Fa uns anys, en cercles privats, membres de la família Pujol explicaven que s'havien hagut de vendre la casa de Premià de Dalt per fer front a les despeses judicials vinculades a la causa oberta a l'Audiència Nacional. La imatge de l'expresident de la Generalitat i els set fills asseguts al banc dels acusats no arribarà fins al 10 de novembre, que és quan ha d'arrencar el judici, però la simple perspectiva genera efervescència. L'estrena de la pel·lícula Parenostre, dirigida per Manuel Huerga amb guió del periodista Toni Soler, ha tornat a posar el cas -confessió de la deixa, terrabastall polític, desterrament i posterior restitució progressiva- a primera fila. Algun dels fills prefereixen no veure-la.
Hi ha escenes que probablement els disgustin, d'altres on no se sentiran ben representats, i d'altres que els evocaran nostàlgia de moments que ja no tornaran. Si el judici a l'Audiència Nacional s'hagués fet el 2015, l'any següent a la carta de Pujol en què admetia haver tingut diners a l'estranger -l'origen continua sense estar del tot clarificat, al marge de la figura de l'avi Florenci-, és probable que la solitud hagués estat més gran per a la família que no pas en ple 2025. Perquè, en tot aquest temps, la figura de l'expresident de ha viscut un procés de rescabalament progressiu. No només per part dels hereus polítics -la majoria a Junts-, sinó també per Salvador Illa, que el va rebre a Palau.
La tardança en la instrucció -hi ha hagut diverses pròrrogues- i la complexitat de la causa -per sota del radar hi ha els moviments que pugui fer la Fiscalia per buscar acords amb empresaris que formen part del sumari per presumptes pràctiques corruptes- ha atorgat el marge de temps necessari per reinterpretar la figura de Pujol després de la confessió. Els qui, com Artur Mas, el van desposseir immediatament de tots els honors fa onze anys, ara participen públicament en homenatges, com el que es va celebrar a Castellterçol a finals de novembre. Xavier Trias, que va recomanar a Pujol "desaparèixer" després de confessar, ha tingut mostres rotundes d'apreci cap al fundador de Convergència.
L'expresident no s'ha fet de Junts, tot i que en un sopar informal d'estiu a Santa Susanna, al Maresme, va mostrar-se predisposat a tenir al carnet. En el mateix àpat, Mas es va sumar a l'entusiasme per fer el pas a un partit que, quan es va fundar, renegava en bona mesura del llegat convergent, malgrat que Carles Puigdemont i Pujol van compartir sigles des de l'any 1983. Ni Mas ni el seu mentor, passats els mesos, s'han fet militants de Junts. La família del patriarca, de fet, insistia l'estiu passat que no hi hauria cap més partit a la seva vida que Convergència. Unes sigles que van morir dos anys després de la confessió, en ple procés, per mutar en un PDECat que mai se'n va sortir.
Mas assegura que ara "no toca" parlar de si es farà militant o no, però ha fet saber per activa i per passiva que aquest pas només el farà si és de manera conjunta amb Pujol. L'expresident, que ha viscut moments de salut delicats i que ja no pot fer intervencions llargues en públic sense perdre el fil -farà 95 anys el 9 de juny-, continua mantenint un cordó umbilical amb els grans debats del país. Si el 2017 va demanar a Puigdemont que convoqués eleccions en lloc de declarar la independència, ara és partidari de no teixir cap pont amb la xenòfoba Aliança Catalana. "L'etnicisme ens faria residuals", va assenyalar en una entrevista al diari El Punt Avui. El fenomen migratori sempre l'ha ocupat.
Judicis i revisions
En els homenatges, la part de l'Audiència Nacional es bescanta, perquè els antics col·laboradors -i els admiradors que encara té a Junts, alguns amb responsabilitats rellevants- en prefereixen destacar l'herència política. "No te n'oblidis: el més important és el partit", li deia sovint Pujol a Felip Puig, possiblement un dels qui més coneixia la maquinària convergent en els moments àlgids de la formació. Però, a banda de les sigles, del llegat de l'expresident se'n recorda l'aposta per la llengua, la construcció del sistema sanitari i haver generat la sensació que, almenys en política exterior, s'actuava com un estat. Encara que pactes com el Majèstic, que farà 30 anys el 2026, posaven l'epicentre a Madrid.
Que la figura de Pujol encara és utilitzada com a vara de mesurar ho demostra el fet que, quan Junts va arrencar al PSOE les competències en immigració, dirigents del partit ràpidament van difondre que era el traspàs més important des dels Mossos d'Esquadra, quan es va pactar amb José María Aznar. En un moment en què es pacta amb els socialistes, Junts intenta posar en pràctica el peix al cove pujolista però amb unes directrius diferents: el centre de gravetat no és l'estabilitat del govern espanyol, sinó aprofitar el context per beneficiar Catalunya. Puigdemont, en aquest sentit, no aplica el manual del fundador de CDC, perquè li agrada desentendre's del futur de Pedro Sánchez.
Què passarà quan arribi el 10 de novembre i la família, que s'enfronta a penes d'entre 9 -Pujol- i 29 -el seu fill gran, Jordi, la figura més controvertida i ombrívola de la família- anys de presó, comenci a desfilar per l'Audiència Nacional? La fotografia quedarà per a la història. Com també quedaran per a la història, ressalten alguns dirigents de primera fila de Junts, les consecucions durant 23 anys de Govern. Són les mateixes veus que, quan la CCMA va decidir agrupar tots els mitjans audiovisuals públics sota la marca 3Cat, van acusar en privat la corporació de voler enterrar TV3, fundada als vuitanta sota la batuta de Pujol i Lluís Prenafeta. Tots dos han acabat passant pels tribunals.
