Al Palau de la Generalitat es conjugava aquesta setmana una frase per intentar sintetitzar la nova etapa que el Govern pretén obrir en acció exterior: "Hem d'aprofitar tots els espais". El missatge, formulat abans del primer viatge oficial de Salvador Illa a Brussel·les, recollia la intenció de l'executiu socialista de transmetre a les institucions europees que Catalunya ha deixat enrere una etapa d'absentisme a la Unió Europea per obrir-ne una altra d'estabilitat i cooperació, allunyada ja de les turbulències del procés sobiranista. El relat del Govern estableix que és el moment de recuperar influència perduda, tenir incidència en els espais de decisió i exercir de motor econòmic, en col·laboració amb la força diplomàtica que pot desplegar l'Estat, ara que PSC i PSOE piloten la Generalitat i la Moncloa en sintonia. La intervenció d'Illa aquest dimecres al Comitè de les Regions -íntegrament en català- ha desplegat aquesta partitura.
A l'hemicicle del Parlament Europeu, on se celebrava el plenari de l'òrgan consultiu que agrupa regions i ciutats que volen influir en la legislació comunitària, el president de la Generalitat ha propagat que Catalunya ha deixat enrere l'etapa "passiva" i de presència "limitada" a Brussel·les en els anys àlgids de l'independentisme per tornar a "implicar-se a fons" en els debats de les institucions europees, on aspira a tenir veu. "Només si ens fixem en el que ens uneix podrem donar resposta als reptes", ha afirmat Illa en un discurs d'un minut a l'Eurocambra, que acollia la commemoració del 30è aniversari del fòrum regional.
Aprofitant l'efemèride, el líder socialista ha volgut expressar un "record especial" per a Pasqual Maragall, que va presidir el Comitè de les Regions entre 1996 i 1998. Des de José Montilla, ara fa 14 anys, cap president de la Generalitat tenia presència permanent en aquesta institució; Illa l'ha recuperada aquest dimecres. "Compti'n amb nosaltres, compti'n amb Catalunya", ha reblat el president al plenari del Comitè, que ha definit com la "viva expressió de la diversitat i pluralitat d'Europa". El Govern transmet que tindrà un rol actiu en l'òrgan consultiu i també aspira a tenir capacitat d'incidència -en col·laboració amb la diplomàcia espanyola- al Consell, la Comissió i el Parlament Europeu, amb el concurs del conseller Jaume Duch -també present aquests dies a la capital belga-, i el paper de la delegació de la Generalitat a Brussel·les.
L'agenda d'Illa en la primera de les dues jornades del viatge oficial ha destil·lat la voluntat de redreçar l'eix gravitatori de l'acció exterior de la Generalitat, just quan la Moncloa ha aconseguit finalment el concurs de Teresa Ribera com a comissària verda. El Govern ja no s'explica sobre el conflicte territorial, es projecta com a "soci estable" del sud del continent. I posa el focus en els assumptes econòmics i els debats comunitaris. Per exemple, en el dels fons de cohesió, que han de reformular-se en el termini del primer semestre de l'any que ve.
El president ho ha fet també evident en l'acte Power Regions of Europe, a la delegació de Baviera davant la UE, una aliança d'algunes de les regions més pròsperes del continent per reclamar a la Comissió Europea una major implicació dels territoris en les polítiques de la UE. En el manifest signat hi figuren els governs del País Basc, Bratislava, Flandes o Llombardia, entre d'altres. "Catalunya ha tornat en el procés de decisió europeu", ha afirmat Illa en el discurs per refermar la implicació en aquesta aliança interestatal. Més detalls que certifiquen la nova etapa que l'executiu del PSC pretén consolidar.
La "cooperació" entre administracions i les lliçons de la dana
El Govern ha aprofitat les dues aparicions al Comitè de les Regions -el primer s'ha centrat en la dana i Illa l'ha protagonitzat en sincronia amb els presidents del País Valencià, Andalusia i Castella la Manxa- per incidir en la idea que és el moment de "reforçar els mecanismes de cooperació" entre administracions. El líder socialista s'ha referit a casos d'emergència com el del temporal "tràgic" a València, però el missatge encaixava amb la voluntat del Govern de reaparèixer a Europa. De fet, ha demanat extreure quatre lliçons de futur de tot el que s'ha viscut amb la dana: afrontar el canvi climàtic de forma conseqüent, reforçar els serveis públics, muscular les institucions en situacions d'emergència i reforçar la col·laboració a tots els nivells, de la UE als ajuntaments.
Tot plegat mentre Carlos Mazón, sense fer cap referència a l'emergència climàtica en el seu torn, es limitava a apel·lar a la "solidaritat" europea per reparar els danys causats. "Necessitem tots els recursos que es puguin mobilitzar", ha dit Mazón davant del plenari del fòrum regional, on s'ha guardat un minut de silenci pels més de dos centenars de víctimes mortals. "L'ajuda i la cooperació no es regategen en un moment de gran dificultat", ha reblat el president valencià per incentivar la pluja de milions, també d'Europa.
La lentitud del reconeixement del català
Illa atendrà aquest dijous compromisos centrats en l'impuls de projectes econòmics estratègics, com el de Chips Joint Undertaking, en què l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona hi té un rol rellevant, amb implicacions en el camp dels xips i la nanoelectrònica. Però en la primera jornada a Brussel·les ha trobat temps per reunir-se amb el lehendakari, Imanol Pradales, i la presidenta de Navarra, María Chivite, també presents a la capital belga. I, sobretot, per mantenir una conversa d'una mitja hora amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, amb l'impuls de la llengua catalana a l'Eurocambra com a qüestió prioritària.
Del contacte amb Metsola, el president ha transmès que observa una progressió "constructiva", "seriosa" i "rigorosa" -així s'ha expressat davant la premsa- de la carpeta lingüística, un objectiu perseguit per les forces polítiques sobiranistes i també per la Moncloa, des que en depèn la governabilitat a l'Estat. "Surto convençut que aquest assumpte es vol abordar seriosament", ha afirmat el líder socialista. No hi ha, però, un calendari definit durant el 2025 per fer possible l'ús del català al parlament comunitari, com ha reconegut el mateix president.
En qualsevol cas, el Govern veu més abastable que la llengua pròpia del país es faci un lloc a l'Eurocambra abans que es reconegui l'oficialitat del català a la UE, un altre objectiu perseguit pel ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. L'última llengua que ho va aconseguir, l'irlandès, va necessitar vuit anys de trajecte. Illa empeny pel català i repeteix, a tothom qui el vol escoltar, que Catalunya ha tornat després de l'etapa "passiva" del procés. S'esperen resultats palpables a Brussel·les.
Enviat especial a Brussel·les