Un informe de la delegació del govern espanyol a Madrid difós aquest divendres per diversos mitjans de comunicació desaconsella que les restes mortals de Francisco Franco siguin enterrats a la Catedral de l'Almudena de Madrid per raons de seguretat i d'ordre públic. Els hereus de Franco, que s'han oposat a l'exhumació del dictador del Valle de los Caídos, ha expressat el seu desig que, si finalment es produeix l'exhumació, sigui enterrat en la sepultura que posseeix la família a la cripta de l'Almudena.

L'informe al·lega que aquests problemes obligarien la delegació a actuar per preservar la seguretat, actuacions que, paradoxalment, provocarien una "limitació significativa" de drets fonamentals, i en concret els d'integritat física i moral, llibertat religiosa, llibertat i seguretat i manifestació i reunió. La delegació del govern espanyol argumenta que la cripta de l'Almudena no podria absorbir l'elevat volum de visites que atrauria la sepultura, incrementat pel seu caràcter cèntric i ben comunicat, i que se sumaria a la presència habitual de turistes a la zona.

També veu problemes des del punt de vista terrorista, ja que és un lloc emblemàtic i proper al Palau Real i la Plaça Major, i avisa d'un possible col·lapse circulatori i de mobilitat en l'entorn, amb el consegüent risc per als serveis essencials i la seguretat ciutadana. A més, sosté que l'enterrament en aquest lloc podria generar problemes de conflictivitat social, per "esperonar a l'extrema dreta", ofenent així a les seves víctimes i part de la societat, i generar xocs, enfrontaments i concentracions no autoritzades.

Per tot això, al·lega que poden veure's vulnerats els drets dels qui desitgin visitar la sepultura, dels qui acudeixin a la Catedral per motius turístics i religiosos i de tots els que caminin per l'entorn. Enfront de la protecció d'aquests drets fonamentals, la delegació del govern espanyol assenyala que la facultat de decidir sobre el lloc d'enterrament d'un familiar pot ser una pretensió legítima, però no un dret fonamental reconegut constitucionalment sinó, com a màxim, "un dret subjectiu que es pot cedir proporcionalment quan ho exigeixin raons d'interès general o basades en drets fonamentals".