El Tribunal Suprem està decidit a no aplicar l'amnistia. O si més no, té entre cella i cella posar-hi totes les traves possibles. Per això guarda una última carta, que jugarà si el Tribunal Constitucional (TC) tomba el criteri de no perdonar la malversació d'Oriol Junqueras i la resta de condemnats per l'1-O: portar l'amnistia a la justícia europea. Això permetria al tribunal ajornar l'aplicació de la norma al cas de l'1-O i mantenir les inhabilitacions. Si el Suprem fa el mateix moviment en el cas de Carles Puigdemont, la mateixa llei obligaria els jutges a aixecar les ordres de detenció contra els exiliats.
Aquest camí el detalla el mateix Suprem en la darrera interlocutòria, que tomba els recursos de súplica dels consellers condemnats per malversació per l'1-O. Diu la sala que, ara com ara, no és el moment de presentar qüestions perjudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), perquè encara no s'ha aplicat cap llei que afecti els interessos financers de la Unió Europea. Una altra cosa seria si el TC, després d'analitzar els recursos d'empara dels afectats, conclou que la llei sí que ha d'amnistiar la malversació del procés.
El TC, que aquesta setmana analitzarà la recusació del president Cándido Conde-Pumpido, ja té moltes impugnacions de l'amnistia sobre la taula. El Suprem ha plantejat una qüestió d'inconstitucionalitat perquè considera que vulnera el principi d'igualtat davant la llei, és arbitrària i suposa una ingerència del poder legislatiu en les funcions del poder judicial. També els barons del PP han presentat recursos que s'hauran de resoldre. En les pròximes setmanes -màxim el 12 de novembre- els líders de l'1-O presentaran els recursos d'empara contra la decisió del Suprem per vulneració de drets fonamentals, i poden demanar mesures cautelars.
Els interessos financers de la UE, en risc
El Suprem utilitza dos arguments per no perdonar els líders de l'1-O. El primer és que en la malversació del procés hi va haver un benefici personal de caràcter patrimonial, i per tant això queda exclòs de la llei tal com diu el mateix text. És una interpretació contrària a l'esperit de la llei, a la voluntat del legislador i als interessos dels afectats, però la sala nega que sigui un exercici de "voluntarisme", i insisteix que és el que es desprèn de la jurisprudència del mateix Suprem i del redactat final de la norma que va aprovar el Congrés.
El segon argument, que s'utilitzaria en cas d'arribar al TJUE, és que la malversació de l'1-O va posar en risc els interessos financers de la Unió Europea, i per tant no pot ser amnistiada. El Suprem estableix una llarga llista de causalitats per dir que, si el referèndum hagués reeixit, si la declaració d'independència s'hagués mantingut i si la república catalana s'hagués implementat, això hauria provocat un canvi en el pressupost que Espanya aporta a la Unió Europea i, per tant, hauria afectat els pressupostos comunitaris.
Per tant, l'ús de recursos públics per celebrar el referèndum tenia, potencialment, efectes sobre els interessos financers de la UE. La sala obvia que el Congrés va excloure de l'amnistia els delictes que tinguessin efectes sobre els diners comunitaris, no pas els delictes que, a la llarga i si s'haguessin complert una sèrie de supòsits que no es van complir, haurien pogut posar en risc els recursos europeus. Sigui com sigui, és a través d'aquest argument que la sala es planteja impugnar la llei a Luxemburg.
Una advertència a Conde-Pumpido
Manuel Marchena i el Suprem saben que l'última paraula la tindrà el TC, que ara presideix Conde-Pumpido, proper al PSOE. Tota la partida política i jurídica s'ha plantejat amb aquesta idea: la cúpula judicial espanyola posarà traves -ho han fet el Suprem amb l'1-O, l'Audiència Nacional amb l'operació Judes i el TSJC amb els preparatius de l'1-O-, però la qüestió acabarà sobre la taula del TC que, amb la majoria progressista, hauria d'avalar la llei.
En la darrera interlocutòria, que deixa via lliure al Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa anar al TC -Puigdemont encara té pendent la resolució d'un recurs d'apel·lació-, el Suprem llança una advertència a Conde-Pumpido i la majoria afí al PSOE. Si arriben a la conclusió que el delicte de malversació és amnistiable, "això ens obligaria a presentar una qüestió prejudicial al TJUE". Seria aleshores el moment, no ara, de preguntar a Europa si perdonar la malversació de l'1-O és "compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers de la UE".
No aplica (del tot) l'amnistia
El TJUE ja té sobre la taula diverses qüestions prejudicials sobre l'amnistia. Fa unes setmanes va registrar les preguntes del Tribunal de Comptes i del TSJC sobre la malversació del procés. "El rellotge ja corre", deia l'advocat Gonzalo Boye ara fa uns dies. Si el Suprem fa el moviment de presentar també les prejudicials un cop el TC faci pública la seva decisió -no serà ràpid-, serà un "mal menor", perquè ajornarà l'aplicació plena de l'amnistia, però ja n'haurà de fer efectius alguns articles.
El text és clar quan diu que, encara que es presentin qüestions prejudicials, que deixen en suspens l'aplicació de l'amnistia, el tribunal "deixarà sense efecte les ordres de cerca i captura i les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció" contra les persones a les quals s'hagi d'aplicar la llei. En el cas dels condemnats de l'1-O això té pocs efectes, perquè les inhabilitacions són fermes i difícilment el Suprem farà cap canvi. Ara bé, si fa el moviment de plantejar prejudicials en el cas de Puigdemont, haurà d'aixecar les ordres de detenció que encara hi ha en vigor contra els exiliats, que podrien tornar.