Potser els noms de José Ángel Prenda, Jesús Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo, Antonio Manuel Guerrero i Ángel Boza no són tan coneguts com el nom del grup de whatsapp que compartien els cinc: "La Manada". Fa deu anys que els Sanfermines de Pamplona van quedar marcats per la violació grupal d’aquests cinc homes d’entre 26 i 29 anys a una noia de 18 anys durant la nit del 7 de juliol del 2016. El cas de La Manada va donar la volta a l’Estat, va protagonitzar els diaris i telediaris durant molt temps i va desencadenar una reacció social i una resposta política i legal: la Llei Orgànica del 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual o Llei del “només sí és sí”.
Des dels fets i la cobertura mediàtica fins a la sentència final -que els va condemnar a 15 anys de presó- i la resposta des del moviment feminista, el cas de Pamplona va marcar un abans i un després en la manera com es jutjaven -també socialment- els casos de violacions grupals.
La víctima de La Manada va haver de provar l'existència de "violència i intimidació" i va ser necessari recórrer a tres instàncies judicials perquè "finalment es reconegués que el succeït era una agressió sexual", explica Alfredo Abadías Selma, professor de Dret penal de la Universitat Internacional de La Rioja. Aquest fet va mobilitzar la societat i milers de dones van omplir els carrers en la gran manifestació del 8M del 2018, quan va sortir la primera sentència, amb cartells en què es llegia "Jo si et crec" o "Aquí està la teva Manada".
El que va passar després va centrar el debat en la legislació que va derivar-se del cas. La llei del "només sí és sí", impulsada per Irene Montero quan era ministra d'Igualtat, va provocar polèmica i diverses opinions perquè va reduir més d'un miler de penes, entre elles les de La Manada, que es va reduir un any. "Fins llavors només parlàvem d’abús i es demanava resistència per part de la víctima per considerar-ho agressió, i la Llei ho va unificar tot baix el concepte d'agressió sexual”, explica Maria Barcons, doctora en Dret i professora lectora de la UAB, a Nació.
La Manada no només va instaurar una etiqueta per fer referència a aquest tipus d’agressions sexuals i el seu modus operandi, que es manté deu anys després; també va servir de precedent en la legislació sobre aquestes violències, posant "el consentiment en el centre" passant del famós "només no és no", al "només sí és sí", explica Barcons. Tot i això, l'experta creu que a nivell social el cas va impactar molt més que a nivell judicial, on encara hi ha "molta feina per fer i cada nova sentència es tracta diferent depenent de cada tribunal".
Va servir de precedent? Les altres manades
El cas va crear una mena "d'efecte de multiplicació" en la societat i els casos de violacions grupals van començar a visibilitzar-se més i, per tant, a denunciar-se més. La sentència del cas de La Manada va marcar un punt d'inflexió en la conscienciació social sobre les violències sexuals i va contribuir a deixar de percebre aquests casos com a fets aïllats.
En els darrers anys s'han fet públics nombrosos casos d'agressions sexuals, tan mediàtics com menys coneguts, que han contribuït a visibilitzar la magnitud del problema. Així ho exemplifica Selma amb el cas de La Manada de Burjassot, a València, del 2022 en què cinc menors van violar dues nenes de 12 anys; o la violació grupal a una nena d’onze anys en un centre comercial de Badalona el mateix any.
Un dels més recents és el d'una violació en grup amb submissió química en un pis de Blanes, a la Selva, la matinada de l'11 d'agost del 2019. La sentència va sortir el febrer d’aquest 2026 i ordenava una pena de 4 anys i mig de presó a un dels acusats, 4 anys a un altre i l’absolució pel tercer.
Per què no hi ha dades ni denúncies?
Al llarg del 2025, els Mossos d’Esquadra van comptabilitzar un augment de les agressions sexuals a menors de 16 anys en un 14%. Però aquestes dades s’han de llegir tenint en compte que "només es denuncia una petita part de les violacions", assenyala Barcons, qui treballa dins del grup Antígona UAB en aquest projecte: "Les agressions sexuals comeses en grup a Catalunya: anàlisi de l'atenció i resposta a les víctimes des d'una perspectiva de gènere i interseccional i propostes de millora". Prova de demostrar si realment estan augmentant els casos de violacions grupals comesos per menors i cap a menors.
L’experta en Dret i Gènere recorda que "no hi ha cap perfil d’agressor", però que sí que troba que hi ha "un percentatge elevat de menors", tant entre les víctimes com entre els agressors. Una preocupació que comparteix Selma, qui destaca que "s'observa una tendència al fet que l'edat dels perpetradors disminueixi en proporció al nombre d'individus implicats en l'acte delictiu".
El cas de Pamplona va provocar una onada de denúncies per violacions que no es limitaven només a l’àmbit de les xarxes socials -amb moviments com el #JoSíEtCrec, #LaManada o el #MeToo-, sinó que també va arribar als tribunals. "Va fer que molta gent denunciés aquest tipus d’agressions i que es visibilitzés, no només la violació grupal, sinó també el que pateix la víctima quan denuncia", explica Barcons en referència al que es coneix com a "revictimització". A aquest patiment s'hi afegeixen, en alguns casos, les ciberviolències de gènere i l'exposició pública, una situació que ja es va fer especialment evident en el cas de La Manada i que continua afectant moltes altres víctimes.
