Això de la independència no és "Over the rainbow". La història "The Wizard Of OZ" és molt bonica però poc factible pel procés que ens ocupa. Bé, de fet, en política la història creada per L. Frank Baum d'una adolescent caminant vés a saber per on, acompanyada d'una sòrdida terna de personatges formada per un espantaocells sense cervell, per un home de llauna sense cor i amb un embut al cap, i per un lleó covard és una història poc recomanable. Aplicar-la al procés que ens ocupa -anomenat generosament "sobiranista"- fregaria l'insult. Per això, de contes, els mínims per no dir-ne cap.

Però la genètica catalana d'en Lloquet i d'en Rovelló fa que la història que va protagonitzar al cinema Judy Garland s'hagi instal·lat al Palau de la Generalitat. Només així s'entén que homes sense cor, sense cervell i sense valor, però amb un embut al cap, facin propostes de tacticitat política que alegren les tardes de la Moncloa i esvaloten l'aviram que es creu això d'una Catalunya independent.

A aquestes alçades, propostes com tripartits estranys a la Plaça Sant Jaume, punyalades al soci de governabilitat per part d'aquell que enyora la glòria de ser el més ben valorat, passes enrere dissimulades amb la perversió de la paraula diàleg i el pensament idolatrat d'un assenyat ordre còsmic sociovergent, fan que Judy Garland sigui la nova musa convergent. I llavors és quan, pobre de mi, clamo un esperançat "Torna Núria Feliu!".

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1HRa4X07jdE[/youtube]