La Fiscalia General de l’Estat ha presentat davant del Tribunal Constitucional (TC) un al·legat contra la qüestió d’inconstitucionalitat que el Tribunal Suprem (TS) va presentar contra la llei d'amnistia. El text sol·licita que no s'admeti la qüestió d'inconstitucionalitat per qüestions formals o, si s'admet, es rebutgin les qüestions de fons plantejades pel Suprem per no tenir valor jurídic. L'escrit, de 49 folis, avançat per El País i al qual ha tingut accés l’ACN, intenta desmuntar els arguments de la sala penal contra la norma. Es tracta del primer recurs que estudiarà i resoldrà el TC.
La fiscalia considera que el Suprem "no identifica amb precisió els preceptes legals la constitucionalitat dels quals" qüestiona i esgrimeix a més, en molts casos, "arguments de traça netament ideològica i política". "En realitat, el Tribunal Suprem no planteja en aquest cas un dubte de constitucionalitat sobre una norma legal sinó rebutja amb convicció absoluta l'existència mateixa de la llei, i, en definitiva, la decisió política d'aprovar-la. Aquest allunyament substancial de la naturalesa i l'objecte propis d'una qüestió d'inconstitucionalitat és motiu suficient per acordar-ne la inadmissió", indica el document.
El fiscal rebutja que només es pugui aprovar una llei d'amnistia per "facilitar o consolidar el trànsit d'una dictadura a una democràcia, d'un règim polític que retalla les llibertats a un altre que busca garantir-les". “Això no significa per força que allò que la interlocutòria del Suprem anomena amnistia transicional es configuri com una categoria dogmàtica de contorns exclusius i excloents, que impedeixi que altres raons d'ordre polític o social puguin justificar aquest exercici finalista del dret de gràcia en termes conformes amb els principis i valors constitucionals (...) No troba el Ministeri Fiscal en els raonaments del Suprem fonament suficient per excloure a priori una possibilitat semblant”, argumenta.
El fiscal també critica que el Suprem s’excedeixi en les seves valoracions sobre el que deia la mateixa sentència contra l’1-O. "La mateixa resolució del Tribunal Suprem, encara que sigui en pugna amb la descripció d'un mer escenari fictici i mendaç -un somni- que contenia la seva sentència, insisteix ara a caracteritzar com a cop d'Estat aquells esdeveniments i titllar de colpistes els seus artífexs. No sembla que, enfocat en aquests termes, aquell conflicte --originàriament qualificat, de fet, com a sediciós- revesteix una entitat menyspreable a l'hora de poder valorar l'eventual utilitat d'una amnistia per facilitar-ne la superació", sosté.
"En definitiva, la interlocutòria del Tribunal Suprem no passa d'acreditar les evidents diferències que hi pot haver entre l'amnistia concebuda com a mitjà de facilitació d'un canvi de règim polític i les que serveixen a altres fins. Però no acaba d'explicar per què el règim jurídic de les unes i les altres ha d'obeir a un estàndard rígidament diferent", resol.