30
de novembre
de
2018, 18:55
Actualitzat:
01
de desembre,
11:50h
Des de fa dies sobrevola entre esferes polítiques i judicials una pregunta que encara pocs s'atreveixen a respondre amb certesa: és possible que se suspengui el judici als líders sobiranistes acusats per l'1-O, previst per aquest mes de gener? El sotrac que ha viscut darrerament el Poder Judicial arran dels missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, ha tornat a posar en entredit la seva independència, i això ha generat un nou escenari per a les defenses: una altra oportunitat per denunciar la contaminació del tribunal. La sentència que va dictaminar que eren els clients i no les entitats bancàries les que havien d'assumir l'impost per la constitució de les hipoteques va desfermar un veritable terratrèmol al Suprem.
La renúncia de Manuel Marchena -fins i tot abans que fos nomenat- a la presidència del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en el lloc de Carlos Lesmes -que esgota mandat aquest desembre- ha obligat a traçar un canvi d'estratègia de 180 graus. De moment, Lesmes haurà de mantenir el càrrec fins que s'assoleixi un nou acord sobre la renovació de l'ens, i la negativa de Marchena suposa mantenir-se com a president del tribunal de la sala segona, és a dir, la penal que jutjarà els líders sobiranistes.
Quines seran les conseqüències d'aquest cúmul de decisions? De moment, la renúncia de Marchena ja ha dinamitat l'únic pacte que semblava possible entre el PP i el PSOE. I aquest gest, per altra banda, ha estat interpretat per alguns sectors com una clara assumpció de la manca d'independència de la justícia espanyola. L'objectiu del bipartidisme, que pretenia blindar-se abans del judici de l'1-O, ha quedat en res, i el Poder Judicial ha de repensar com afronta, tocada la seva professionalitat, el judici més important de la dècada. Davant d'aquest escenari, però, els experts admeten que la demora del judici és una opció, però asseguren que és la més remota.
Una decisió possible, però poc probable
"Possible però poc probable". Així és com ho veuen, en declaracions a NacióDigital, la majoria dels advocats de la causa. Aquestes són les paraules d'Andreu Van den Eynde, lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que assegura que la demora del judici "fins i tot podria ser lògic, des del punt de vista formal", però creu que "hi ha bastants elements per pensar que existeix un calendari establert i que aquest no es voldrà alterar".
També ho apunta el coordinador de l'estratègia internacional dels processats per l'1-O, Gonzalo Boye, que considera que no s'admetran les recusacions del tribunal "malgrat s'hagi posat en entredit la seva independència". Boye, de fet, afegeix que "l'agenda del judici sempre ha estat en funció dels interessos del president de la sala". "Primer, i contra tot pronòstic, es va instal·lar el relat per part del Suprem que el judici seria el mes d'octubre, i això era arran d'unes eleccions al Poder Judicial on Marchena volia concórrer", ha argumentat. Quan es va veure que no hi havia temps, l'estratègia va canviar, fins ara.
"Ara ho torno a veure molt ajustat perquè és poc realista des del punt de vista processal", assegura el coordinador de la defensa a nivell internacional. Però si hi ha alguna cosa "que no s'està respectant", afirma, és el mateix dret processal: "Només forçant la interpretació de les normes i dels terminis, i restringint drets es compliran els esquemes". "Però de poder començar, ho poden fer demà mateix", assegura.
El Suprem ja té establerta la data de judici
Boye afirma que "queden terminis i que aquests tenen els seus ritmes". I que en aquest judici, especialment, si el que volen és garantir drets, "no es poden donar terminis ordinaris perquè la causa no és ordinària". Aquest és el punt de vista, també, de la resta d'advocats de les defenses. Juan Moreno, lletrat de Joan Josep Nuet, afirma que "aquest tipus de procediments no s'enjudicien un mes després" de presentar els escrits de defensa, ja que remetre informes i proves requereix el seu temps.
"Podria dir que està determinada la data del judici sense que, ni tan sols, se sàpiga quines proves se sol·licitaran, els informes policials o la documentació d'administracions públiques o ajuntaments que es demanarà", es queixa, abans de lamentar: "No pot ser que la política marqui un judici d'aquesta envergadura". A més, assegura que els acusats han de tenir temps de preparar els seus al·legats, i que si això no és així, es vulnera el seu dret a la defensa: "El mateix Suprem ha anat filtrant un calendari que no és factible", conclou. Per la seva part, l'equip jurídic de Vox, acusació popular, assegura a aquest diari que no "contemplen cap demora" ja que "tot va conforme a allò previst".
