Pedro Sánchez va anunciar a finals d'agost que avançava un any el congrés federal del PSOE, amb l'objectiu de blindar-se per encarar amb fortalesa orgànica una legislatura que en alguns moments sembla avançar amb respiració assistida. Després del congrés estatal sempre venen els regionals i volia prescindir d'alguns barons (entre ells el de Madrid) per preparar-se per les municipals i autonòmiques de 2027. Sánchez revalidarà el càrrec, perquè no té alternativa interna i les federacions viuen en hores baixes. El PSOE només governa quatre autonomies i Barcelona, la resta estan en mans del PP o altres partits. La guerra judicial oberta en les darreres setmanes, alimentada per la dreta, amenaça de provocar turbulències en un congrés que havia de ser tranquil.
El secretari general compta amb el suport sense fissures del PSC, que intentarà passar per sota del radar aquest cap de setmana a Sevilla. Els socialistes no volen que s'obrin determinats debats, com el del finançament singular pactat amb ERC, que irrita alguns barons. Si se'n parla, hi tenen més a perdre que a guanyar un cop l'acord està redactat, signat i aprovat per la direcció federal. La ponència del PSOE permet ara mateix un encaix del nou model, perquè accepta reconèixer les "singularitats" de cada territori. Des de Pallars remarquen que és un "acord tancat"que no se sotmetrà a discussió aquest cap de setmana, però deixen clar que, si cal, el defensaran amb actitud "pedagògica" davant dels crítics.
El bon moment del PSC, que ostenta més poder que mai, es tradueix en una forta capacitat d'influència dins del PSOE i una bona entrada a la Moncloa, certificada en la reunió de la setmana passada a Madrid. No sempre ha estat així, però la sintonia ara és total, també per la bona relació política i personal entre Sánchez i Salvador Illa, forjada en els moments més durs de la pandèmia. Una de les claus del congrés serà veure si els socialistes catalans guanyen presència a la direcció federal del PSOE. És una qüestió que es debatrà a Sevilla.
Fora del Palau de Congressos, i independentment de com acabi el congrés, els fronts judicials que amenacen l'estabilitat de Sánchez a la Moncloa continuaran allà. El Suprem, en guerra amb el govern espanyol des dels indults, té entre mans diverses causes que afecten el PSOE o l'entorn de Sánchez. La filtració dels correus de la parella d'Ayuso, la imputació de la seva esposa i el seu germà, o el cas Koldo tindran recorregut, i la dreta política i mediàtica ho alimentarà per mirar de fer caure el president, que insisteix que vol exhaurir la legislatura. Aquests són tots els fronts de Sánchez que sobrevolaran el congrés de Sevilla:
- La filtració de correus de la parella d'Ayuso
L'últim episodi d'aquest cas estrany és l'aparició del secretari general del PSOE a Madrid, Juan Lobato. El moviment de portar al notari uns missatges amb una treballadora del gabinet de Sánchez ha situat la Moncloa com a sospitosa de la filtració d'informació confidencial de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en la causa per frau fiscal. Arran d'aquest procediment, se n'ha obert un altre que investiga, per primera vegada en democràcia, el fiscal general de l'Estat, assenyalat per la filtració d'un correu electrònic en què Alberto González Amador plantejava un pacte. La maniobra de Lobato, crític amb Sánchez i que ja ha dimitit com a líder del partit a Madrid, fa que les mirades vagin cap a la Moncloa i augmenten la pressió sobre el president del govern espanyol. El Suprem, en guerra amb l'executiu, definirà el camí d'aquesta investigació, i fins on pot arribar.
