- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
"De moment, ha aconseguit una cosa molt important: tothom veu inevitable que guanyi les eleccions". El diagnòstic el fa una veu amb ascendència dins del món econòmic en referència a Salvador Illa, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat i favorit segons totes les enquestes. Illa ja va guanyar els comicis del 2021, empatant a escons amb Pere Aragonès, de manera que l'aspiració no és només sortir vencedir del 12-M, sinó també arribar a Palau. Què ha de passar perquè els socialistes tornin a un despatx que se'ls resisteix des del 2010, quan José Montilla perdre contra Artur Mas després de dos tripartits consecutius? Aquestes són totes les possibilitats.
Una victòria còmoda a les urnes
La millor via que té Illa per ser president és guanyar les eleccions amb un resultat incontestable, proper o superior als 40 diputats, i que les formacions independentistes -ERC, Junts i la CUP- no tinguin majoria absoluta. Una distància important amb el segon -el 2021 va treure els mateixos diputats que Aragonès, tot i guanyar en vots- també l'ajudaria a tenir legitimitat per presentar candidatura a la investidura. Quedar destacat com a primer també el podria ajudar a demanar als rivals que el deixin governar, ja sigui amb el suport actiu o bé amb una abstenció per arrencar la legislatura. De moment, ERC i Junts es mostren reticents a col·laborar amb els socialistes, que només tenen els comuns d'aliats.
Com pot Illa disposar d'una victòria còmoda a les urnes? De moment, un dels vectors de la campanya serà la presència de Pedro Sánchez. El líder del PSOE, després de la desfeta a les municipals i autonòmiques de la primavera de l'any passat i d'haver reeditat la presidència espanyola gràcies a una aliança amb l'independentisme, necessita disposar de la Generalitat per presumir de resultats de l'anomenada "agenda del retrobament". Per obtenir bons números el 12-M, el PSC ha de frenar l'efecte Carles Puigdemont -que confronta directament amb Sánchez, no tant amb Illa- i ha d'aconseguir que ERC quedi debilitada en la tercera posició, per darrere seu i de Junts.
Reeditar el tripartit
El candidat del PSC ha assenyalat aquesta setmana que prioritzarà els partits d'esquerres a l'hora d'establir aliances. Els comuns ja han mostrat la seva preferència per un tripartit, com també fan a l'Ajuntament de Barcelona, i pressionaran perquè hi hagi un tripartit. La suma dels socialistes, de la formació de Jéssica Albiach i d'ERC es dona per descomptada, i la clau de tot la tindrà Aragonès. Voldrien els republicans ser un dels socis minoritaris d'un Govern encapçalat per Illa i, d'aquesta manera, ampliar a Catalunya l'aliança amb Sánchez a Madrid? La resposta no la té Illa, però d'aquesta pregunta en poden derivar bona part de les possibilitats de ser president.
Anar a buscar els vots del PP?
Amb un bon resultat, la suma de PSC i dels comuns es podria acostar als 50 diputats. Una xifra alta, però insuficient per arribar a la majoria absoluta. El reglament del Parlament estableix que, en primera votació, el candidat ha de disposar de 68 escons a favor, però en la segona n'hi ha prou amb més vots a favor que en contra. I aquí és on apareix la possibilitat de disposar dels vots del PP, especialment si l'alternativa a Illa és Puigdemont. El precedent de l'Ajuntament de Barcelona, que Junts brandarà en campanya, indica que en situacions delicades el PSC és capaç d'arribar a acords amb els populars. De moment, Illa només exclou Vox i Aliança Catalana.