10
d'octubre
de
2021, 13:00
Actualitzat:
11
d'octubre,
17:02h
Quatre anys després de prendre la decisió de marxar de Catalunya i emprendre el camí de l'exili, just després de declarar la independència el 27 d'octubre, l'estratègia de l'equip de defensa de Carles Puigdemont, pilotada per Gonzalo Boye, es va acotant i tots els camins porten a Luxemburg. La justícia europea serà l'encarregada d'esclarir, en les properes setmanes i mesos, el futur que depara a l'expresident i a la resta d'exiliats independentistes. Les decisions del Tribunal de Luxemburg sobre la carpeta catalana definiran l'abast de la immunitat dels eurodiputats de Junts i també poden ajudar -si es confirmen els millors pronòstics- a facilitar el retorn de Puigdemont a Catalunya.
Hi ha tres decisions centrals: dues que fan referència a la immunitat i una tercera sobre les qüestions prejudicials sol·licitades per Pablo Llarena. La primera decisió serà sobre les mesures cautelars que va demanar la defensa de Puigdemont el dia 1 d'octubre al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) perquè l'eurodiputat de Junts recuperi la immunitat. La segona, també sobre la immunitat, fa referència al recurs contra el suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu a petició del Tribunal Suprem. La tercera decisió, probablement la més important, serà sobre l'abast de les euroordres i la competència del Suprem per demanar-les, i arribarà previsiblement abans d'acabar el primer semestre de l'any vinent.
La pilota es troba ara sobre la teulada de Luxemburg. Ja hi era, de fet, però la decisió aquesta setmana de la Cort d'Apel·lació de Sàsserreferma la certesa que el futur de Puigdemont passa per la justícia europea. El tribunal sard va acordar suspendre "sine die" l'extradició de l'expresident fins que no es resolguessin les carpetes obertes als tribunals comunitaris. No serà fins que es prengui una decisió "definitiva" sobre la immunitat i les prejudicials, que es reactivaran les causes obertes a Bèlgica i Itàlia. Quan Luxemburg es pronunciï, la defensa de Puigdemont creu que ja no tindran recorregut les euroordres del Suprem. Un optimisme que compartia Jordi Sànchez, en una entrevista a NacióDigital, en què preveia futures resolucions favorables als interessos de Puigdemont.
Les cautelars sobre la immunitat
La qüestió de les cautelars és la primera que s'ha de resoldre. Serà en les properes setmanes. L'advocat Gonzalo Boye les va sol·licitar divendres passat. Era una opció que estava sobre la taula des que Puigdemont va ser detingut el dia 23 a la nit a l'Alguer. De fet, el Tribunal General de la Unió Europea, en la decisió de 30 de juliol, recordava la possibilitat de les defenses de, en cas de detectar de nou risc de detenció, tornar a demanar mesures cautelars per tal de reforçar la seva protecció. Puigdemont i la resta d'eurodiputats van perdre la immunitat quan es va aprovar el suplicatori al març, però la qüestió està recorreguda i els dirigents independentistes mantenen la immunitat de desplaçament per poder fer d'europarlamentaris.
Davant la insistència de Llarena, que en una setmana va enviar dos oficis de la justícia italiana recordant que les euroordres contra Puigdemont estan actives i reclamant la seva "entrega immediata" a Espanya, Boye va optar per sol·licitar les mesures cautelars tres dies abans de la declaració al tribunal de Sàsser. Al ser cautelars, i no cautelaríssimes, la resposta del TGUE és més lenta, però arribarà en els propers dies o setmanes. Abans s'han de pronunciar les parts, entre elles l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, i ha estat al punt de mira aquests últims dies. Aquest organisme van dir al TGUE que les euroordres estaven suspeses, però el Suprem manté el contrari, cosa que ha fet evident un nou xoc entre els poders de l'Estat.
Per què l'Advocacia va dir que l'euroordre estava suspesa? Què argumentarà ara, després de la detenció de Puigdemont i la resolució d'Itàlia? Estarà a favor de les cautelars? S'hi oposarà, ratificant-se en què l'extradició no es pot executar fins que no es resolguin les prejudicials de Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en contra del criteri del Suprem? Aquestes són algunes de les preguntes que s'haurien de resoldre en els pròxims dies, quan l'equip d'advocats de l'Estat notifiqui el seu posicionament en relació a la recuperació provisional de la immunitat de Puigdemont.
