Lluís Llach, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat de Junts pel Sí en la legislatura del referèndum, ha fet una confessió sobre la tardor del 2017 al pòdcast L'Arrabassada. Segons explica Llach, va participar en una reunió amb tretze o catorze persones en la qual es va decidir, amb un sol vot en contra, que el Govern encapçalat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras aniria a l'exili en el cas d'aplicació de l'article 155 -que es va posar en marxa només declarar-se la independència, sense efectes pràctics, al Parlament- o de "repressió molt forta de l'Estat". L'acord, sosté el cantautor, era que "tots" anessin a Bèlgica a fer "feina internacional" pel procés.
"Aquesta és la primera gran cagada després de no fer fer la DUI", assenyala Llach, que també relata les discussions sobre "encastellar-se" al Palau de la Generalitat, circumstància que finalment es va esquivar. L'expresident de l'ANC no pot evitar dards cap a Junqueras quan assenyala que hi va haver dirigents que van preferir anar a Montserrat després de la declaració d'independència. El líder d'ERC, segons va explicar Xavier Vendrell -membre de l'estat major del procés i exdirigent dels republicans- en una entrevista a Catalunya Ràdio, va desplaçar-se fins al monestir en les hores més incertes del procés, quan es disposava de poca informació sobre què faria el Govern.
El cert, en tot cas, és que va ser només mig executiu qui va acabar marxant a l'exili, i fins i tot hi va haver dirigents que, després de posar els peus a Bèlgica, van acabar tornant al cap d'unes hores, com és el cas de Quim Forn o Meritxell Borràs, entre d'altres. A Bèlgica s'hi van acabar quedant Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig. Tres d'ells -l'expresident, Comín i Puig- encara no han pogut posar els peus a Catalunya. La resta de membres del Govern van acabar empresonats per ordre de l'Audiència Nacional, que era qui en aquells moments comandava bona part de la causa contra els líders del procés. Tant Junqueras com els exiliats estan pendents de l'amnistia.
La sortida de Puigdemont cap a l'exili va ser un dels moments que van generar més tensió de portes endins entre els dirigents independentistes que van comandar la tardor del 2017, segons les múltiples reconstruccions periodístiques que se n'han fet. L'expresident sempre ha explicat que va marxar amb cotxe el diumenge 29 d'octubre, i l'endemà el seu cap de gabinet, Josep Rius, va ser l'encarregat d'informar la resta de membres del Govern. N'hi va haver del seu partit que van anar a treballar l'endemà, el primer dia laborable després de l'aplicació del 155, amb la Generalitat intervinguda per l'administració de l'Estat, com va ser el cas de Josep Rull, que en aquell moment era conseller de Territori.
Aquell mateix dilluns es va fer una videoconferència entre els consellers que s'havien quedat a Catalunya -que ja preveien l'ingrés a la presó en el moment que se'ls cités a declarar a l'Audiència Nacional- i els que havien marxat a Bèlgica. Es va acabar decidint, en essència, que cadascú afrontaria les conseqüències judicials del procés amb criteri propi. La justícia espanyola no ha aconseguit en cap moment l'extradició per rebel·lió de Puigdemont i la resta dels exiliats, però sí que va condemnar per sedició els membres del Govern que van ser empresonats. Només van poder retornar a la llibertat després dels indults, tot i que encara n'hi ha -com Jordi Turull i Junqueras- que estan inhabilitats.
