La plaça de toros de La Maestranza de Sevilla va tenir un personatge destacat a la llotja en les corregudes de Diumenge Sant: Joan Carles de Borbó. El rei emèrit espanyol va tornar després d'anys d'absència pels escàndols personals i de corrupció i va ser rebut amb tots els reconeixements.
Acompanyat de la filla Elena de Borbó i altres membres de la família reial espanyola, va ser aclamat pel públic i també pels mateixos toreros, a qui va visitar abans de la correguda. Morante de la Puebla, Roca Rey, David de Miranda i José María Garzón es van fotografiar amb ell, en una imatge pròpia d'un monarca sense contestació.
La mateixa plaça de toros ha compartit les imatges de la trobada a les xarxes socials, que han generat reaccions de tota mena. D'una banda, alguns usuaris han denunciat la rehabilitació de Joan Carles per part d'un sector determinat de la societat espanyola, mentre que també hi ha elogis i reclamacions per tal que torni a l'Estat de manera definitiva.
📸 El rey emérito Juan Carlos I recibió a Morante de la Puebla, Roca Rey, David de Miranda y a José María Garzón tras asistir a la tradicional corrida del Domingo de Resurrección en Sevilla.
— lancesmaestranza (@LancesMaestranz) April 5, 2026
Todo un honor su vuelta a la plaza de toros una década después de su última visita 👏 pic.twitter.com/9MjbzJclLZ
Els darrers anys, el Borbó ha estat esquitxat per diverses acusacions de delictes tributaris, malgrat tot, segons ja van avançar des de la Casa Reial, té el dret de tornar a l'Estat "quan vulgui". Així, va assistir a una de les cites més destacades de l'any de la tauromàquia, que es considera "de gran nivell" segons els aficionats.
Fonts de la Zarzuela van remarcar a l’ACN que, si el pare de Felip VI decideix acabar amb la seva etapa a Abu Dhabi, ho farà pensant en “salvaguardar” la seva “imatge i reputació” davant de “possibles crítiques” que podrien afectar el conjunt de la institució. Joan Carles compta, però, amb un bon historial de causes obertes al llarg dels anys que, d'alguna manera o altra, sempre ha aconseguit esquivar.
Les causes judicials contra Joan Carles de Borbó
El maig de 2025, la Sala Segona del Tribunal Suprem va inadmetre una querella interposada per un grup de juristes, en exercici de l’acció popular, contra ell per presumptes delictes contra la hisenda pública. La interlocutòria acordava l’arxivament de les actuacions en considerar que els fets no constitueixen il·lícit penal, estan prescrits o van ser objecte de regularització tributària. La querella sostenia que el rei hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions.
El 2022, la Fiscalia Anticorrupció també va arxivar una investigació que mantenia sobre el pagament de comissions en els contractes de l’AVE a la Meca perquè no va poder acreditar si les transaccions investigades constituïen un delicte. Aquesta investigació no es dirigia al rei emèrit Joan Carles I, sinó a empresaris als quals es va adjudicar la construcció de la infraestructura, ja que els fets són anteriors a l’abdicació del monarca, quan gaudia d’inviolabilitat, i era l’última peça que continuava oberta sobre aquest afer. Anticorrupció va obrir la investigació a finals del 2018 arran d’una gravació de l’examant del rei emèrit, Corinna Larsen.
