Una setmana després, es desconeixen encara les causes d'una apagada que encara porta cua i creix la pressió política per obtenir més informació de què va passar el dia 28 d'abril. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest dimarts al Parlament, i dimecres ho farà Pedro Sánchez al Congrés per donar explicacions davant d'una oposició crítica, sobretot amb la política comunicativa dels dos governs. Illa ha tancat files amb la resposta i ha anunciat tres mesures per millorar la resposta en cas de futures crisis mentre avança la investigació per determinar les causes del "zero energètic". El president ha reivindicat també l'autogovern i la resposta catalana, en contraposició amb les autonomies del PP, que van posar-se de perfil i van delegar en el govern espanyol la gestió de la crisi. "Ho respecto, però no ho comparteixo", ha afirmat.
En aquest sentit, ha volgut reivindicar l'exercici de les competències de Catalunya, a diferència de la deixadesa de funcions de vuit autonomies, set de les quals en mans del PP. "És així com fem país i com ens enfortim, i aquesta és la millor manera d'exercir l'autogovern", ha afirmat, i ha insistit que el Govern vol "en moments de crisi i en tots els àmbits" el màxim grau d'autogovern per "exercir-lo", no pas per "queixar-se" o delegar la responsabilitat a l'Estat quan hi ha moments d'excepcionalitat. Un missatge d'Illa dirigit, especialment, a Alberto Núñez Feijóo, que ha criticat la resposta de Sánchez a l'apagada, i a la Comunitat de Madrid, que va ser la primera a demanar l'emergència nacional, que implica que el govern espanyol pren el control de la gestió de l'emergència. "Estic segur que ho van fer perquè la situació era molt crítica, però portem hores de trajecte i podem interpretar les coses", ha insinuat Illa.
Autonomia dels serveis essencials i una nova sala d'Emergències
Les mesures anunciades pel president passen per garantir que els serveis essencials de Catalunya podran funcionar 48 hores sense electricitat en cas d'apagada. Una segona mesura és abordar la construcció d'un nou edifici d'Emergències (ara només n'hi ha un, a Reus). "Cal tenir una sala integral i conjunta que pugui integrar tots els serveis de la Generalitat i el conjunt d'administracions per fer seguiment adequat quan hi hagi una emergència"; ha dit Illa, i ha demanat que sigui una "proposta de país". I una tercera mesura: un pla de reforç de la xarxa Rescat per respondre a l'apagada amb èmfasi al món local. "Hem d'estendre-la als responsables del govern i als presidents dels grups parlamentaris per poder tenir un mecanisme segur per poder-nos comunicar", ha indicat el president. El president també ha tancat files amb la transició ecològica, ha demanat rigor i prudència en les afirmacions, i ha refermat la voluntat de la col·laboració entre administracions.
Al llarg de la seva intervenció Illa ha assenyalat les "vulnerabilitats" de les societats modernes, que es van poder constatar amb l'apagada elèctrica, i ha indicat que la més gran és la dependència energètica. En aquest marc, el president ha remarcat que la prioritat del Govern serà garantir el subministrament energètic a la població en tots els contextos i ha dit que no prendran cap decisió que el pugui arribar a posar en risc. De totes maneres, ha advertit que no es pot fer "ni un pas enrere" en matèria d'energia i en energies renovables. "És comprensible que sorgeixin preguntes, però seria un error greu assenyalar les energies renovables i netes com a responsables; seria un error greu i sense fonament tècnic", ha sentenciat el president.
En aquest sentit, ja en la rèplica, ha insistit que Catalunya té un pla acordat per tancar les nuclears els anys 2030, 2032 i 2035 i ha advertit que si els operadors demanen allargar-ne la vida útil, el Govern defensarà que els costos dels residus nuclears siguin intrínsecs a la generació nuclear, i no es paguin amb el pressupost comú. "Apostem per l'energia barata, verda i que es pot produir a Catalunya", ha remarcat, i ha deixat clar que el Govern "serà autònom per prendre decisions". "No acceptem tuteles de ningú, pensem en l'interès general i no en interessos particulars", ha reblat.
Compromís (compartit) amb les renovables
En aquest sentit, Illa ha coincidit amb els socis d'investidura d'ERC i els Comuns. Més enllà de la crítica a la mala comunicació del Govern, els socis han advertit que la crisi elèctrica no pot posar en risc el desplegament de les renovables. "Hem d'acabar amb falsos debats; no és renovables sí o no, és sobre model energètic públic o privat", ha afirmat el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové. En la mateixa línia, la portaveu, Ester Capella, ha indicat que "la descarbonització no és negociable" i que l'apagada "no pot servir d'excusa pels negacionistes i irresponsables que qüestionen el desplegament de les renovables".
