El manual de supervivència de Pedro Sánchez s'ha tornat a implementar. El govern espanyol ha aconseguit, després de dues setmanes de negociacions amb posicions molt allunyades, salvar la reforma fiscalamb els vots de tots els socis de la investidura. "És un signe de fortalesa", destaquen fonts de Moncloa. L'executiu espanyol ha aconseguit in extremis una victòria parlamentària que permet desbloquejar el cinquè pagament de 7.500 milions d'euros de fons europeus, i compleix l'obligació de transposar la directiva europea per establir un tipus mínim del 15% de l'Impost de Societats a les multinacionals que superin els 750 milions d'euros de facturació.
Aquest paquet no incorpora l'impost a les energètiques, que l'executiu socialista ha promès a ERC, Bildu i BNG que impulsarà a través d'un decret llei que només podria tirar endavant amb els vots de Junts, contrari al gravamen. "L'únic que avui s'aprovarà és l'acord amb Junts, el 100% de l'acord, que beneficia tots els ciutadans", ha dit la portaveu, Míriam Nogueras. Fins a última hora Podem havia manifestat desconfiança amb la Moncloa, però finalment ha anunciat els vots a favor del paquet fiscal després d'arribar a un acord amb els socialistes, que posa l'accent també en les energètiques.
També ha aconseguit recuperar algunes de les mesures que havien quedat pendents en comissió com la reforma de l'impost a la banca. L'aprovació d'una esmena transaccional pactada entre PSOE, Junts i Sumar ha permès incrementar del 6 al 7% el gravamen sobre els interessos i comissions de les entitats bancàries amb més de 5.000 milions en beneficis. Aquests ingressos es repartiran entre les comunitats autònomes en funció del PIB.
També han quedat incorporades a la llei les modificacions tècniques de l'Impost de Societats pels canvis que va introduir el 2016 el govern del PP i que van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional, així com un impost a les cigarretes electròniques, més gravàmens per al tabac i un augment de dos punts, fins al 29%, del tipus màxim d'IRPF a les rendes de capital superiors a 300.000 euros.
Abans de la votació d'aquest dijous, però, el govern espanyol ha hagut de quadrar acords amb tots els socis parlamentaris. El primer va ser amb Junts, que va situar com a línia vermella que el text no incorporés la pròrroga de l'impost a les grans energètiques perquè al seu entendre comprometia inversions de Repsol per 1.200 milions d'euros al Camp de Tarragona.
Podem ho avala
Per què Podem avala la reforma? El govern espanyol ha assolit una entesa amb la formació de Ione Belarra que inclou impulsar una proposició de llei que contingui un impost a les empreses energètiques. Ara bé, els morats accepten la condició imposada pels juntaires: no gravar les inversions que es comprometin amb la descarbonització.
D'aquesta manera, a hores d'ara la reforma fiscal tirarà endavant i el govern espanyol té dos compromisos segellats: un decret llei pactat amb ERC, Bildu i BNG, i una proposició de llei pactada amb Podem. Si Junts vota en contra, però, aquestes no poden prosperar. Segons Podem, en el cas que el nou impost no aconsegueixi prou suports abans del 31 de desembre (quan acaba la vigència de l'actual decret a les energètiques), el govern espanyol aprovarà un nou decret prorrogant el gravamen actual.
Belarra ha assegurat que a diferència del que va pactar ERC, Bildu i BNG dilluns, Podem assegura que un cop negociada, la nova taxa a les energètiques serà "permanent". A més, en els pròxims dies es constituirà una comissió negociadora amb presència de tots els partits polítics per "aconseguir el consens necessari per aprovar aquest impost", també amb Junts.
L'executiu espanyol ha celebrat l'acord amb Podem. La vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ha afirmat que és una bona notícia per al país, perquè l'aprovació d'aquest paquet permetrà "un sistema fiscal més just" i "blindar l'estat del benestar". "Vull felicitar tots els grups polítics per la seva capacitat de diàleg i entesa", ha sentenciat. Sánchez no ha estat present al ple perquè es trobava reunit amb el primer ministre palestí.
A última hora, com és habitual
Amb aquest acord amb Podem, el govern espanyol ha aconseguit salvar la seva reforma a última hora. Aquesta és la tendència que s'està dibuixant aquesta legislatura, en què s'han de posar d'acord forces contraposades de dretes com Junts i el PNB, amb forces d'esquerres com ERC i Podem. Ja va passar el mes de març que es van salvar els dos decrets anticrisi després d'un acord d'última hora amb Junts que incorporava la delegació de les competències en migració a Catalunya. Aquest element, però, encara no s'ha materialitzat. En aquella ocasió, Junts va optar per no votar i així permetre que tinguessin més vots a favor que en contra.