Podem ha apostat fort per aquestes eleccions europees i ha situat com a cap de llista un dels noms més mediàtics i amb projecció ara mateix: Irene Montero. L'exministra d'Igualtat, apartada del govern espanyol i del Congrés en les últimes eleccions, i al punt de mira durant mesos de la dreta política, judicial i mediàtica, intenta ara de mantenir viva la formació en un moment complex per la picabaralla amb Sumar. Les enquestes els situen amb dos diputats al Parlament Europeu.
L'altre nom fort de Podem és la secretària general, Ione Belarra (Pamplona, 1987), exministra de Drets Socials i ara diputada. En aquesta entrevista amb Nació, Belarra alerta que el "consens bèl·lic" que s'ha construit en aquesta darrera legislatura europea és el pas previ per incorporar l'extrema dreta al "centre de comandament" de la UE. Sobre l'amnistia, demana no repetir els errors de la llei del "només sí és sí", i fa una crida a la unitat al bloc de la investidura davant l'ofensiva judicial que arribarà.
Les enquestes apunten a un creixement de les forces d'extrema dreta a les eleccions europees. Com afronta Podem aquest escenari?
Són unes eleccions molt important, no només per aquesta possibilitat sinó perquè elegirem entre aprofundir en el règim de guerra, que és el que ha proposat la senyora Von der Leyen en el tram final de la legislatura, juntament amb Macron i Borrell, o si podem construir una Europa de la pau. Una de les qüestions més perilloses d'aquestes eleccions és que existeix un consens bèl·lic pràcticament total, des dels Verds fins a la socialdemocràcia, passant evidentment per la dreta i l'extrema dreta, que diu que cal gastar més diners en armes i que cal tornar a l'austeritat. A més, s'utilitza com a excusa per incorporar l'extrema dreta al quadre de comandaments, al cor del govern de la Comissió Europea. L'auge de l'extrema dreta és important, però cal veure la fotografia completa.
Espanya ha de deixar d'enviar armament a Ucraïna?
Per a què ha servit tot l'enviament d'armes i l'augment de despesa militar en aquests dos anys de guerra? Només per seguir alimentant el conflicte, reforçar la posició de Putin i la seva cúpula política, i la posició d'hegemonia dels Estats Units. Macron va dir fa uns anys que l'OTAN estava clínicament morta, però la guerra d'Ucraïna ha servit per revitalitzar-la i comprometre els països europeus amb un increment de despesa militar, que és el que volien els Estats Units des de fa temps. L'enviament d'armes no contribueix a acabar la guerra abans, sinó que alimenta l'escalada bèl·lica.
"El consens bèl·lic s'utilitza d'excusa per incorporar l'extrema dreta a quadre de comandament d'Europa"
Els Estats Units i Alemanya han autoritzat que l'armament que envien es pugui utilitzar en territori rus.
No sabem com pot acabar aquesta escalada. Això només pot desembocar en un enfrontament entre potències nuclears o en una negociació diplomàtica. En aquests dos anys no s'han destinat esforços a la diplomàcia i a la pau. Els Estats Units i el Regne Unit van boicotejar l'acord de pau la primavera de 2022. Això és el que hauria estalviat milers de vides i milions de desplaçats.
Hi ha alguna garantia que, si es deixa d'enviar armament a Ucraïna, Putin s'assegui a negociar per la via diplomàtica?
Li plantejo la pregunta al revés. Fa dos anys que enviem armes a Ucraïna i això no ha servit per pressionar Rússia per asseure-la a negociar. Això no ha passat. La solució passa per ser conscient que la negociació es fa amb l'enemic, no amb els socis, i que això implica que tothom ha de fer cessions. I també garanties de seguretat per a tots els actors implicats.
A què es refereix?
Una de les causes de llarg termini d'aquest conflicte és l'expansió de l'OTAN fins a les portes de Rússia. Això seria impossible de fer en el cas dels Estats Units. En un moment en què hi ha moltes potències amb molt pes i poder, tots hem de trobar la manera de trobar una convivència possible. L'alternativa d'un enfrontament militar entre potències nuclears és evident que no és positiva ni aportarà res de bo a la humanitat.