Des dels Comuns, un missatge similar. La líder de la formació, Jéssica Albiach, ha lamentat que es vulgui situar el debat de renovables contra nuclear. "Ha estat un pretext per tornar a un model centralitzat en les nuclears", ha afirmat, i ha carregat contra l'oligopoli energètic, que compta amb el suport de la dreta catalana -Junts- i espanyola -el PP. La dreta, ha dit Albiach, vol aprofitar la crisi elèctrica per reforçar la guerra cultural contra les renovables. "No ho podem permetre", ha dit la dirigent progressista, que ha demanat "respostes clares" davant del lobby nuclear i posar Red Eléctrica "sota control públic".
També la CUP ha lamentat la defensa de les nuclears o de construcció de línies de molt alta tensió arreu del país, i ha celebrat que encara hi hagi una majoria favorable a tancar les nuclears, que són "part del problema i no de la solució". "Esperem que no li tremolin les cames i continuï defensant el pla de tancament de les nuclears a Catalunya", ha demanat al president. El diputat Dani Cornellà ha recordat que les renovables es van reactivar més ràpid que les nuclears. "Els negacionistes climàtics no tenen raó, la culpa del que va passar no és de les renovables", ha insistit, i ha remarcat que cal "planificar" la transició ecològica.
El PP, per la seva banda, ha demanat al president que faci autocrítica i que corregeixi les errades en un model energètic "carregat de prejudicis ideològics". El líder dels populars, Alejandro Fernández, ha defensat que les energies renovables no poden anar en detriment de les nuclears. "Renovables sí, però nuclears també", ha afirmat, i ha criticat Illa -i a Sánchez- per la incapacitat de generar confiança en la ciutadania en un moment de crisi com la de fa tot just una setmana. El missatge del PP ha anat en sintonia amb la de Vox, que ha assegurat que el model energètic d'Illa ha fracassat, o d'Aliança Catalana, que també ha fet una defensa de les nuclears.
L'oposició critica la comunicació "nefasta" del Govern
En un missatge als grups parlamentaris, Illa ha demanat "sentit de país" i estar "al peu del canó", i no pas "al peu del titular". Durant la seva intervenció, ha repassat les compareixences -7 en 24 hores- del Govern, però això no li ha evitat les crítiques de l'oposició per la comunicació "nefasta" de l'executiu durant la crisi. El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, ha criticat la manca de lideratge d'Illa durant la crisi elèctrica. "No van fallar els serveis, sinó el Govern i el seu lideratge", ha afirmat Batet, que ha retret al president les "quatre hores eternes" que va tardar a arribar la primera compareixença, en aquest cas de la consellera Parlon. El dirigent independentista ha titllat de "nefasta" la gestió comunicativa del Govern, i de "fracàs" en la gestió política, i ha lamentat que no la manca de lideratge a la Generalitat va provocar "incertesa i desorientació". En aquest sentit, el cap de files de Junts a la cambra ha preguntat al president "qui va dirigir" la comunicació, si "s'assumiran responsabilitats" i si "cessarà algun membre" del seu executiu per aquest episodi.
ERC ha lamentat la poca informació i ha assegurat que el Govern va anar "a remolc" de la Moncloa. "No van actuar de manera diligent, cal preparar el país perquè això no torni a passar", ha afirmat Jové. A la crítica s'hi ha sumat també la CUP. "Va comparèixer vuit hores tard, no hauria de ser la gestoria del govern de l'Estat", ha dit Cornellà, que també ha constatat la manca de sobirania energètica del país i ha reivindicat la feina dels ajuntaments per donar respondre a la ciutadania en un moment de crisi. "S'ha de replantejar la política comunicativa del president i del Govern", ha insistit. També el PP ha considerat "molt deficient" la comunicació de l'executiu durant les hores més fosques de la crisi, i ha demanat a Illa que "corregeixi errors". Precisament perquè el debat s'ha centrat en l'àmbit comunicatiu, el líder del PSC al Parlament, Ferran Pedret, ha constatat que l'apagada no va provocar incidents greus. Davant les crítiques per la política informativa, Illa ha estat clar en la rèplica: "El responsable soc jo, n'assumeixo tota la responsabilitat".