El recurs contra el suplicatori
El recurs contra el suplicatori, segona decisió, que fonts de les defenses situen ja de cara a l'any que ve. Ha de seguir el procediment habitual d'un cas contenciós abans no es fixi una data de vista, que podria ser de cara al primer semestre de l'any que ve. Aquesta és una de les dues carpetes que s'han de resoldre "definitivament" abans no es pugui reactivar el procés d'extradició a Itàlia. El recurs contra el suplicatori es troba ara al TGUE, tot i que la sentència es pot recórrer en apel·lació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Luxemburg ha de determinar si l'aixecament de la immunitat que va acordar el Parlament Europeu el mes de març a petició de Llarena va ser procedent.
La defensa hi detecta irregularitats, com ara filtracions sobre les deliberacions o manca d'imparcialitat en el president de JURI, la comissió que va tramitar la proposta de suplicatori. Destaca també que Llarena és el jutge que demana el suplicatori al Parlament Europeu per poder jutjar Puigdemont i la resta d'eurodiputats independentistes i, alhora, és també qui presenta qüestions prejudicials al TJUE sobre l'abast de la immunitat i, també, la competència del Suprem per demanar euroordres en aquest cas. "El tribunal de Sàsser ho ha entès perfectament: ha vinculat el que passa al TGUE, el recurs del suplicatori, amb el que passa al TJUE, que són les prejudicials de Llarena", va dir Boye des de l'Alguer després de la vista de dilluns.
Les prejudicials de Llarena
Tercera decisió, probablement la més important, que també arribarà de cara a l'any que ve: les prejudicials que Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea després que la justícia belga rebutgés extradir l'exconseller Lluís Puig. La justícia italiana va concloure dilluns que no es pot abordar l'extradició de Puigdemont sense abans saber què respon el TJUE a les preguntes de Llarena i, especialment, què diu sobre la competència del Suprem per emetre euroordres en el cas concret del procés. La defensa sempre s'ha mostrat optimista de cara a aquest moviment del jutge del Suprem i creu que la justícia europea no li donarà la raó.
La decisió que prengui el TJUE serà determinant i, si finalment va en contra dels interessos de Llarena, la persecució contra els exiliats "caurà". Combinada amb les resolucions sobre la immunitat, hauria d'afavorir el camí per al retorn de Puigdemont. Abans de la vista de dilluns a Itàlia, el seu advocat flirtejava amb la possibilitat d'un retorn de cara al primer semestre de l'any vinent, concretament a la primavera, però fer pronòstics és difícil. En tot cas, l'exili continua sumant victòries judicials i a la llista de Bèlgica, Alemanya i Escòcia s'hi suma des d'aquesta setmana també Itàlia. El focus es trasllada ara a Luxemburg, a la justícia europea, la instància que l'exili sempre ha situat al centre de l'estratègia i que, per ara, està donant bons resultats.
Hi ha tres decisions centrals: dues que fan referència a la immunitat i una tercera sobre les qüestions prejudicials sol·licitades per Pablo Llarena. La primera decisió serà sobre les mesures cautelars que va demanar la defensa de Puigdemont el dia 1 d'octubre al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) perquè l'eurodiputat de Junts recuperi la immunitat. La segona, també sobre la immunitat, fa referència al recurs contra el suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu a petició del Tribunal Suprem. La tercera decisió, probablement la més important, serà sobre l'abast de les euroordres i la competència del Suprem per demanar-les, i arribarà previsiblement abans d'acabar el primer semestre de l'any vinent.
La pilota es troba ara sobre la teulada de Luxemburg. Ja hi era, de fet, però la decisió aquesta setmana de la Cort d'Apel·lació de Sàsserreferma la certesa que el futur de Puigdemont passa per la justícia europea. El tribunal sard va acordar suspendre "sine die" l'extradició de l'expresident fins que no es resolguessin les carpetes obertes als tribunals comunitaris. No serà fins que es prengui una decisió "definitiva" sobre la immunitat i les prejudicials, que es reactivaran les causes obertes a Bèlgica i Itàlia. Quan Luxemburg es pronunciï, la defensa de Puigdemont creu que ja no tindran recorregut les euroordres del Suprem. Un optimisme que compartia Jordi Sànchez, en una entrevista a NacióDigital, en què preveia futures resolucions favorables als interessos de Puigdemont.
