La cúpula de Junts havia preparat amb detall la reunió amb el PNB convocada pel 24 de novembre del 2023. No s'esperaven que, en ple dinar a la seu dels nacionalistes bascos, tot serien corredisses: havia transcendit que la direcció encapçalada per Andoni Ortuzar prescindiria del lehendakari Íñigo Urkullu com a candidat a les futures eleccions. D'aquella cita, a la qual van assistir Jordi Turull, Albert Batet i Míriam Nogueras, l'executiva de Junts se'n va endur un consell amb el segell del PNB. Quin? Que, en temps d'oposició a Catalunya i d'influència a Madrid, havien de treballar perquè la Generalitat tingués més competències. Encara que les hagués d'exercir algú altre; en aquest cas, el PSC.
Els nacionalistes bascos van posar en pràctica aquesta via quan Patxi López -socialista- era lehendakari i els vots del PNB eren claus a Madrid amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. El manual de Sabin Etxea no sempre ha estat apreciat per Junts -de fet, els desencontres entre Carles Puigdemont i Urkullu durant la tardor del 2017 van afectar les bones relacions històries entre l'espai convergent i el PNB-, però la necessitat ha portat a aplicar-lo amb la delegació de competències en immigració. La negociació i el resultat porten el segell del partit de Puigdemont, que s'hi ha implicat personalment, però qui té la clau per exercir les noves atribucions serà el Govern liderat per Salvador Illa.
Fonts de Junts consultades per Nació assenyalen que, per part seva, no hi ha hagut cap contacte amb el PSC en el transcurs de les converses, que van arrencar fa mes d'un any i que han transcorregut a cavall de Suïssa -va ser clau la trobada amb el mediador internacional del 21 de febrer- i Madrid. "La feina és del PSOE, per això són del mateix partit", reflexionava una veu consultada després de segellar la llei orgànica, que ha de servir perquè la Generalitat exerceixi competències que ara estan en mans de l'Estat. El tràmit parlamentari no serà senzill, perquè Podemja ha amenaçat amb votar en contra de la norma amb l'argument que és "racista", apel·latiu que també estén a Junts.
Un dels objectius del partit de Puigdemont, des que va abandonar voluntàriament el Govern la tardor del 2022, és projectar institucionalitat des de fora de les institucions. Aquest repte, fins que les últimes eleccions espanyoles no els van situar en un paper central, va costar d'exercir. "La gent ha de veure que som útils, i no només que parlem del procés", han verbalitzat en més d'una ocasió -en privat- membres de la cúpula i del grup parlamentari. El català al Congrés, l'oficialitat de la llengua a Europa -encara pendent- i l'amnistia -aplicada a mitges, tenint en compte que cap dirigent de primer nivell del 2017 se n'ha beneficiat- anaven en aquesta línia. La primera concreció real és la immigració.
El calendari estipulat en l'article número 13 de la llei indiquen que, en els sis mesos posteriors a l'aprovació de la llei, s'han d'haver transferit els recursos necessaris per posar en marxa la delegació de les competències. De moment no hi ha una política migratòria pròpia, perquè s'haurà de desplegar amb lleis al Parlament. Junts insisteix aquests dies en la necessitat de convertir el català en requisit per establir-se a Catalunya, però dependrà del marc legal que surti de la cambra catalana. Serà indispensable, per tant, posar-se d'acord amb un PSC que, de moment, ja ha anunciat que atorgarà un perfil social a les noves competències. Illa està convençut que calen més immigrants.
Així es desprèn de reunions privades que ha mantingut aquesta setmana, en les quals destil·la la sensació que tant ell com Pedro Sánchez tenen garantida l'estabilitat encara que no disposin de pressupostos. Al Parlament, l'acostament entre Junts i els socialistes -malgrat que hi ha qüestions cabdals com l'ampliació de l'aeroport que els uneixin- és complicada en el curt termini, però a Madrid la situació és diferent. Els sectors més clàssics de Junts -inclòs Artur Mas, encara que no hi militi- i cercles empresarials porten mesos insistint a Puigdemont que exerceixi la influència que li atorguen set diputats a Madrid. Tenir més competències, encara que no es puguin exercir, va en aquesta línia.