Han fet falta pràcticament dues setmanes perquè afloressin les tensions en la campanya electoral a
Barcelona. El
debat a TV3 ha permès que sortissin a la superfície els retrets, algun d'ells amb component
revival -cap d'ells amb tant pòsit com el pols que mantenen l'alcaldessa
Ada Colau i
Xavier Trias, que es tornem a veure les cares vuit anys després-, i d'altres que s'han d'interpretar en clau de l'endemà del
28-M. I és en aquest context que el candidat del
PSC,
Jaume Collboni, ha acabat trobant-se al centre del foc creuat. L'han atacat Trias, Colau i també
Ernest Maragall, que aspira a jugar un paper central en la recta final cap a les eleccions. Sense buscar-ho, Collboni s'ha convertit en protagonisme des d'un perfil convençut que serà alcalde. Aquest és l'1x1 d'un debat enfocat, també,
a convèncer el 30% d'indecisos.
Ernest Maragall (ERC): tangencial
Maragall ha arrencat amb ganes de cos a cos amb Collboni, a qui ha definit com el "delegat de la Moncloa", sense oblidar la pugna amb Trias i Colau -eventuals socis del PSC en funció dels resultats-, el trio capdavanter al qual el candidat d'ERC es vol sumar en la recta final.
"Collboni calla i obeeix", ha apuntat Maragall a l'hora de referir-se a la mobilitat i als problemes de Rodalies. En seguretat també ha anat a buscar el cap de files del PSC pel desplegament de Mossos, polèmica en la qual també ha intervingut el conseller
Joan Ignasi Elena. S'ha inflat a fer propostes, però ha quedat lluny dels atacs de la resta dels aspirants.
Ada Colau (comuns): inquieta
Hi ha hagut un moment, a les 22.19, que Colau ha mirat Collboni
de reüll amb un somriure mentre el candidat del PSC criticava la manera com s'han dut a terme les
superilles. Ha dit més aquesta mirada -carregada de retret irònic per com el líder socialista marca distàncies amb l'equip municipal- que moltes de les seves intervencions. S'ha mostrat més a l'atac que en altres ocasions, com per exemple quan s'ha regirat contra Trias -"no li acceptaré que em digui que menteixo"- per unes dades sobre
contaminació, o bé contra el candidat del PSC per la unió del tramvia i per haver "deixat tirada" la ciutat. "Potser no recorda que la responsable de mobilitat és del seu partit", li ha recordat. Amb Maragall, en canvi, tot simpatia i mà estesa.
Jaume Collboni (PSC): electoralista
"Barcelona ordenada", "barris nets i segurs" i "recuperar l'orgull". Collboni ha estat fidel al seu estil en l'inici del debat. Està
convençut que serà alcalde, i així ho transmet tant en públic com en privat. I vol ser-ho amb un model que implica, per necessitat, distanciar-se d'un govern municipal del qual
intenta distanciar-se tant com pot malgrat haver-ne format part fins fa unes setmanes. Un exemple? Les superilles. "Es pot fer millor", ha remarcat el candidat del PSC, que tampoc s'ha estat de recordar que Laura Borràs va participar en el tall a la Meridiana per desgastar Trias, i també s'ha erigit en garant perquè tornin les empreses que van marxar per l'1-O. En el moment de màxima autoestima, ha indicat que en moments del mandat ha "hagut de fer d'alcalde". La relació amb Colau queda tocada per l'endemà del 28-M, especialment perquè l'oportunisme a l'hora de defensar els triomfs del govern municipal no casa amb haver-lo deixat.
Xavier Trias (Junts): imprecís
El canvi és l'element central de la candidatura que lidera Trias, que fins ara havia transitat pels debats entre la calma i un cert distanciament dels xocs entre caps de cartell. La mobilitat i la sostenibilitat l'han encès, això sí, contra Colau, a qui ha acusat de voler "enredar" amb les xifres sobre contaminació, un dels xocs viscuts en el debat. A Collboni l'ha acusat de ser un "escolanet" de l'alcaldessa, tot i que aspira a pactar-hi, si cal, per tenir l'alcaldia. En matèria de seguretat ha extremat el cos a cos amb l'alcaldessa, perquè ha indicat que Barcelona és "coneguda" perquè has d'anar amb compte
"si et roben el rellotge". "La gent està indignada, per això el 70% o el 80% vol un canvi", ha resumit. Que rebatés una dada certa de l'Ajuntament sobre la reducció del 30% de contaminació l'ha lesionat en el flanc de la credibilitat. La duresa sobre la neteja tampoc ha estat sustentada per dades, només amb percepcions.
Anna Grau (Ciutadans): extremada
La
performance de Grau no ha trigat ni quaranta segons a disparar-se. És el temps que ha trigat a exhibir
propaganda electoral de Colau i Collboni en castellà per retreure'ls que només fan servir el castellà a l'hora d'adreçar-se a l'electorat quan arriben els comicis. Després, les receptes habituals, ja desgranades en el debat de
Betevé i al llarg de la campanya. Al final, ha implorat a l'electorat que no li "trenquin el cor" mentre ensenyava el logo de Ciutadans format per la senyera, la bandera espanyola i també l'europea. Vestigi d'un passat que no tornarà.
Daniel Sirera (PP): tòpic
Sirera no ho té senzill en la pugna pel vot espanyolista de dretes en debats com aquest, perquè sap que Grau i Parera sempre seran més contundents -o
histriòniques- en les formes. Per això, només començar, ha dit que faria servir indistintament el català i el castellà perquè a TV3 no sempre s'hi respecta la
"pluralitat" lingüística. Com
Inés Arrimadas, però amb més educació. Amb un vestit entallat impecable, ha castigat el PSC i els comuns sense esquivar el xoc amb Valents i Ciutadans: superar el 5% dels vots dependrà d'això. És aquí on cal emmarcar la definició de la ciutat amb paraules com "rates", "paneroles" o "fàstic" per definir la neteja. Un recital de tòpics que, si tot va com ha d'anar, li permetran mantenir la representació.
Eva Parera (Valents): repetitiva
L'exdirigent d'Unió té una quantitat exigua de
hits, i necessita anar-los combinant amb més o menys encert per trenar el discurs. Barcelona és la ciutat "amb més delinqüència", ocupacions, retrets a Colau pels
delictes sexuals i la inseguretat de les dones després de carregar contra les "polítiques de gènere"... Tot sigui per fer-se un lloc en el debat, inclosa la proposta de construir la "Barcelona dels 10.000 policies", inclosa la
Guàrdia Civil. Queden lluny els temps en què defensava una consulta per a Catalunya des del seu escó com a senadora de
CiU.
