14
d'octubre
de
2020, 08:00
Actualitzat:
21:53h
El 14 d'octubre del 2019, la sentència del judici de l'1-O mantenia a la presó els presos polítics i motivava una onada de protestes als carrers de Catalunya. El Tsunami Democràtic -avui, desaparegut- convocava la primera mobilització a l'aeroport del Prat i els següents dies els CDR agafaven el relleu per liderar les manifestacions a diverses ciutats, protagonitzades per l'autodenominada Generació 14-O. El balanç final va ser de més de 200 detinguts. Una vintena van passar per la presó, dos dels quals ja han estat absolts, mentre un altre jove encara és entre reixes. La resta, continuen pendents dels jutjats.
Ibrahim Afkir i Charaf Fadlaoui van ser els primers dels 200 detinguts a seure al banc dels acusats. Els dos joves gironins van passar nou mesos a la presó acusats de desordres públics, atemptat contra els agents de l'autoritat, danys i delictes lleus de lesions. La Fiscalia demanava per a ells nou anys de presó i la Generalitat tres. Finalment, però, van quedar absolts.
Des d'Alerta Solidària -que coordina les defenses d'una vintena d'acusats i participa en altres desenes de casos en col·laboració amb altres advocats- confien que la resolució del cas dels dos joves gironins esdevingui un precedent. "Fins que no tinguem els escrits d'acusació volem esperar a fer valoracions, i més veient com ha anat el cas del Charaf i l'Ibrahim, que han quedat absolts tot i exposar-se a altes penes de presó", diu el seu portaveu, Xavier Pellicer.
Pellicer també assegura que l'organització de l'esquerra independentista no té constància que s'hagi tancat la instrucció de cap cas. Sobre la informació publicada per eldiario.es, el representant legal també nega tenir constància que s'hagin tancat acords amb la Fiscalia per rebaixar penes i que s'estigui treballant en la mateixa línia en altres casos.
"Nosaltres defensem la legitimitat del dret a protesta i creiem que no podem anar a buscar altra cosa que l'absolució", valora Pellicer. El portaveu d'Alerta Solidària afirma que la Fiscalia busca "condemnes ràpides" per "escarmentar" els acusats. Un escenari que, segons Pellicer, té per objectiu transmetre als joves investigats la por a passar per un procés judicial llarg i complicat.
L'advocat veu en el desenllaç de les causes judicials obertes arran de la vaga general del 2012 un possible paral·lelisme amb la Generació 14-O. "Pràcticament tot van ser absolucions, excepte casos de condemnes molt lleus", recorda. El 2015, però, el govern espanyol del PP va reformar el codi penal per incrementar les possibles penes màximes per delictes d'ordres públics, que van passar de tres a sis anys. Unes penes màximes que es poden aplicar quan el delicte hagi estat comès en manifestacions.
Dani Gallardo, un any a la presó
El 16 d'octubre farà un any que el veí de Madrid nascut a Cadis Dani Gallardo és a la presó. Va ser detingut per la policia nacional espanyola en el transcurs d'una manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem al centre de Madrid. El judici se celebrarà els dies 6 i 17 de novembre a Madrid i la Fiscalia demana sis anys de presó per les acusacions d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics i lesions lleus. Un trio d'acusacions que es repeteix en molts dels casos a Catalunya.
Durant el període d'instrucció el jutge ha denegat el seu alliberament argumentant que la gravetat dels fets imputats desaconsellen que Gallardo quedi en llibertat. Des del grup de suport coordinat pel Moviment Antirepressiu de Madrid, però, són crítics amb el tarannà judicial. "El Dani és un cap de turc. L'Estat no vol que hi hagi solidaritat amb el poble català arreu de l'Estat", diuen. El grup de suport té previst convocar mobilitzacions abans del judici, tant a Madrid com a Catalunya. També cridaran a concentrar-se a les portes dels jutjats els dies del judici.
A part de Gallardo, l'altre jove que continua entre reixes és en Mouchine, veí de Girona i igual que Afkir i Fadlaoui -ja absolts- d'origen marroquí. Com els seus dos companys, va ingressar en presó preventiva pels aldarulls contra la sentència i, com va avançar l'ACN, mentre estava en aquesta situació se'l va condemnar per una altra causa. Ara compleix una pena de dos anys per robatori amb violència i intimidació, a l'espera del tancament de la instrucció per la seva detenció a les protestes post sentència.
Les detencions de fa un any han tingut un altre desenllaç per a un tercer grup de joves que ni estan empresonats ni a l'espera que es tanqui la instrucció judicial. Cinc persones arrestades fa un any han estat deportades als seus països d'origen, segons dades d'Alerta Solidària. És el cas de l'Ayoub i el Mohammed, veïns de Lleida.