- La imputació del germà
La causa més recent, la imputació del germà de Sánchez. Un informe de la Guàrdia Civil detecta irregularitats en la creació del lloc de treball que David Sánchez tenia a la Diputació de Badajoz. Tot neix -de nou- d'una denúncia del pseudosindicat d'ultradreta Manos Limpias, com en el cas de la parella del president del govern espanyol. Els investigadors, però, neguen cap enriquiment patrimonial del germà de Sánchez. En el moment dels fets, l'any 2016, el dirigent socialista s'havia apartat de la primera línia política i es preparava per assaltar de nou la secretaria general del PSOE. El PP ha olorat la sang i ja ha demanat explicacions al president, mentre el govern espanyol veu "similituds sospitoses" entre aquest cas i el de Begoña Gómez.
- Les acusacions d'Aldama
El cas Koldo va avançant i també és en mans del Suprem. Aquest procediment investiga les irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia i també hi està implicat l'exministre José Luis Ábalos, durant anys un dels homes forts del govern espanyol i del PSOE, i de la confiança de Sánchez. Fins ara, el tallafoc havia funcionat amb la caiguda d'Ábalos, però les acusacions d'un dels caps de la trama, Víctor de Aldama, assenyalen l'entorn de ministres del govern espanyol i dirigents del PSOE en aquesta causa per corrupció. La resposta socialista, fins ara, és negar cap credibilitat a les paraules d'un corrupte, que no ha aportat proves. Si surt alguna evidència, el setge sobre Sánchez es farà encara més estret. La dreta política, mediàtica i judicial treballa en aquest sentit.
- El cas Begoña Gómez
A les portes de la campanya electoral de les eleccions catalanes, Sánchez va anunciar cinc dies de reflexió, amb la continuïtat com a president en dubte. La justícia havia obert una investigació contra la seva parella, Begoña Gómez, per tràfic d'influències i corrupció en els negocis, a partir d'una denúncia Manos Limpias. El procediment va fent camí, alimentat sobretot per digitals d'extrema dreta, i ha alimentat la guerra oberta entre la dreta judicial i Sánchez. Les informacions que van apareixent sobrevolen la Moncloa i apunten a alguns càrrecs, que haurien col·laborat amb la parella de Sánchez en projectes professionals. Aquest és un dels casos preferits del PP i la dreta política per intentar desgastar el president espanyol.
- Una amnistia que no s'aplica
No té res a veure amb la corrupció, però sí que explica el conflicte institucional a l'Estat entre jutges i polítics. El pal de paller de la investidura de Sánchez va ser la llei d'amnistia, culminació de la desjudicialització impulsada des de la Moncloa i que va començar amb els indults. La norma es va aprovar, no sense incidències, però el Tribunal Suprem ha decidit no aplicar-la en les principals causes del procés. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, doncs, no han estat amnistiats i això dificulta la normalitat que anhela Illa i ha desencadenat una guerra entre els poders de l'Estat. La Fiscalia ha retret a Marchena la seva posició i el president de la sala segona, que exhaureix els últims dies de mandat, acusa el Congrés i la Moncloa d'intentar interferir en la feina dels jutges.
- La fragilitat al Congrés
A tot plegat s'hi suma la fragilitat del govern espanyol al Congrés, en una legislatura que no té un rumb definit. Sánchez va refermar la seva voluntat d'arribar fins al final de la legislatura i qui el coneix diu que està "fort" i "convençut" per continuar a la Moncloa malgrat tota la pressió. Tot plegat, dependrà de si continua guanyant votacions al Congrés, com fins ara ha fet. La reforma fiscal, aprovada in extremis la setmana passada, va ser molt important per al govern espanyol, i va donar aire a Sánchez. Ara, la clau són els pressupostos. Més enllà de com acabi el congrés del PSOE, la viabilitat de la legislatura depèn en gran manera de què passi amb els comptes, que ja estan prorrogats. ERC, pendent de triar nova direcció, i Junts, que no ho posarà fàcil, tindran l'última paraula. En aquest punt la seva fortalesa és que tots els socis saben -i així ho expressen- que amb l'alternativa, un govern del PP i de Vox, hi tenen encara menys a guanyar.