La Generalitat desenvoluparà un núvol públic sobirà, una infraestructura d’emmagatzematge de dades amb molta seguretat que estarà connectada a la resta d’infraestructures de connectivitat públiques del país. Operada dins del marc regulador europeu, ha de permetre allotjar inicialment el 40% dels serveis i dades de l’administració catalana, amb una ampliació progressiva segons les necessitats. L’executiu ha licitat aquest dimarts el contracte per desplegar la infraestructura, valorat en uns 481 milions d’euros durant els primers vuit anys. L’adjudicació està prevista per al quart trimestre d’enguany i el servei entrarà en funcionament durant el segon semestre del 2027 i hauria d’estar plenament operatiu al tercer trimestre de l’any vinent.
Actualment, els serveis de l’administració catalana estan emmagatzemats en un 80% a un núvol privat i en un 20% a un núvol públic, és a dir, en una infraestructura oferta per proveïdors externs a diversos usuaris. El full de ruta de la Generalitat aposta per canviar aquesta distribució i avançar cap a un model híbrid que vol concentrar el 40% de les dades al núvol sobirà, el 30% al públic i el 30% restant al privat. En declaracions a la premsa, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha explicat que el núvol sobirà emmagatzemarà dades de la ciutadania vinculades a serveis com La Meva Salut, les activitats econòmiques o les llicències ambientals. A més, aquest cloud podrà allotjar dades crítiques, com les dels Mossos d’Esquadra, que fins ara estaven en el núvol privat per tenir més protecció, i dades que necessiten navegar ràpidament, com les de trànsit, que fins ara estaven al núvol públic.
Un alt nivell de seguretat
Segons la licitació, la infraestructura estarà connectada directament a la xarxa pública de fibra òptica i el proveïdor haurà de ser únic. Aquest estarà sotmès exclusivament a la legislació europea i complir el nivell SEAL 3 del marc europeu de sobirania del núvol, el màxim acreditable actualment. “Creiem en la tecnologia europea” i en una protecció de dades basada en “els paràmetres de la jurisdicció europea”, ha defensat Dalmau.
El cloud estarà situat a Catalunya
La infraestructura haurà d’estar físicament en territori català, però serà el proveïdor el que s’encarregui d’escollir el centre de dades concret. Així, en podrà triar un de ja existent. Dalmau ha situat la iniciativa en un context de competència tecnològica entre els Estats Units i la Xina i ha afirmat que Catalunya vol “fer un pas endavant” en sobirania digital. Segons el conseller, la licitació és “la iniciativa més ambiciosa” impulsada pel Govern per garantir que les dades estiguin en una infraestructura situada a Catalunya.
Estratègica tecnològica de la Generalitat
El núvol sobirà s’emmarca en l’Estratègia d’Autonomia Tecnològica de la Generalitat (ESTRATEC), que el Govern aprovarà aquest dimarts i que inclou una vintena de mesures per reduir dependències tecnològiques externes i reforçar el control sobre les dades, les infraestructures i els serveis digitals públics. Entre les mesures hi ha el desenvolupament de plans de continuïtat alternativa per als centres crítics, la implantació del projecte d’anell quàntic i el desplegament de centres de processament de dades, a més de projectes com la gigafactoria de Móra la Nova.
L’estratègia aborda el conjunt de l’ecosistema tecnològic públic, des de la connectivitat i la computació fins a les plataformes i les aplicacions. Actualment, l’administració catalana se sustenta actualment en més de 8.000 quilòmetres de fibra òptica, unes 470 torres de comunicacions i més de 370.000 ordinadors, entre altres paràmetres.
