La visita d'Alberto Núñez Feijóo al grup parlamentari del PP al Parlament, celebrada aquest dilluns, es va conèixer molt pocs dies abans i es va portar amb la màxima discreció. A molts els va sorprendre. Segons expliquen fonts de la formació, Feijóo té al cap la importància de Catalunya en uns resultats electorals a Espanya i vol tenir el partit activat en previsió de qualsevol eventualitat, com seria el cas d'un bloqueig al Parlament i unes noves eleccions.
Amb la seva visita, el líder gallec escenifica bon clima intern i bona relació amb Alejandro Fernández. Però al PP hi ha diverses fonts que no avalen aquest frame. "Mai hem estat tan intervinguts per Génova com ara, ni en els temps de Teodoro García Egea a la secretaria general", remarquen aquestes veus. Una època, la de Pablo Casado, que es va caracteritzar per moltes friccions amb la direcció estatal. Un altre dirigent fa aquest diagnòstic: "Fernández no pot fer res, no té marge per formar el seu equip ni decidir sobre els assessors del grup". Com ja vam informar Nació, no va poder elegir el portaveu del grup. Ell preferia la diputada Lorena Roldán, però el designat va ser Juan Fernández, tinent d'alcalde de Badalona.
El PP està ara pendent de si pot designar un dels vuit senadors autonòmics. Tot dependrà de la decisió de la mesa de la cambra i la junta de portaveus, que decidiran el mètode que segueixen per l'elecció, que la llei tan sols estableix que sigui "proporcional". Al PP són cada dia més escèptics sobre la possibilitat de tenir senador, però fonts coneixedores expliquen que si el partit tingués senador i depengués de Fernández, probablement el designat seria Daniel Serrano, diputat en l'anterior legislatura. "Però no serà així", destaquen.
Génova mira inquieta la política catalana i no acaba de tenir clar el discurs i el to que hi ha d'emprar. Feijóo s'ha referit sovint a la seva voluntat que el PP ocupi un espai "central" a Catalunya, però alhora promou dirigents que siguin del tot incondicionals a la direcció, el que no facilita una comunicació fluida. En aquesta ocasió, els qui han acompanyat el dirigent estatal són Elías Bendodo, el vicesecretari de Coordinació Autonòmica, i Carmen Fúnez, responsable d'Organització. Bendodo manté relacions tibants amb la direcció catalana, on enyoren Miguel Tellado, actual portaveu al Congrés, que va acabar teixint una bona relació amb Alejandro Fernández.
El pes del PP de Barcelona
En el que tothom coincideix al PP a l'hora de definir la situació interna és en el paper que juga la direcció provincial de Barcelona, considerat el veritable poder fàctic a l'organització en aquests moments. Manuel Reyes la presideix, a més de ser diputat al Parlament i membre de la Diputació de Barcelona. El poder de Barcelona no ha canviat des de les eleccions del 12-M.
En una compareixença posterior davant la premsa, Feijóo va aprofitar per carregar de nou contra el PSC pels seus pactes amb l'independentisme, acusant els socialistes d'"allargar el procés". També va tornar a treure del calaix el discurs contra la immersió, tema sempre a l'abast i que el PP utilitza per motivar els votants més bel·ligerants contra el catalanisme. En aquesta ocasió, es va referir a la decisió del TSJC de suspendre el decret que blinda la llengua a l'escola i va atacar el PSC per emprar el castellà "només per demanar el vot".
"Som la quarta força política a Catalunya", va repetir aquest dilluns Feijóo. En les seves intervencions a Catalunya, sembla voler l'impossible: transmetre que el PP forma part de la normalitat política a Catalunya i alhora insistir en el que són els temes que generen més escalf entre part dels seus, però que allunyen el partit de la centralitat, com els seus atacs a tot el que sigui reforçar la llengua pròpia. Per fer aquest paper, però, vol gent del tot addicta i que s'adaptin plenament a les urgències de Génova. Al PP català, molts creuen que és demanar massa.
