Els col·lectius pel dret a l'habitatge es mobilitzen contra Junts, i se citen davant de la seu de la formació liderada per Carles Puigdemont, a Barcelona, per assenyalar una de les forces que ha fet decaure la protecció social que existia a l'estat espanyol contra alguns desnonaments. En concret, era una protecció que preservava que no es pogués desnonar algunes famílies, amb vulnerabilitat acreditada i que vivien a pisos de propietaris amb 10 habitatges o més. Era part d'un paquet més gran i divers que feia anys que es renovava, des de la pandèmia. En la votació d'aquest dimarts al Congrés dels Diputats, però, Junts va dir prou i va votar-hi en contra, impossibilitant la majoria necessària perquè es renovés la mesura, i unint-se a PP i Vox en els vots en contra. 

La líder dels juntaires a Madrid, Míriam Nogueras, defensava la posició del seu grup parlamentari amb un comentari irònic a X -l'antic Twitter- unes hores més tard. La diputada comentava que hi hauria protestes davant de la seu de Junts perquè havien votat "en contra de les okupacions". Ho deia amb relació al fet que les famílies que ara poden acabar desnonades, amb la caiguda del decret antidesnonaments, són persones que fa temps que han quedat fora de contracte o que directament estan ocupant un pis buit d'un gran tenidor.

Alhora, organitzacions com la PAH, el Sindicat de l'Habitatge Socialista de Catalunya o el Sindicat de Llogateres replicaven que aquestes famílies són part de la població afectada per la crisi de l'habitatge que tots els partits polítics reconeixen, que viuen a pisos de grans propietaris i que, si se les expulsa, acabaran engreixant la situació de col·lapse que tenen les administracions per reallotjar les famílies que es queden sense llar. En aquest sentit, a tot l'estat espanyol, es calcula que aquesta nova situació podria desbloquejar l'execució de 60.000 desnonaments pendents de resoldre als jutjats.

Col·lectius pensionistes, pel dret a l'habitatge i antiavalots

Per reclamar noves eines de protecció, i per assenyalar Junts per les seves proximitats a PP i Vox, aquest dimecres s'ha convocat una protesta a la seu del passatge Bofill. Però no només s'hi ha explicitat el conflicte per l'afectació sobre l'habitatge. La mobilització també ha inclòs representants de la Marea Pensionista, una altra de les parts colpejades per la votació al Congrés, que el govern de PSOE i Sumar no va aconseguir tirar endavant. La proposta incloïa també la revalorització de les pensions de jubilació. Tot plegat ha deixat una protesta que tan aviat plantejava consignes per la unió de la classe treballadora com clamava l'habitual joc de sumes i restes dels col·lectius pel dret a l'habitatge: "Un desnonament, una ocupació".

L'accés al passatge Bofill ha quedat bloquejat de tots dos extrems del carreró. Un dispositiu d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra ha desplegat tanques a banda i banda, i ha reforçat el desplegament policial amb furgonetes que han quedat aparcades a tocar de l'accés al local de Junts.

Barcelona, superada pels desnonaments

Mentrestant, aquest mateix dimecres, Nació detalla com l'Ajuntament de Barcelona estava sobrepassat per les famílies desnonades a la ciutat. Fins i tot batent el rècord de persones allotjades a hores d'ara, el consistori no dona l'abast i ja ha comunicat els serveis socials que no hi ha més places a pensions per acollir famílies que es quedin sense llar.