No ho veuen de la mateixa manera exmagistrats del Suprem, amb qui també ha parlat NacióDigital. Joaquín Giménez, qui va ser el predecessor de Pablo Llarena, considera que "sí que hi ha temps" de resoldre els incidents de recusació i qüestions prèvies abans de finals de gener, i nega cap pauta marcada. En aquest sentit, aclareix que "les peticions de recusació són perfectament legals" i, fins i tot, "correctes", després del whatsapp que va enviar Cosidó, però no hi troba connexions que vagin més enllà: "Si tot això suposa una demora, no serà un demora interessada".
"Els temps de la justícia són els temps de la justícia, i a vegades coincideixen o no" amb els de la política, precisa, respecte de si una suspensió afectaria en coincidència amb les eleccions municipals. Una visió similar és la que defensa Juan Antonio Martín Pallín, fiscal i magistrat emèrit del Suprem, que considera que l'alt tribunal està actuant amb un "temps racional i normal". "Una altra cosa és com reaccionen les defenses", explica, i si les seves intervencions poden allargar els procediments.
La demora forçaria la posada en llibertat dels presos
"La qüestió de la demora té a veure amb la llibertat d'Oriol Junqueras", assegura l'advocat de Joan Josep Nuet, que precisa: "Com a advocat que viu a Madrid i persona que coneix el Suprem, suspendre ara el judici més enllà d'abril o maig suposaria que s'hauria de prendre seriosament la llibertat de Junqueras".
Moreno també assegura que "en l'opinió pública madrilenya hi ha un canvi de percepció i cada vegada hi ha més consens en el fet que no haurien d'estar a la presó". Una anàlisis que ha realçat la valoració de la figura de Junqueras, que ja supera en consideració ciutadana, segons els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), a Carles Puigdemont.
Interpretar que una possible demora forçaria la posada en llibertat dels presos és un factor que també convida a tenir en compte Luís Rodríguez Vega, president de l'Associació Professional de la Magistratura a Catalunya, l'agrupació més conservadora que engloba la majoria dels jutges i magistrats que exerceixen al país. El fet que hi hagi persones privades de llibertat, diu, "és el que més pesa per a un tribunal", ja sigui el Suprem o qualsevol altre que acumuli un assumpte penal. Segons Vega, "influeix que hi hagi persones en presó provisional", i aquest és un dels motius principals pels quals considera que l'alt tribunal s'està apressant.
I és que la presó provisional als líders polítics catalans és un dels aspectes que més polèmica ha generat, fins i tot, entre membres de la magistratura. L'alt tribunal l'ha argumentat a partir del risc de fuga i el risc de reiteració delictiva. No obstant això, Pallín, amb extensa trajectòria com a fiscal i magistrat del Suprem assegura que no té "base lògica". "Està en contra del que diu la llei i no té cap raó de ser", sosté.
El descrèdit del Poder Judicial no afecta
El Consell General del Poder Judicial està "tocat de politització" des dels anys vuitanta, també assegura Pallín. Per això, diu, no li ha sorprès la ingerència de la política en aquesta institució, i en fa una lectura clarament política: "El pacte l'ha fet volar el PP després d'adonar-se que s'havien equivocat al pensar que Marchena dominaria el Consell". Per això, relata, i veient que finalment les votacions serien d'11 contra 10, "algú va utilitzar Cosidó per dinamitar el pacte".
Que això ara s'utilitzi per part de les defenses, afegeix el també exmagistrat del Suprem Joaquín Giménez, és "absolutament legal i justificat", ja que va suposar una "clara desvergonya", que ara també intenta rebaixar la Fiscalia. En dos escrits, de fet, el ministeri públic assegura que no hi ha motius per tirar endavant la recusació dels magistrats que les defenses dels acusats han promogut: "Jo veig una mica aventurada la tesi del fiscal, que diu que això no s'ha ni de tramitar".
Els advocats dels independentistes, però, mantenen que el "grau de contaminació" del tribunal és important. I segons Van den Eynde, també hagués estat "molt màgic pensar que el canvi de Marchena en una jurisdicció tan focalitzada suposaria alguna cosa". Boye afegeix, a més, que allò correcte seria celebrar el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no al Suprem, que és el que "té la competència d'enjudiciar aquests fets". De moment, però, el descrèdit del Poder Judicial sembla que no té prou força per afectar el judici. El compte enrere ja està més que activat, i ara, només s'espera que Marchena anunciï la data d'inici del judici.
