El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat el seu segon viatge a Brussel·les reclamant que es tinguin en compte les regions europees en el debat sobre el finançament plurianual. Ho ha fet al Comitè de les Regions, on vol que Catalunya recuperi la presència que, diu, ha perdut els darrers anys. El Govern té previst fer visites regulars a la capital comunitària, amb l'objectiu d'influir i treure el nas en un món cada vegada més d'extrems. El viatge llampec d'Illa -menys de 48 hores- ha servit precisament per refermar l'europeisme en un moment de crisi geopolítica i mirar de fixar la posició catalana en els debats europeus. En totes les carpetes que s'han tocat en les diverses reunions que ha mantingut el president, l'enfocament sempre ha estat el d'enfortir el projecte comunitari. Missatge rellevant pel moment en què es produeix.
El Govern feia temps que tenia previst aquest viatge. Abans i tot que de veure els moviments que està duent a terme Donald Trump des que ha aterrat a la Casa Blanca. L'estada del president a Brussel·les ha avançat en paral·lel amb l'escalada de Trump en relació amb Ucraïna. Els Estats Units i Rússia volen negociar la pau sense tenir en compte ni la Unió Europea ni tampoc Kíiv, però en les darreres hores el president nord-americà ha titllat de "dictador" el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Mentre Europa busca el seu lloc en aquest moment de canvis accelerats i de polarització, Illa ha intentat que la seva presència a Brussel·les no quedés eclipsada i en els diversos contactes que ha tingut ha refermat la recepta de "més Europa" i més integració, per avançar cap a un "federalisme europeu".
No ha estat un viatge de grans anuncis, però sí de tenir presència i mantenir reunions amb actors influents. Illa s'ha vist amb António Costa, president del Consell Europeu, i que els socialistes veuen com un aliat important a les institucions comunitàries. Des del 2011 que no es produïa una reunió entre un president de la Generalitat i un president del Consell Europeu. Quan va caure com a primer ministre de Portugal, Costa va tenir el suport del PSOE i el PSC, que són també el seu puntal al Consell Europeu. En la reunió que han mantingut, s'ha abordat la situació geopolítica i Illa ha promès lleialtat als valors europeus. "Ens implicarem en reforçar el projecte europeu, la democràcia i la convivència, i en combatre els extremismes", ha afirmat el president.
L'altra reunió important ha estat amb Teresa Ribera, vicepresidenta de la Comissió Europea i dona forta dels socialistes a l'executiu comunitari. Durant el dinar de treball que han mantingut aquest dijous s'han abordat qüestions de caràcter sectorial, com ara la planificació energètica, els passos en la descarbonització o el pla per al vehicle elèctric, però també ha servit per escenificar la bona sintonia que ha de guiar les relacions entre Catalunya i Brussel·les. La relació entre Illa i Ribera és bona, perquè es coneixen de l'etapa al govern espanyol. Tots dos han posat en comú els plans per avançar en la transició ecològica i la via perquè Catalunya sigui "un dels motors econòmics regionals d'Europa", que lligua amb els objectius de la nova Comissió Europea que lidera Ursula von der Leyen.
Reconèixer el català és reforçar Europa
L'altra gran carpeta que ha verbalitzat Illa ha estat l'oficialitat del català. No es pot deslligar de l'aritmètica parlamentària al Congrés -Pedro Sánchez necessita que la carpeta avanci per no tensar les relacions amb Junts- però Illa l'ha volgut emmarcar en el debat europeu. No es tracta, diu, d'una qüestió interna, sinó tot el contrari. Reconèixer l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec ha de servir per enfortir el projecte un projecte europeu que es fonamenti en diversitat lingüística i cultural. En altres paraules, aconseguir l'oficialitat del català pot ajudar a reforçar el sentiment de pertinença a Europa.
No és fàcil, però, fer entrar a l'agenda l'oficialitat del català, aparcada des de fa mesos, en un moment com l'actual. La presidència de Trump i les negociacions amb Putin fa que guanyin pes debats sobre la seguretat, la sobirania estratègica o el rol d'Europa en el tauler global, però el president ha intentat que la carpeta del català no quedi relegada. De moment no hi ha un calendari clar, però la presidència polonesa del Consell de la Unió Europea ho té sobre la taula, però des del Govern confien el factor Costa els jugui a favor. A la reunió, Illa ha percebut una actitud "receptiva" però des de la "prudència".
Compromís sense fissures mentre Europa busca respostes
L'actual situació ha agafat a contrapeu les institucions comunitàries. Als despatxos de Brussel·les, apunten fonts diplomàtiques, no estava prevista la duresa dels atacs polítics i ideològics contra la Unió Europea que ha liderat Trump aquestes últimes setmanes, evidenciats en el suport explícit per l'extrema dreta alemanya o els retrets pels "límits" a la llibertat d'expressió en les democràcies europees. Això se suma a la guerra aranzelària i al fet que els Estats Units volen prendre decisions sobre la seguretat europea sense tenir en compte Europa.
El projecte comunitari busca respostes mentre aguanta la respiració amb les eleccions d'aquest diumenge a Alemanya, on s'espera un bon paper de l'extrema dreta. Fins que no es concreti el nou govern alemany, és difícil que Brussel·les pugui articular alguna posició clara el panorama polític global. En aquest context, Illa continuarà intentant que Catalunya tregui el nas en un món d'extrems, i fer-ho des del compromís sense fissures en un projecte europeu i en aquells espais que, entén el president, corresponen a Catalunya, com ara reunions amb dirigents comunitaris o la presència al Comitè de les Regions que ha tancat el seu segon viatge al cor d'Europa.
Enviat especial a Brussel·les