El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha enviat una comissió rogatòria a Suïssa on demana a les autoritats d'aquest país que localitzin la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en el marc de les investigacions que manté obertes contra els suposats organitzadors del moviment Tsunami Democràtic. A més explica El Confidencial que el magistrat hauria destacat "l'ús d'artefactes, substàncies i armes" per part del Tsunami i, per això, "cal investigar l'origen dels diners" que van recaptar per a les seves actuacions.
Les primeres informacions avançades per La Vanguardia, el jutge acompanya la petició d'una sol·licitud de les dades d'un compte bancari del CIM Banque amb l'objectiu que les autoritats d'aquest país identifiquin els titulars de productes financers adquirits, les persones autoritzades a operar amb el compte, les seves vinculacions i els documents d'identitat que hi constin associats.
No només això, García-Castellón requereix una relació dels moviments d'aquest compte des de la seva creació, el juny del 2020. També reclama els xecs emesos. Totes les peticions a Suïssa arriben l'endema que el jutge posés en marxa una investigació per terrorisme contra la mateixa Rovira i l'expresident Carles Puigdemont.
Puigdemont i Rovira, investigats per terrorisme en la causa del Tsunami
Lluny de fer marxa enrere en plena tramitació de la llei d'amnistia, Manuel García Castellón va elevar aquest dimarts una exposició raonada al Tribunal Suprem per justificar haver encausat dirigents com Carles Puigdemont i Marta Rovira en aquest cas i perquè se'ls investigui per terrorisme. "Tenia una posició d'autoritat inqüestionable", assenyala García Castellón en referència al paper de l'expresident de la Generalitat, que quan es va posar en marxa el Tsunami portava pràcticament dos anys a l'exili. En l'escrit insisteix que la causa està vinculada amb el terrorisme malgrat els dubtes expressats per la resta d'actors presents en el cas.
Per vincular la causa amb terrorisme -el terrorisme vol morts-, el jutge s'aferra com a un ferro roent al turista francès mort a l'aeroport mentre s'estava produint la mobilització contra la sentència. García Castellón considera que "no es pot minimitzar l'impacte" que va tenir "per a la vida i la integritat de les persones" el fet que es veiés afectat el funcionament d'una infraestructura clau com el Prat. "És necessari esbrinar si el col·lapse de l'aeroport va intervenir d'alguna manera en el resultat letal. Dit d'una altra manera, es tractaria de descartar que la mort es podria haver evitat el 14 d'octubre del 2019", assevera García Castellón. Posar l'accent en aquest fet és clau per saber si la llei d'amnistia -en marxa al Congrés- podrà beneficiar els encausats pel Tsunami, perquè l'existència d'un mort pot fer que no sigui així.
Relacionat amb aquesta qüestió, la setmana passada els Mossos d'Esquadra van informar l'Audiència Nacional que els atestats de la protesta a l'aeroport no inclouen cap referència al turista francès que va morir. La policia ho va exposar després de rebre un requeriment de García Castellón en el qual sol·licitava informació amb relació al mort. Al mateix temps, la Fiscalia ja va dir que no veia indicis de terrorisme -un mort és clau per vincular-ho amb aquest delicte- en la causa i va considerar que era "inversemblant" atribuir als investigats un infart de la turista francès.