Des que Josep Lluís Alay està oficialment investigat, Boye ha presentat una allau d'escrits demanant informació sobre la causa i impugnant decisions del jutge, però no ha obtingut resposta malgrat que García Castellón sí que ha anat fent passos. Els darrers, demanar una comissió rogatòria a Suïssa per localitzar Marta Rovira, intentar involucrar l'OTAN i la UE en les protestes a l'Aeroport del Prat o oferir a la filla del turista francès mort aquell dia participar en el procediment penal com a acusació. En el recurs, de 79 pàgines i que haurà de revisar la sala d'apel·lacions, l'advocat aporta bona part dels arguments que ja ha presentat en altres recursos, per tal que el tribunal els pugui veure malgrat el bloqueig de García Castellón. En tot cas, de l'escrit en destaca l'argument del non bis in idem, que diu que no es pot jutjar dues vegades un mateix fet.
Diversos tribunals de Catalunya ja han jutjat i condemnat les protestes contra la sentència, i en cap cas s'ha parlat de terrorisme. En el cas concret de l'Aeroport del Prat, l'Audiència de Barcelona va condemnar a tres anys de presó un jove per un delicte de desordres públics i atemptat contra l'autoritat. El mateix tribunal va condemnar a set anys de presó un jove per les protestes d'Urquinaona, i tampoc hi havia terrorisme. Les protestes del Camp Nou també han estat jutjades, i en els fets provats no es parlava de terrorisme, sinó d'atemptat contra l'autoritat i lesions. Aleshores, es pregunta la defensa, com és que les protestes organitzades per Tsunami Democràtic són una cosa a Barcelona i es converteixen en terrorisme quan arriben a l'Audiència Nacional?
"No és ajustat a dret, ni permès, que uns mateixos fets ja resolts judicialment siguin objecte d'un nou procediment per, alterant la qualificació jurídica, pretendre atribuir-los a tercers que ni tan sols van participar d'aquells fets", argumenta Boye. Això aplica tant pel que fa al delicte de terrorisme com pel que a la mort d'un turista francès. L'any 2019, una jutgessa de l'Hospitalet ja va arxivar el cas perquè no hi va veure indicis de delicte. En aquest sentit, la suposada relació entre les protestes i el mort -que ha aparegut en la causa just quan s'està tramitant l'amnistia- ha estat descartada tant pels jutjats que han analitzat el cas, com pels Mossos d'Esquadra, i també pels Serveis d'Emergències Mèdiques. Ara, però, el jutge vol que la filla de la víctima -que va dir en una entrevista a El Mundo que les protestes havien "influït" en la mort del pare- sigui part en la causa.
La defensa, en tot cas, sosté que no hi ha terrorisme ni cap altre delicte, però apunta de manera subsidiària que, si n'hi hagués algun altre -com podria ser, per exemple, desordres públics- la causa no hauria d'anar a parar ni al Tribunal Suprem ni a l'Audiència Nacional, sinó que s'hauria d'enviar als jutjats de Barcelona. Aquest argument el sostenen tant els advocats defensors, que fa anys que neguen el terrorisme, però també la Fiscalia, que en diversos escrits ha dit al jutge que no hi ha indicis de delicte i que, derogada la sedició, pot existir un possible delicte de desordres públics agreujats.
Una investigació "prospectiva"
Boye aporta alguns arguments ja utilitzats en aquesta i en altres causes del procés. Sosté que es tracta d'una "investigació prospectiva" i que hi ha indicis clars de "persecució política". També que s'han vulnerat drets fonamentals com el del jutge predeterminat per llei i el procés amb totes les garanties, i també que s'hauria vulnerat la immunitat de Carles Puigdemont com a eurodiputat. Pel que fa a la incompetència del Suprem, Boye aporta la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials de Pablo Llarena. També insinua una vinculació entre la causa per terrorisme i l'intent de Vox -que ara és part també en el procediment- d'il·legalitzar els partits independentistes al Senat, una maniobra que no ha tingut èxit.Aquest mateix dimarts, Boye ha demanat al secretari de l'administració de justícia -independent del jutge García Castellón- els certificats de tots els passos que ha fet la investigació aquests últims anys. La tesi de la defensa és que la causa s'ha reactivat ara, per mirar d'impedir que Puigdemont, Rovira i els altres implicats de la llei d'amnistia que s'està tramitant al Congrés.
