La primera cita important del president de la Generalitat, Salvador Illa, en el seu primer viatge oficial s'ha centrat a auditar els progressos del català com a llengua d'ús al Parlament Europeu, una batalla política que no acaba de desencallar-se, tot i que el govern espanyol, ara sí, també hi rema a favor. Illa ha aterrat al fred de Brussel·les i s'ha reunit amb la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, durant mitja hora, la mateixa jornada en què participarà en la sessió del Comitè Europeu de les Regions. I el president ha sortit de la trobada esperançat per la progressió "constructiva", "seriosa" i "rigorosa" -així s'ha expressat davant la premsa- de la carpeta lingüística. "Surto convençut que aquest assumpte es vol abordar seriosament", ha afirmat el líder socialista. No hi ha, però, un calendari definit per materialitzar el reconeixement, com ha reconegut el mateix president.
El pas endavant de la llengua catalana a Europa avança amb lentitud. Hi ha dos fronts: el de convertir el català en llengua d'ús al Parlament Europeu i el de l'oficialitat del català a la Unió Europea. Fonts governamentals admeten que el primer objectiu és més proper que el segon, perquè és més abastable i depèn d'una majoria a la mesa de la cambra parlamentària, i no del suport unànime dels 27 estats membre. L'última llengua que ho va aconseguir, l'irlandès, va necessitar vuits anys de trajecte. "Tinc el convenciment que s'està fent una anàlisi rigorosa i seriosa. I en el que puguem ajudar, ajudarem", ha manifestat Illa després del contacte amb Metsola. El president no escatima mostres d'agraïment al govern espanyol per empènyer en la carpeta de la llengua, un dels compromisos adquirits pel PSOE amb les forces independentistes per fer possible la investidura de Pedro Sánchez.
El problema del català, però, és de calendari. I, ara mateix, no n'hi ha cap d'explicitat per convertir-lo en nova llengua d'ús al Parlament durant el 2025. Per això, Illa ha manifestat a Metsola el "punt de vista" del Govern sobre la importància que s'obri les portes de l'Eurocambra al català. I ha transmès la voluntat que s'avanci cap a un resultat positiu. "No m'ha semblat que hi hagi una aproximació administrativa ", ha reblat el president de la Generalitat per deixar clar que Metsola té present el procés obert, un missatge que ha ratificat a les xarxes socials.
Ara és el grup de treball creat el que ha d'elevar una proposta. I la mesa del Parlament Europeu finalment haurà de prendre una decisió. Els socialistes necessiten el vot dels liberals, grup en el qual ja no figura Ciutadans, que era un obstacle per desplegar el suport a la llengua catalana. Al Govern entenen que la qüestió ha d'estar madura per assegurar una victòria quan es voti.
Intercanvi de missatges públics amb Puigdemont
En els primers compassos del viatge a Brussel·les ha pres forma l'estira-i-arronsa entre Carles Puigdemont i el Govern pel fet que el desplaçament d'Illa a la capital belga no inclogués una reunió amb el president de Junts. De fet, l'expresident de la Generalitat se n'ha queixat amargament en un missatge extens a la xarxa X. "No és que no toqui, és que no vol", ha afirmat Puigdemont, que ha definit com a "impròpia" l’actitud "d’algú que hauria de ser el president de tots els catalans".
Illa ha respost al líder de Junts sense dilacions: ha expressat que manté el "màxim respecte personal i polític" per Puigdemont, però que el viatge d'aquesta setmana no és el moment indicat per programar una trobada. "Em reuniré amb Puigdemont quan arribi el moment", ha dit el president de la Generalitat, que ha insistit que la seva voluntat hauria estat fer-ho a Catalunya, perquè això significaria que s'hauria aplicat plenament la llei d'amnistia, per la qual el seu partit ha treballat intensament.
Enviat especial a Brussel·les