai de manera oficial Ceuta, va viatjar-hi aquesta setmana per enviar una advertència al PSOE. L'oposició, a banda, retreu a Sánchez haver trigat tant a posar en marxa un comandament únic i a respondre a la crisi. El 3 de setembre hi ha prevista una compareixença al Congrés del president espanyol per explicar-se.
Pols intern
La crisi també ha tingut reverberacions internes dins del govern espanyol. Robles, titular de Defensa, insisteix que els serveis d'intel·ligència van fer "la feina" que tocava abans de l'arribada massiva de migrants, però el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, ho nega. Ho ha tornat a fer aquest divendres al Congrés: "Que no diguin que això del 30 [de juliol] algú ho veia o ho deia, perquè no és cert". La delegació del govern espanyol a Ceuta va arribar a emetre un comunicat assenyalant que ningú els havia informat de la possibilitat d'un conflicte d'aquest tipus, en resposta a Robles. Les topades entre Defensa i Interior, algunes més soterrades i d'altres més notòries, no són una novetat.
Carpeta electoral
La presència de l'extrema dreta a Ceuta, el llenguatge utilitzat -Santiago Abascal parla obertament sobre una "invasió"- i la sensació de desemparament per part de la ciutadania de Ceuta s'han convertit en un caldo de cultiu complex de gestionar. L'arribada massiva de migrants fixa el marc electoral de cara als propers comicis, previstos per al 2027, en un context més restrictiu pel que fa a les fronteres. El govern espanyol, de fet, ja ha endurit el discurs i prepara una reforma d'asil i d'estrangeria. Els fets de Ceuta marcaran el tram final de la legislatura i, un mes després d'arrencar, ja han deixat pistes sobre l'impacte que tindran en un cicle electoral estructurat sota un mapa reaccionari arreu del món.
