El Congrés ha aprovat la tramitació parlamentària de la llei de plurilingüisme que ha presentat l'esquerra plurinacional. Ho ha fet amb el suport del PSOE i de Junts, que inicialment no s'havien adherit a la iniciativa. La iniciativa ha tirat endavant amb 174 vots a favor i 170 en contra. Tot i que tot just s'inicia el procés per a l'aprovació, es tracta d'un pas endavant que perillava per la posició indefinida de socialistes i juntaires.
L'objectiu dels proposants és "garantir els drets lingüístics" dels parlants del català, del basc i del gallec i, entre altres objectius, ERC, els Comuns -dins del grup de Sumar-, Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i Més per Mallorca intentaran fixar per llei que el coneixement de la llengua pròpia de cada territori sigui un requisit per poder exercir a la justícia i a la funció pública. Dit d'altra manera, els funcionaris i els jutges haurien d'acreditar un nivell de català per poder treballar a Catalunya. “Volem garantir el plurilingüisme real a l’Estat, i ho fem corregint el biaix monolingüe de les institucions estatals”, ha promès el republicà Francesc Marc Álvaro en la presentació de la proposta.
La proposició de llei ha estat redactada per Joan Ridao, exsecretari general d'ERC, i la signen 22 diputats de sis grups parlamentaris. Tots ells consideren que cal corregir un "desequilibri i error històric" de situar el castellà en una situació de privilegi davant les altres llengües oficials de l'Estat pel que fa al funcionament de l'administració pública. Per als proposants, el reconeixement constitucional de la diversitat lingüística no és suficient, ja que continua sense desplegar-se de manera efectiva i persisteixen normes i pràctiques que "penalitzen la doble oficialitat".
Per corregir el greuge denunciat, la proposta de llei planteja que qualsevol ciutadà pugui exercir el dret de parlar català, basc o gallec en les relacions amb el poder judicial i l'administració de l'estat "amb plena validesa jurídica". A banda de fixar el requisit del català per aspirar a llocs de feina en aquests sectors, la proposició de llei també marca que els documents en català, basc o gallec siguin oficials a tota l'administració de l'estat sense la necessitat de ser traduïts al castellà. En paral·lel, es demana l'adaptació integral dels procediments administratius i de les plataformes digitals a totes les llengües oficials.
La iniciativa també incorpora criteris lingüístics transversals en la contractació pública i regula àmbits sectorials clau, com ara consum, seguretat, transport o comunicació audiovisual, on es reforça de manera significativa la presència i ús de les llengües oficials diferents del castellà. A l'àmbit educatiu, la llei estableix que la llengua pròpia de cada comunitat autònoma "serà normalment vehicular", amb l'objectiu de garantir que l'alumnat domini tant aquesta llengua com el castellà en finalitzar l'educació bàsica.
Les reaccions dels partits
Des del PSOE, el diputat Marc Lamuà ha reivindicat la defensa del català que fan Salvador Illa o José Montilla. “Espanya no és un país monolingüe, mai no ho ha estat”, ha destacat, tot dient que les llengües “s’enriqueixen mútuament” en una intervenció feta en català i castellà on ha dit que els idiomes no pertanyen a cap territori en concret, sinó als seus parlants i al conjunt del país.
Per part de Junts, la diputada Pilar Calvo ha recordat que van ser els de Carles Puigdemont els que van aconseguir que es pogués fer servir el català i la resta de llengües oficials al Congrés just a l’inici de la legislatura. “Un canvi obligat per Junts”, ha proclamat, tot alertant que la norma de plurilingüisme pot acabar “penjada”, com el PSOE ha fet amb altres iniciatives.
Des del PP, la diputada Marta González ha dit que a Espanya ja no governa Pedro Sánchez, sinó els socis que fan un “xantatge per capítols”. “I el govern accedeix a tot, sempre, també avui”, ha ressaltat, tot dient que la meta de tot plegat és “debilitar l’Estat” i caminar cap a una “Espanya confederal” en què cada territori vagi a la seva. Des de Vox, Jorge Campos ha assegurat que la norma busca “acabar amb l’espanyol com a llengua oficial i comuna de tots els espanyols”, en línia amb el que es fa a les comunitats autònomes des de fa “dècades”.