Ara la pilota és a la teulada dels jutjats, que instrueixen causes ja diluïdes, després que les audiències de Barcelona i Girona tombessin les ordres de presó preventiva. Els investigats esperen ara per saber si hauran de seure o no al banc dels acusats i, en cas afirmatiu, quina pena demanen la Fiscalia i la Generalitat. L'altra cara de la moneda dels aldarulls de fa un any és l'actuació policial, que continua a l'espera de ser avaluada per una auditoria interna dels Mossos d'Esquadra. L'únic que el Departament d'Interior va fer públic al juny és que s'investigaven 50 agents i se'n suspenia un de sou i feina.
Ibrahim Afkir i Charaf Fadlaoui van ser els primers dels 200 detinguts a seure al banc dels acusats. Els dos joves gironins van passar nou mesos a la presó acusats de desordres públics, atemptat contra els agents de l'autoritat, danys i delictes lleus de lesions. La Fiscalia demanava per a ells nou anys de presó i la Generalitat tres. Finalment, però, van quedar absolts.
Des d'Alerta Solidària -que coordina les defenses d'una vintena d'acusats i participa en altres desenes de casos en col·laboració amb altres advocats- confien que la resolució del cas dels dos joves gironins esdevingui un precedent. "Fins que no tinguem els escrits d'acusació volem esperar a fer valoracions, i més veient com ha anat el cas del Charaf i l'Ibrahim, que han quedat absolts tot i exposar-se a altes penes de presó", diu el seu portaveu, Xavier Pellicer.
Pellicer també assegura que l'organització de l'esquerra independentista no té constància que s'hagi tancat la instrucció de cap cas. Sobre la informació publicada per eldiario.es, el representant legal també nega tenir constància que s'hagin tancat acords amb la Fiscalia per rebaixar penes i que s'estigui treballant en la mateixa línia en altres casos.
"Nosaltres defensem la legitimitat del dret a protesta i creiem que no podem anar a buscar altra cosa que l'absolució", valora Pellicer. El portaveu d'Alerta Solidària afirma que la Fiscalia busca "condemnes ràpides" per "escarmentar" els acusats. Un escenari que, segons Pellicer, té per objectiu transmetre als joves investigats la por a passar per un procés judicial llarg i complicat.
L'advocat veu en el desenllaç de les causes judicials obertes arran de la vaga general del 2012 un possible paral·lelisme amb la Generació 14-O. "Pràcticament tot van ser absolucions, excepte casos de condemnes molt lleus", recorda. El 2015, però, el govern espanyol del PP va reformar el codi penal per incrementar les possibles penes màximes per delictes d'ordres públics, que van passar de tres a sis anys. Unes penes màximes que es poden aplicar quan el delicte hagi estat comès en manifestacions.
Dani Gallardo, un any a la presó
El 16 d'octubre farà un any que el veí de Madrid nascut a Cadis Dani Gallardo és a la presó. Va ser detingut per la policia nacional espanyola en el transcurs d'una manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem al centre de Madrid. El judici se celebrarà els dies 6 i 17 de novembre a Madrid i la Fiscalia demana sis anys de presó per les acusacions d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics i lesions lleus. Un trio d'acusacions que es repeteix en molts dels casos a Catalunya.
Durant el període d'instrucció el jutge ha denegat el seu alliberament argumentant que la gravetat dels fets imputats desaconsellen que Gallardo quedi en llibertat. Des del grup de suport coordinat pel Moviment Antirepressiu de Madrid, però, són crítics amb el tarannà judicial. "El Dani és un cap de turc. L'Estat no vol que hi hagi solidaritat amb el poble català arreu de l'Estat", diuen. El grup de suport té previst convocar mobilitzacions abans del judici, tant a Madrid com a Catalunya. També cridaran a concentrar-se a les portes dels jutjats els dies del judici.
A part de Gallardo, l'altre jove que continua entre reixes és en Mouchine, veí de Girona i igual que Afkir i Fadlaoui -ja absolts- d'origen marroquí. Com els seus dos companys, va ingressar en presó preventiva pels aldarulls contra la sentència i, com va avançar l'ACN, mentre estava en aquesta situació se'l va condemnar per una altra causa. Ara compleix una pena de dos anys per robatori amb violència i intimidació, a l'espera del tancament de la instrucció per la seva detenció a les protestes post sentència.
Les detencions de fa un any han tingut un altre desenllaç per a un tercer grup de joves que ni estan empresonats ni a l'espera que es tanqui la instrucció judicial. Cinc persones arrestades fa un any han estat deportades als seus països d'origen, segons dades d'Alerta Solidària. És el cas de l'Ayoub i el Mohammed, veïns de Lleida.
Ara la pilota és a la teulada dels jutjats, que instrueixen causes ja diluïdes, després que les audiències de Barcelona i Girona tombessin les ordres de presó preventiva. Els investigats esperen ara per saber si hauran de seure o no al banc dels acusats i, en cas afirmatiu, quina pena demanen la Fiscalia i la Generalitat. L'altra cara de la moneda dels aldarulls de fa un any és l'actuació policial, que continua a l'espera de ser avaluada per una auditoria interna dels Mossos d'Esquadra. L'únic que el Departament d'Interior va fer públic al juny és que s'investigaven 50 agents i se'n suspenia un de sou i feina.