El primer viatge oficial de Salvador Illa a l'estranger, calculadament triat a Brussel·les, ha servit per enviar dos missatges que interessen a Palau: que Catalunya deixa enrere l'absentisme del procés per entrar en una nova fase d'implicació amb les institucions europees de la mà de l'Estat i que la Generalitat aspira a tenir un rol d'incidència creixent en els espais de decisió comunitaris. Si en la jornada de dimecres el president va reforçar aquestes idees a l'Eurocambra, aquest dijous ha posat l'accent en la voluntat catalana de tornar a exercir com a motor econòmic d'Europa. Per exemple, tenint un rol important en els projectes europeus de recerca i innovació tecnològica, com el del Chips Joint Undertaking, una col·laboració publicoprivada en el camp dels xips i la nanoelectrònica amb destacada participació catalana.
El president de la Generalitat s'ha reunit aquest migdia amb Jari Kinaret, director executiu de Chips Joint Undertaking, la iniciativa tripartit entre la Comissió Europea, els estats membre i la indústria que recentment ha anunciat un projecte de creació de xips fotònics -més eficients que els actuals, d'electrons-, liderat per l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO). En el consorci hi participen una vintena d'empreses i centres d'investigació d'onze països de la Unió Europea, amb una inversió d'uns 380 milions d'euros. "Aquesta indústria és clau per a Catalunya i per a tothom. El que la màquina de vapor va significar per a la revolució industrial, el xip ho és per a la revolució tecnològica que vivim", ha expressat Illa abans de reunir-se amb Kinaret.
En el marc del contacte, el president ha celebrat que Catalunya estigui "ben posicionada" en el projecte dels xips fotònics, en un moment en què l'objectiu d'Europa és aconseguir una capacitat de fabricació a gran escala d'aquesta tecnologia. "Hi ha un punt intermedi entre el disseny dels xips i la producció massiva, i hi podem jugar un paper", ha expressat el dirigent socialista als passadissos del Parlament Europeu, des d'on també ha agraït el paper del Govern d'ERC en aquesta qüestió. "Hi ha hagut un treball previ, ben sembrat pel Govern de Aragonès, que nosaltres estem continuant", ha reblat.
Treballar per Catalunya "amb un peu a Brussel·les i un altre a Madrid"
Durant la jornada d'aquest dijous a Brussel·les, Illa també ha mantingut contactes amb Kata Tüttö, futura presidenta del Comitè de les Regions i cap de llista dels socialistes d'Hongria a les últimes eleccions europees, i el president canari, Fernando Clavijo. I en les dependències del Parlament Europeu, ha valorat el viatge de treball a la capital belga i la reunió d'aquest divendres a la Moncloa amb Pedro Sánchez. De fet, s'ha compromès a treballar des del Govern per Catalunya "amb un peu a Brussel·les i un altre preu a Madrid", una declaració feta als micròfons d'El Matí de Catalunya Ràdio. "Hi ha tants assumptes rellevants que es decideixen a Brussel·les, que ens hem d'habituar a venir-hi sovint. Per seguir els dossiers d'aquí i per donar-hi el nostre punt de vista", ha afegit.
Sobre la visita a Sánchez, Illa ha apuntat que el finançament singular no s'ha de "discutir" res perquè està "acordat" amb ERC. "El que hem de fer és supervisar i vetllar perquè s'executi allò que hem acordat i en el calendari acordat", ha reblat el president de la Generalitat, que tancarà una setmana d'agenda intensa, amb la "felicitat" afegida d'haver vist Teresa Ribera finalment validada com figura rellevant de la nova Comissió Europea.
Enviat especial a Brussel·les