La renúncia de Manuel Marchena -fins i tot abans que fos nomenat- a la presidència del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en el lloc de Carlos Lesmes -que esgota mandat aquest desembre- ha obligat a traçar un canvi d'estratègia de 180 graus. De moment, Lesmes haurà de mantenir el càrrec fins que s'assoleixi un nou acord sobre la renovació de l'ens, i la negativa de Marchena suposa mantenir-se com a president del tribunal de la sala segona, és a dir, la penal que jutjarà els líders sobiranistes.
Quines seran les conseqüències d'aquest cúmul de decisions? De moment, la renúncia de Marchena ja ha dinamitat l'únic pacte que semblava possible entre el PP i el PSOE. I aquest gest, per altra banda, ha estat interpretat per alguns sectors com una clara assumpció de la manca d'independència de la justícia espanyola. L'objectiu del bipartidisme, que pretenia blindar-se abans del judici de l'1-O, ha quedat en res, i el Poder Judicial ha de repensar com afronta, tocada la seva professionalitat, el judici més important de la dècada. Davant d'aquest escenari, però, els experts admeten que la demora del judici és una opció, però asseguren que és la més remota.
Una decisió possible, però poc probable
"Possible però poc probable". Així és com ho veuen, en declaracions a NacióDigital, la majoria dels advocats de la causa. Aquestes són les paraules d'Andreu Van den Eynde, lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que assegura que la demora del judici "fins i tot podria ser lògic, des del punt de vista formal", però creu que "hi ha bastants elements per pensar que existeix un calendari establert i que aquest no es voldrà alterar".
Gonzalo Boye afirma que l'agenda del judici de l'1-O sempre ha estat en funció dels interessos de Marchena i descarta que s'acceptin les recusacions
També ho apunta el coordinador de l'estratègia internacional dels processats per l'1-O, Gonzalo Boye, que considera que no s'admetran les recusacions del tribunal "malgrat s'hagi posat en entredit la seva independència". Boye, de fet, afegeix que "l'agenda del judici sempre ha estat en funció dels interessos del president de la sala". "Primer, i contra tot pronòstic, es va instal·lar el relat per part del Suprem que el judici seria el mes d'octubre, i això era arran d'unes eleccions al Poder Judicial on Marchena volia concórrer", ha argumentat. Quan es va veure que no hi havia temps, l'estratègia va canviar, fins ara.
"Ara ho torno a veure molt ajustat perquè és poc realista des del punt de vista processal", assegura el coordinador de la defensa a nivell internacional. Però si hi ha alguna cosa "que no s'està respectant", afirma, és el mateix dret processal: "Només forçant la interpretació de les normes i dels terminis, i restringint drets es compliran els esquemes". "Però de poder començar, ho poden fer demà mateix", assegura.
Manifestació per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart un any després de l'empresonament. Foto: Adrià Costa
El Suprem ja té establerta la data de judici
Boye afirma que "queden terminis i que aquests tenen els seus ritmes". I que en aquest judici, especialment, si el que volen és garantir drets, "no es poden donar terminis ordinaris perquè la causa no és ordinària". Aquest és el punt de vista, també, de la resta d'advocats de les defenses. Juan Moreno, lletrat de Joan Josep Nuet, afirma que "aquest tipus de procediments no s'enjudicien un mes després" de presentar els escrits de defensa, ja que remetre informes i proves requereix el seu temps.
"Podria dir que està determinada la data del judici sense que, ni tan sols, se sàpiga quines proves se sol·licitaran, els informes policials o la documentació d'administracions públiques o ajuntaments que es demanarà", es queixa, abans de lamentar: "No pot ser que la política marqui un judici d'aquesta envergadura". A més, assegura que els acusats han de tenir temps de preparar els seus al·legats, i que si això no és així, es vulnera el seu dret a la defensa: "El mateix Suprem ha anat filtrant un calendari que no és factible", conclou. Per la seva part, l'equip jurídic de Vox, acusació popular, assegura a aquest diari que no "contemplen cap demora" ja que "tot va conforme a allò previst".
Juan Antonio Martín Pallín, fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem defensa que l'alt tribunal està actuant amb un temps "racional i normal", però veu lògic que les defenses demanin la recusació
No ho veuen de la mateixa manera exmagistrats del Suprem, amb qui també ha parlat NacióDigital. Joaquín Giménez, qui va ser el predecessor de Pablo Llarena, considera que "sí que hi ha temps" de resoldre els incidents de recusació i qüestions prèvies abans de finals de gener, i nega cap pauta marcada. En aquest sentit, aclareix que "les peticions de recusació són perfectament legals" i, fins i tot, "correctes", després del whatsapp que va enviar Cosidó, però no hi troba connexions que vagin més enllà: "Si tot això suposa una demora, no serà un demora interessada".
