Illa tranquil·litza el Madrid del poder: «No tingueu por de Catalunya»

Calmar Madrid. Això és el que ha intentat fer Salvador Illa aquest dijous a través d'una conferència al Círculo de Bellas Artes, al cor de la capital espanyola. Davant d'unes 300 persones, amb representants del món empresarial, agents econòmics i sindicats, el president ha exposat la seva proposta de model econòmic per Catalunya, basat en la "prosperitat compartida", la justícia fiscal, uns serveis públics forts i plena cooperació amb la Moncloa. Un model, també, que Illa ha volgut contraposar al plantejament d'Isabel Díaz Ayuso, que ell qualifica d'"acumulació insolidària". Tot plegat, combinat amb un missatge tranquil·litzador: ni Madrid ni l'Estat no ha de tenir por que a Catalunya li vagin bé les coses.

El president ha volgut llançar un anunci, que certifica el bon moment que viu el país i la necessitat d'aprofundir en una "nova etapa" de política "útil i serena", sense "confrontació ni soroll", que el Govern vincula als anys del procés. Catalunya ha superat per primera vegada aquest 2024 els 300.000 milions d'euros de PIB, segons dades de l'Idescat. Concretament, suposa un creixement del 3,6% respecte de l'any anterior, fins als 316.728 milions d'euros. Aquesta prosperitat de Catalunya, ha dit Illa, no es pot desvincular del bon moment d'Espanya. De fet, tot va lligat. "La prosperitat d'Espanya no s'entén sense Catalunya, i a l'inrevés", ha afirmat. 

Les bones dades -també cau l'atur i es genera ocupació, i es redueixen les desigualtats- se sumen al retorn d'empreses destacades, com ara Banc Sabadell o La Caixa, ara fa unes setmanes. Això certifica, ha dit Illa, que Catalunya torna a generar confiança després dels anys del procés. "Espero que n'hi hagi més els pròxims mesos", ha afirmat. Perquè això confirmarà que l'economia catalana "està en bona forma" i que es premia la política de "lleialtat institucional", "estabilitat política" i "seguretat jurídica". Davant del públic, amb noms propis rellevants com el president de BBVA, Carlos Torres, el president ha demanat "confiança". "És el moment d'apostar per Catalunya", ha reblat.

També han assistit a la conferència empresaris rellevants com Antoni Brufau, de Repsol; Antonio Llardén, d'Enagás; o Maurici Lucena, d'Aena. A banda d'empresaris, ministres com María Jesús Montero, Félix Bolaños o Jordi Hereu; consellers com Albert Dalmau, Alícia Romero o Miquel Sàmper; o alts càrrecs de la Generalitat, entre el públic també s'hi han deixat veure l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i exdirigents com Marta Pascal, Ferran Bel o Pepe Blanco. També la magistrada del Tribunal Constitucional, Laura Díez, o directius de la CCMA, com Sigfrid Gras, director de TV3, i Jordi Borda, director de Catalunya Ràdio. 

Una inversió de 18.500 milions d'euros fins al 2030

El pla del Govern contempla 200 mesures i una mobilització de 18.500 milions d'euros, dels quals 13.700 seran de la Generalitat i 4.800 a través de crèdits de l'Institut Català de Finances. Els àmbits prioritaris són el progrés econòmic, amb la millora de la productivitat i la resiliència del mercat de treball; la igualtat d'oportunitats; la transició ecològica i la descarbonització; la vertebració territorial; i el desenvolupament dels grans consensos i la col·laboració publicoprivada. L'horitzó per assolir el lideratge econòmic de l'Estat i superar Madrid és d'un màxim de 10 anys, però el repte d'Illa és aconseguir-ho en la meitat de temps i fer que aquest creixement es noti a les butxaques dels ciutadans, no només d'una minoria. Una contraposició clara al model d'Ayuso.

Illa pretén erigir-se en contrapunt d'aquest model. La "prosperitat compartida" que proclama també inclou més impostos a qui més té. El president, en aquest sentit, es manté ferm davant l'empresariat -en general, satisfet amb l'arribada del PSC a la Generalitat- que li reclama abaixar les taxes. De nou, ha defensat una proposta de fiscalitat justa i serveis públics forts davant de l'"acumulació insolidària" de territoris com Madrid, que si bé és una comunitat rica, aquest creixement no ajuda a reduir desigualtats. Al Govern, noms de pes com el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, no dissimulen quan es tracta de criticar la presidenta madrilenya. Fa unes setmanes la va titllar d'"insolidària".

Coordinació i lleialtat institucional

El contrapunt a Ayuso i la lleialtat a la Moncloa són dues cares de la mateixa moneda. El model que desgranarà Illa a Madrid té com a peça fonamental la coordinació i col·laboració institucional amb el govern espanyol. En un moment de fragilitat parlamentària -Sánchez no aconsegueix articular la majoria de la investidura- i debilitat territorial amb bona part de les comunitats governades pel PP, Catalunya actua com a contrapès i mira d'aportar tranquil·litat en un context de polarització, visible especialment a Madrid. Illa vol, en certa manera, exportar l'oasi català a la resta de l'Estat.