Les cautelars sobre la immunitat
La qüestió de les cautelars és la primera que s'ha de resoldre. Serà en les properes setmanes. L'advocat Gonzalo Boye les va sol·licitar divendres passat. Era una opció que estava sobre la taula des que Puigdemont va ser detingut el dia 23 a la nit a l'Alguer. De fet, el Tribunal General de la Unió Europea, en la decisió de 30 de juliol, recordava la possibilitat de les defenses de, en cas de detectar de nou risc de detenció, tornar a demanar mesures cautelars per tal de reforçar la seva protecció. Puigdemont i la resta d'eurodiputats van perdre la immunitat quan es va aprovar el suplicatori al març, però la qüestió està recorreguda i els dirigents independentistes mantenen la immunitat de desplaçament per poder fer d'europarlamentaris.
Davant la insistència de Llarena, que en una setmana va enviar dos oficis de la justícia italiana recordant que les euroordres contra Puigdemont estan actives i reclamant la seva "entrega immediata" a Espanya, Boye va optar per sol·licitar les mesures cautelars tres dies abans de la declaració al tribunal de Sàsser. Al ser cautelars, i no cautelaríssimes, la resposta del TGUE és més lenta, però arribarà en els propers dies o setmanes. Abans s'han de pronunciar les parts, entre elles l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, i ha estat al punt de mira aquests últims dies. Aquest organisme van dir al TGUE que les euroordres estaven suspeses, però el Suprem manté el contrari, cosa que ha fet evident un nou xoc entre els poders de l'Estat.
Per què l'Advocacia va dir que l'euroordre estava suspesa? Què argumentarà ara, després de la detenció de Puigdemont i la resolució d'Itàlia? Estarà a favor de les cautelars? S'hi oposarà, ratificant-se en què l'extradició no es pot executar fins que no es resolguin les prejudicials de Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en contra del criteri del Suprem? Aquestes són algunes de les preguntes que s'haurien de resoldre en els pròxims dies, quan l'equip d'advocats de l'Estat notifiqui el seu posicionament en relació a la recuperació provisional de la immunitat de Puigdemont.
El recurs contra el suplicatori
El recurs contra el suplicatori, segona decisió, que fonts de les defenses situen ja de cara a l'any que ve. Ha de seguir el procediment habitual d'un cas contenciós abans no es fixi una data de vista, que podria ser de cara al primer semestre de l'any que ve. Aquesta és una de les dues carpetes que s'han de resoldre "definitivament" abans no es pugui reactivar el procés d'extradició a Itàlia. El recurs contra el suplicatori es troba ara al TGUE, tot i que la sentència es pot recórrer en apel·lació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Luxemburg ha de determinar si l'aixecament de la immunitat que va acordar el Parlament Europeu el mes de març a petició de Llarena va ser procedent.
La defensa hi detecta irregularitats, com ara filtracions sobre les deliberacions o manca d'imparcialitat en el president de JURI, la comissió que va tramitar la proposta de suplicatori. Destaca també que Llarena és el jutge que demana el suplicatori al Parlament Europeu per poder jutjar Puigdemont i la resta d'eurodiputats independentistes i, alhora, és també qui presenta qüestions prejudicials al TJUE sobre l'abast de la immunitat i, també, la competència del Suprem per demanar euroordres en aquest cas. "El tribunal de Sàsser ho ha entès perfectament: ha vinculat el que passa al TGUE, el recurs del suplicatori, amb el que passa al TJUE, que són les prejudicials de Llarena", va dir Boye des de l'Alguer després de la vista de dilluns.
Les prejudicials de Llarena
Tercera decisió, probablement la més important, que també arribarà de cara a l'any que ve: les prejudicials que Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea després que la justícia belga rebutgés extradir l'exconseller Lluís Puig. La justícia italiana va concloure dilluns que no es pot abordar l'extradició de Puigdemont sense abans saber què respon el TJUE a les preguntes de Llarena i, especialment, què diu sobre la competència del Suprem per emetre euroordres en el cas concret del procés. La defensa sempre s'ha mostrat optimista de cara a aquest moviment del jutge del Suprem i creu que la justícia europea no li donarà la raó.
La decisió que prengui el TJUE serà determinant i, si finalment va en contra dels interessos de Llarena, la persecució contra els exiliats "caurà". Combinada amb les resolucions sobre la immunitat, hauria d'afavorir el camí per al retorn de Puigdemont. Abans de la vista de dilluns a Itàlia, el seu advocat flirtejava amb la possibilitat d'un retorn de cara al primer semestre de l'any vinent, concretament a la primavera, però fer pronòstics és difícil. En tot cas, l'exili continua sumant victòries judicials i a la llista de Bèlgica, Alemanya i Escòcia s'hi suma des d'aquesta setmana també Itàlia. El focus es trasllada ara a Luxemburg, a la justícia europea, la instància que l'exili sempre ha situat al centre de l'estratègia i que, per ara, està donant bons resultats.