"Els temps de la justícia són els temps de la justícia, i a vegades coincideixen o no" amb els de la política, precisa, respecte de si una suspensió afectaria en coincidència amb les eleccions municipals. Una visió similar és la que defensa Juan Antonio Martín Pallín, fiscal i magistrat emèrit del Suprem, que considera que l'alt tribunal està actuant amb un "temps racional i normal". "Una altra cosa és com reaccionen les defenses", explica, i si les seves intervencions poden allargar els procediments.
La demora forçaria la posada en llibertat dels presos
"La qüestió de la demora té a veure amb la llibertat d'Oriol Junqueras", assegura l'advocat de Joan Josep Nuet, que precisa: "Com a advocat que viu a Madrid i persona que coneix el Suprem, suspendre ara el judici més enllà d'abril o maig suposaria que s'hauria de prendre seriosament la llibertat de Junqueras".
Moreno també assegura que "en l'opinió pública madrilenya hi ha un canvi de percepció i cada vegada hi ha més consens en el fet que no haurien d'estar a la presó". Una anàlisis que ha realçat la valoració de la figura de Junqueras, que ja supera en consideració ciutadana, segons els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), a Carles Puigdemont.
Una imatge de Junqueras, en l'acte de Lledoners d'aquest dijous Foto: Albert Alemany
Interpretar que una possible demora forçaria la posada en llibertat dels presos és un factor que també convida a tenir en compte Luís Rodríguez Vega, president de l'Associació Professional de la Magistratura a Catalunya, l'agrupació més conservadora que engloba la majoria dels jutges i magistrats que exerceixen al país. El fet que hi hagi persones privades de llibertat, diu, "és el que més pesa per a un tribunal", ja sigui el Suprem o qualsevol altre que acumuli un assumpte penal. Segons Vega, "influeix que hi hagi persones en presó provisional", i aquest és un dels motius principals pels quals considera que l'alt tribunal s'està apressant.
I és que la presó provisional als líders polítics catalans és un dels aspectes que més polèmica ha generat, fins i tot, entre membres de la magistratura. L'alt tribunal l'ha argumentat a partir del risc de fuga i el risc de reiteració delictiva. No obstant això, Pallín, amb extensa trajectòria com a fiscal i magistrat del Suprem assegura que no té "base lògica". "Està en contra del que diu la llei i no té cap raó de ser", sosté.
El descrèdit del Poder Judicial no afecta
El Consell General del Poder Judicial està "tocat de politització" des dels anys vuitanta, també assegura Pallín. Per això, diu, no li ha sorprès la ingerència de la política en aquesta institució, i en fa una lectura clarament política: "El pacte l'ha fet volar el PP després d'adonar-se que s'havien equivocat al pensar que Marchena dominaria el Consell". Per això, relata, i veient que finalment les votacions serien d'11 contra 10, "algú va utilitzar Cosidó per dinamitar el pacte".
Joaquín Giménez, predecessor de Pablo Llarena al Suprem, considera el pacte al Poder Judicial entre el PP i el PSOE una "clara desvergonya"
Que això ara s'utilitzi per part de les defenses, afegeix el també exmagistrat del Suprem Joaquín Giménez, és "absolutament legal i justificat", ja que va suposar una "clara desvergonya", que ara també intenta rebaixar la Fiscalia. En dos escrits, de fet, el ministeri públic assegura que no hi ha motius per tirar endavant la recusació dels magistrats que les defenses dels acusats han promogut: "Jo veig una mica aventurada la tesi del fiscal, que diu que això no s'ha ni de tramitar".
Els advocats dels independentistes, però, mantenen que el "grau de contaminació" del tribunal és important. I segons Van den Eynde, també hagués estat "molt màgic pensar que el canvi de Marchena en una jurisdicció tan focalitzada suposaria alguna cosa". Boye afegeix, a més, que allò correcte seria celebrar el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no al Suprem, que és el que "té la competència d'enjudiciar aquests fets". De moment, però, el descrèdit del Poder Judicial sembla que no té prou força per afectar el judici. El compte enrere ja està més que activat, i ara, només s'espera que Marchena anunciï la data d'inici del judici.