El rei emèrit Joan Carles I torna a ser notícia. Després de tornar a l'estat espanyol aquest cap de setmana per veure una correguda de toros, l’exmonarca torna a situar-se al centre del debat polític després de carregar contra el govern de Pedro Sánchez. En una entrevista al diari francès Le Figaro, el rei emèrit ha assegurat que “ara mateix, amb el govern actual, ha de ser molt difícil” per a Felip VI.
Joan Carles I ha reivindicat el paper institucional del rei i ha explicat que, durant el seu regnat, mantenia reunions setmanals amb el president del govern, però assegura que "ara aquestes trobades són menys freqüents". També ha apuntat que, en aquell moment, el ministre d’Exteriors "acompanyava sempre" el cap d’estat en els seus desplaçaments oficials.
A banda, Joan Carles I també ha defensat la figura de la princesa Elionor. L'exmonarca ha defensat que “hauria de tenir més protagonisme” perquè, a parer seu, dona “molt bona imatge” de la monarquia. El rei emèrit també ha defensat el sistema monàrquic, com era previsible, i ha assegurat que és un model "bo" pel poble, ja que, segons diu, aporta "estabilitat" i encarna "la unitat del país".
L'historial de Joan Carles I
Joan Carles I compta amb un bon historial de causes judicials obertes al llarg dels anys que, d'alguna manera o altra, sempre ha aconseguit esquivar. El maig de 2025, la Sala Segona del Tribunal Suprem va inadmetre una querella interposada per un grup de juristes, en exercici de l’acció popular, contra ell per presumptes delictes contra la hisenda pública.
La interlocutòria acordava l’arxivament de les actuacions en considerar que els fets no constitueixen il·lícit penal, estan prescrits o van ser objecte de regularització tributària. La querella sostenia que el rei hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions.
El 2022, la Fiscalia Anticorrupció també va arxivar una investigació que mantenia sobre el pagament de comissions en els contractes de l’AVE a la Meca perquè no va poder acreditar si les transaccions investigades constituïen un delicte. Aquesta investigació no es dirigia al rei emèrit Joan Carles I, sinó a empresaris als quals es va adjudicar la construcció de la infraestructura, ja que els fets són anteriors a l’abdicació del monarca, quan gaudia d’inviolabilitat, i era l’última peça que continuava oberta sobre aquest afer. Anticorrupció va obrir la investigació a finals del 2018 arran d’una gravació de l’examant del rei emèrit, Corinna Larsen.