"Un reconeixement simbòlic en campanya electoral no és suficient per parar els peus a un estat terrorista i genocida com Israel"
El govern espanyol ha reconegut l'estat palestí. És suficient o calen més passos?
Em preocupa que el PSOE ho hagi fet això en plena campanya europea. Si l'objectiu fos realment parar els peus a Netanyahu, s'haurien adoptat moltes més mesures i molt abans. Israel està absolutament descontrolat, està fent saltar pels aires tot el dret humanitari internacional, cometent un genocidi en streaming. Un reconeixement simbòlic en campanya electoral no és suficient per parar els peus a un estat terrorista i genocida que fa dècades que ocupa il·legalment les terres dels palestins.
Què plantegen?
Qüestions més útils per aïllar internacionalment Israel, com ara tallar totes les relacions institucionals, comercials i diplomàtiques. Que no hi hagi cap tipus de finançament internacional, com ara l'acord de comerç preferent de la Unió Europea amb Israel. El moviment propalestí català portarà a la justícia el govern espanyol perquè està incomplint la legalitat espanyola de comerç exterior d'armes, que diu que quan hi ha sospita de genocidi o vulneració de drets humans amb les armes que estàs venent, has d'interrompre aquest comerç. Demanem un embargament total d'armes.
El posicionament del govern espanyol amb Palestina els pots prendre vots de cara a les europees? La defensa de l'estat palestí és una reivindicació històrica de Podem.
Recordo molt bé els primers dies després del 7 d'octubre. Va ser molt difícil per a Podem ser una de les poques veus a nivell internacionals que va anomenar genocidi al genocidi. La gent no és tonta, i sap veure qui fa les coses per principis, valors i compromís, com hem fet amb l'amnistia, amb la desjudicialització del conflicte a Catalunya o amb el Sàhara. Qüestions que en un moment donat poden ser difícils de defensar, però que són causes justes i necessàries. La gent sap veure qui fa les coses per interès i qui les fa per compromís.
Té la sensació que Sánchez fa un discurs similar al de Podem quan parla de la màquina del fang, les mentides o els pseudomitjans?
Ja fa mesos que van fer fora Podem de l'executiu. Abans teníem un govern de canvi. No vam aconseguir tot allò que volíem, però pots dir quatre o cinc mesures que han canviat la vida de la gent. La pujada del salari mínim, l'actualització de les pensions, l'escut social, la llei d'habitatge, la nova generació de drets feministes... En aquest últim any, no pots dir ni una mesura d'un govern que no governa. Fa un any que busquen el titular, però no tiren endavant mesures que canviïn la vida de la gent.
Però comparteixen el diagnòstic de Sánchez.
El president va fer un diagnòstic adequat i va assenyalar els problemes estructurals de la democràcia espanyola, però si fas això i proposes zero mesures per solucionar-ho, demostra una gran impotència. La gent espera decisions i valentia per part del president del govern. El PSOE no està disposat a enfrontar-se als poders econòmics i polítics, però nosaltres sí, malgrat tot el que ens han fet pagar. La classe treballadora ha de lluitar pels seus drets, perquè si no la dreta i l'extrema dreta t'arrasa. Nosaltres proposem renovar el Consell General del Poder Judicial sense el PP. Cal una llei de mitjans, perquè si difonen mentides s'ha de reparar amb els mateixos minuts i portades per reparar qui has difamat. Sigui qui sigui. Ara li passa al president, que menteixen sobre ell i el seu entorn, i alguna cosa queda.
Quina relació tindran amb Sumar al Parlament Europeu?
Som projectes diferents. Com amb ERC, Bildu i la resta de formacions progressistes, inclòs el PSOE, treballarem conjuntament en aquells objectius que ens uneixen. És la manera de fer de Podem, que no sempre ha estat corresposta, però és l'única manera. Ho vam veure la passada legislatura: sense la majoria plurinacional no s'haurien dut a terme tots els avenços que s'han aconseguit.
"Abans teníem un govern de transformació i ara tenim un govern que només busca el titular"
Veu possible una reconciliació entre els espais de Sumar i Podem després del que ha passat aquest últim any?
