“Responsabilitat”. Això és el que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reclamat a Vox l’endemà d’unes eleccions a l’Aragó on el seu partit ha revalidat la majoria, però perdent dos escons, i l’extrema dreta ha multiplicat els seus escons, passant de 7 a 14, mentre el PSOE ha reculat (de 23 a 18). Feijóo ha demanat als de Santiago Abascal “no bloquejar una alternativa” i ha demanat respecte als seus votants, que “són la majoria i els que han guanyat”. El dirigent conservador ha exigit a Vox que no es converteixi en un “mur”.

Feijóo, dirigint-se al partit ultra, eufòric pels resultats, ha demanat que “no confondre un bon resultat sent tercers amb ser ser els primers” i s’ha mostrat confiat en arribar a punts d’acord per “no frustrar a la gent”. També ha fet el propòsit de “governar per tots, també pels qui no ens han votat”, advertint que així com els votants han castigat “un mal govern”, també poden castigar els “qui no deixen governar”. Ha considerat factible arribar a acords "raonables" amb Vox, però que les propostes "que no estiguin en la Constitució, no es faran".  

“El PP ha tornat a guanyar les eleccions i Pedro Sánchez ha tornat a perdre-les”. Així ha resumit Feijóo el resultat de les eleccions a l’Aragó, que ha considerat que el PP “sortia de molt amunt” i que ha superat en deu punts els resultats del PSOE. Feijóo ha assegurat que les eleccions es van convocar perquè “no es deixava governar Jorge Azcón”, en referència a la posició de Vox de no acordar els pressupostos. No ha dit, però, que els que “no deixaren governar” Azcón són ara molt més forts.    

“El PSOE ja no competeix amb el PP per guanyar, ara competeix per no quedar tercer”, ha asseverat el president del PP, que ha acusat Sánchez de polaritzar recorrent a la regularització de “tots els immigrants irregulars”. Feijóo ha aventurat que el destí del PSOE és el de passar a l’oposició i, després, a la “irrellevància”.  

Feijóo s’ha referit a la política d’immigració, intentant posar el PP en un espai intermedi entre “desacreditar tots els immigrants” i regularització massiva: “Som l’alternativa perquè sabem dir, quan correspon, sí o no sense fonamentalismes”. Ha esmentat el “malestar” que traspuen els resultats electorals, admetent que el PP no és una formació a la qual es recorre només per desfogar-se.

L’estratègia elaborada pel PP amb un cicle de dissolucions anticipades i eleccions ha aconseguit només una part del botí acaronat: l’erosió del PSOE, que perd terreny, però al preu d’alimentar un Vox cada cop més potent, que es converteix en un soci cada vegada més difícil per Feijóo. Si a Extremadura, les eleccions anticipades van suposar un auge de Vox, l’ensorrament socialista i un mínim increment en escons del PP (de 28 a 29), a l’Aragó els populars han hagut de recular dos escons.   

Fa la impressió que pel PP, cedir davant Vox és un mal menor a condició que el PSOE caigui més i quedi preservada una majoria de dretes, que és la que presumptament ha de dur el polític gallec a la Moncloa.