El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest dijous amb el president del Consell regional d'Alvèrnia-Roine-Alps, Fabrice Pannekoucke, a Lió per encarrilar el relleu a la presidència dels Quatre Motors d'Europa, que Catalunya ha tingut aquest últim any. La trobada ha servit per repassar el mandat català, que va començar a l'abril de 2025 i s'ha centrat en guanyar "incidència política", i plantejar les línies mestra de la nova presidència, que quedarà en mans d'Alvèrnia-Roine-Alps. Aquesta organització regional està formada també per Baden Württemberg i Llombardia.
"La reunió de treball és per compartir l'experiència perquè necessitem més que mai enfortir el projecte europeu i els territoris tenim un paper important a fer", ha afirmat Illa. El traspàs de la presidència es farà al juny a Barcelona. En el marc dels Quatre Motors, el president ha visitat el Campus Région du Numérique, un centre tecnològic de digitalització i robòtica. "En podem aprendre per a experiències que estem desenvolupant a Catalunya", ha dit. En aquest sentit, ha reclamat "cooperació en el marc de la Unió Europea" per enfortir el projecte en un mon canviant. "Ens hem d'adaptar als canvis per sortir-ne més enfortits", ha reblat.
En aquest últim any, Catalunya ha mirat de treballar de manera estreta amb les quatre regions i aprofitar la plataforma dels Quatre Motors per fer sentir la seva veu a Europa i en els debats europeus. Hi ha hagut diversos posicionaments comuns, com ara la declaració de resposta als aranzels dels Estats Units, en l'arrencada de la presidència catalana, també sobre el pròxim Marc Financer Pluriennal i sobre la Política de Cohesió Territorial el passat juliol, o el debat sobre cohesió i competitivitat amb l'exprimer ministre italià Enrico Letta, a l'octubre.
Amb Illa a la presidència dels Quatre Motors, les línies d'actuació s'han centrat en la innovació, la descarbonització, l'autonomia estratègica i l'economia inclusiva. S'ha reforçat la cooperació en l'àmbit dels semiconductors, projectes com el programa pilot de mobilitat i intercanvi de gestors d'R+D+I, o el treball conjunt en debats europeus sobre biotecnologia i biomanofactura, amb implicació del Biocat. Pel que fa a la descarbonització, s'han fet trobades centrades en l'hidrogen i visites tècniques al Port de Barcelona o a la planta de Repsol de Tarragona, a banda de reunions per abordar la transformació de la indústria de l'automòbil i la incidència en les polítiques climàtiques de la UE.
En l'àmbit de l'autonomia estratègica, s'han fet debats sobre el relleu generacional al sector agrari, reunions amb els responsables d'agricultura dels Quatre Motors, s'ha validat un pla d'acció estratègic 2026-2030, i s'ha impulsat un nou grup de treball centrat en el turisme sostenible en el marc de l'organització regional. Sobre economia inclusiva, la presidència catalana ha posat èmfasi en el projecte No-Mad, en impulsar un diàleg internacional sobre mobilitat laboral i el retorn del talent per generar progrés i cohesió social.
Una organització pionera que ha perdut pes
Els Quatre Motors d'Europa va ser una organització pionera, creada l'any 1988 en ple pujolisme, quan als estats de la UE comencen a emergir regions potents. Jordi Pujol, de fet, hi va donar importància i visibilitat en el seu dia, perquè el president defensava una estructuració d'Europa a tres nivells -europeu, estatal i regional- i afirmava aleshores que les regions o nacions sense estat jugarien "un paper microeconòmic" important com a motor de desenvolupament del projecte europeu. Amb els anys es va anar desinflant, com el mateix president reconeixia en una entrevista l'any 2010.