No estem en aquest escenari, ara mateix. Ara ens estem presentant a unes eleccions en què Podem diu a la gent que cal una esquerra valenta a Espanya, que defensi les coses fins al final i que no calli davant de tot allò que tothom sap, però ningú s'atreveix a dir. Abans teníem un govern de transformació que portava canvis, i ara tenim un govern que només busca el titular. El projecte de Podem fa falta i tinc bones sensacions en la campanya: es troba a faltar que tinguem més força per defensar allò que ningú més defensa. Amb Sumar som projectes diferents i ara hem d'assolir el nostre objectiu, hem de posar l'esquerra transformadora dempeus un altre cop, i després farem l'anàlisi que correspongui.
Si algú té dubtes entre Sumar i Podem, per què hauria de votar per Irene Montero? Quina és la diferència clau?
Aquesta pregunta es podria fer també amb Ara Repúbliques o el PSOE. El que diferencia Podem de la resta d'opcions és que nosaltres hem complert estrictament amb el programa amb el qual ens vam presentar. Hem tirat endavant aquelles mesures que deien que eren impossibles. Demano a la gent que confiï en les possibilitats de la classe treballadora quan s'ajunta i treballa unida perquè passin coses. Si hagués sigut pel bipartidisme no hi hauria una llei trans ni una llei d'habitatge que regula els preus del lloguer. Si això és possible és perquè hi ha hagut gent del Sindicat de Llogateres que va creure que la regulació de preus havia de ser una realitat. Demano a la gent que confiï en la seva capacitat de fer política, i que no els diguin que ja no es pot.
Aquesta setmana s'ha aprovat l'amnistia al Congrés. El conflicte català s'ha resolt?
Ara estem en un procés de reparació. Més enllà del que diu el PSOE, l'amnistia repara un dany molt profund que va provocar l'Estat a la societat catalana. Amb aquesta llei, tenim la intenció de desjudicialitzar un conflicte que no hauria d'haver sortit mai de la política. Ara tenim dos problemes: tot i que l'amnistia té tota la legitimitat, hi ha sectors reaccionaris del poder judicial que s'han atrinxerat, diuen que no la volen aplicar i estan en rebel·lia davant la separació de poders. És fonamental que el bloc que ha aprovat la llei es mantingui unit. Nosaltres ja tenim l'experiència, perquè amb l'ofensiva judicial contra la llei del només sí és sí el PSOE ens va deixar soles. És molt important que hi hagi unitat per defensar la llei.
"Quan diguin que l'amnistia està mal feta és important que no ens deixem atrapar pel marc mediàtic de la dreta: cal unitat per defensar l'aplicació de la llei"
Ja hi ha fiscals que no veuen clar aplicar la llei.
Quan vinguin amb l'argument que no entra la malversació, o que la llei està mal feta, o que cal una disposició addicional, és important que no ens deixem atrapar pels marcs mediàtics de la dreta, i ens mantinguem unides per defensar l'aplicació de la llei. Hi ha un segon element: les aspiracions legítimes de molts catalans d'aspirar a la independència, i també de molts altres que volen tenir més autonomia. Molts catalans volen que Catalunya ajudi l'Estat a construir una república plurinacional, i no una monarquia borbònica, amb més autonomia per a Catalunya. Això podria fer que una majoria de catalans es sentissin més còmodes formant part d'aquest estat. El debat no està tancat i cal continuar fent passos en aquesta direcció.
Podem continua defensant un referèndum d'autodeterminació?
Cal garantir el dret a decidir i ho continuarem fent. Nosaltres proposem tres opcions, una de les quals que sigui oferir als catalans quedar-se per construir una república plurinacional i avançar en una major autonomia, perquè tinguin més capacitat de decisió, per exemple de decidir sobre els seus impostos. Això potser faria que molta gent es replantegés com veu Espanya i l'Estat.
Quina lectura fa de la caiguda de les esquerres el passat 12-M? Quina relació hauria de tenir Podem amb els comuns?
Tenim una relació cordial i de construcció col·lectiva amb totes les forces polítiques d'esquerres. Hi ha companys dels comuns que estimem molt, però cal fer una reflexió: fa falta més Podem que mai a Catalunya. Ha faltat, en les últimes eleccions i l'última legislatura, la convicció i la capacitat de transformació que aporta Podem a totes les iniciatives.