21
de novembre
de
2023, 19:20
Actualitzat:
19:43h
El president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, va tornar satisfet de l'última junta directiva estatal del partit, celebrada el 6 de novembre. Segons fonts de la formació, va ser de les reunions a Génova en què es va percebre més bona sintonia entre les cúpules catalana i espanyola de l'organització, que portaven arrossegant mesos de tensió mal dissimulada. Va ser la junta directiva en què Alberto Núñez Feijóo va anunciar una onada de mobilitzacions al carrer contra l'amnistia. En aquests moments, els populars catalans viuen un estat de "treva relativa" amb la direcció estatal, que ha d'entomar com Pedro Sánchez, un cop assolida la investidura, ha constituït el seu nou govern.
Com ja informar Nació, l'evolució dels esdeveniments polítics a Espanya, amb un PP que ha vist truncat el seu camí a la Moncloa i un lideratge de Feijóo que mostra les seves costures, ha reforçat la posició de Fernández. El discurs dur del president del PP català -coincident amb el de figures amb tant de pes com José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso- s'ha explicitat fins i tot qüestionant tot acostament tàctic de Feijóo a Junts en el marc de les negociacions per a la investidura. Una actitud que molts al PP van considerar "suïcida" per part del polític tarragoní. Els fets, però, han acabat decantant-se en favor de les tesis del líder al Parlament.
L'aposta de Feijóo per una estratègia de confrontació dura amb l'amnistia com a motiu i la necessitat de plantejar una acció política des de l'oposició ha capgirat el guió de Génova per a Catalunya. La idea d'intervenir el PP català era un secret a crits durant mesos, però requeria un Feijóo a la Moncloa i amb prou tranquil·litat interna per escometre els canvis que tenia al cap el dirigent gallec. Les coses han anat en direcció contrària. Ara mateix, és el líder gallec qui ha de reorganitzar el seu equip a Génova per preparar la tasca d'oposició en una legislatura que es preveu abrupta. Catalunya pot esperar.
La tensió entre Génova i la direcció del PP català s'havia personificat en la figura de Miguel Tellado, vicesecretari d'organització de l'executiva de Feijóo. Un polític gallec, amb fama de poques manies i que acaba de protagonitzar una polèmica arran d'unes declaracions seves demanant que Pedro Sánchez abandoni Espanya dins d'un maleter. A Galícia, els rivals del PP coneixen Tellado per la seva manera descarnada de plantejar les campanyes electorals. Però ha estat ell qui ha posat fil a l'agulla per desinflamar el clima bel·ligerant amb Fernández. "Tellado és, per damunt de tot, un pragmàtic", asseguren fonts del PP.
Després dels mesos d'estiu en què es van evidenciar les diferències estratègiques entre la cúpula de Feijóo i el líder del PP català, Tellado i l'equip de Fernández han treballat de valent per refer el bon clima. En aquest sentit, no va passar desapercebuda la intervenció que va fer el líder parlamentari en un acte a Mataró en què va elogiar molt emfàticament la línia establerta per Feijóo contra l'amnistia. El cap dels conservadors catalans va aplaudir la via de les mobilitzacions "cíviques i pacífiques" i recórrer a tots els instruments legals contra la Llei d'amnistia. Era la vegada en què Fernández subratllava més la identificació amb la política de Génova.
És en el pla municipal on s'expressen altres barons amb pes específic dins del PP català. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, s'ha apuntat un èxit notable amb el seu arbre nadalenc, una estructura de 40 metres d'alçada i 82.000 punts de llum la inauguració del qual va aplegar més de 50.000 persones. Albiol gaudeix d'una alcaldia conquerida amb esforç i blindada per una potent majoria absoluta.
A Barcelona, el regidor Daniel Sirera està engreixant un ampli equip municipal que aquests llueix haver aconseguit la medalla d'or al mèrit esportiu a la selecció espanyola de futbol o una ruta cervantina per la ciutat. Les alcaldies de Badalona i Castelldefels i els 4 regidors de Barcelona són vistos a Génova com una base de creixement del partit, que ha patit una baixa amb la marxa de l'alcalde de Gimenells. Dante Pérez es va donar de baixa per una política del PP que considera claudicant amb el PSOE.
En l'entorn de Fernández, observen els moviments de Sirera i Albiol, però els situen dins de l'àmbit municipal i veuen amb alleugeriment la treva iniciada. En la posició de major solidesa del diputat tarragoní hi coincideixen també fonts properes als sectors crítics amb ell. Un dirigent alineat amb l'actual president dels populars catalans ho expressa així: "Ni els seus enemics interns discuteixen el discurs de Fernández. I això li dona molt d'oxigen polític".
A banda de les trifulgues de famílies, el missatge intransigent Fernández amb el sobiranisme agrada a les bases del PP. Una bona antena del partit explica que amb el context actual, l'expedient dels conservadors catalans no és el problema "prioritari". "El líder parlamentari és llest i s'ha fet un espai amb un discurs que agrada la gran majoria del partit. Si tinguéssim el govern a Espanya, seria diferent. Però no tenint-lo, aquest és un meló que s'obrirà quan toqui", remarca un dels consultats. De moment, Fernández continua sobrevivint.
Com ja informar Nació, l'evolució dels esdeveniments polítics a Espanya, amb un PP que ha vist truncat el seu camí a la Moncloa i un lideratge de Feijóo que mostra les seves costures, ha reforçat la posició de Fernández. El discurs dur del president del PP català -coincident amb el de figures amb tant de pes com José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso- s'ha explicitat fins i tot qüestionant tot acostament tàctic de Feijóo a Junts en el marc de les negociacions per a la investidura. Una actitud que molts al PP van considerar "suïcida" per part del polític tarragoní. Els fets, però, han acabat decantant-se en favor de les tesis del líder al Parlament.
L'aposta de Feijóo per una estratègia de confrontació dura amb l'amnistia com a motiu i la necessitat de plantejar una acció política des de l'oposició ha capgirat el guió de Génova per a Catalunya. La idea d'intervenir el PP català era un secret a crits durant mesos, però requeria un Feijóo a la Moncloa i amb prou tranquil·litat interna per escometre els canvis que tenia al cap el dirigent gallec. Les coses han anat en direcció contrària. Ara mateix, és el líder gallec qui ha de reorganitzar el seu equip a Génova per preparar la tasca d'oposició en una legislatura que es preveu abrupta. Catalunya pot esperar.
Un Tellado pragmàtic
La tensió entre Génova i la direcció del PP català s'havia personificat en la figura de Miguel Tellado, vicesecretari d'organització de l'executiva de Feijóo. Un polític gallec, amb fama de poques manies i que acaba de protagonitzar una polèmica arran d'unes declaracions seves demanant que Pedro Sánchez abandoni Espanya dins d'un maleter. A Galícia, els rivals del PP coneixen Tellado per la seva manera descarnada de plantejar les campanyes electorals. Però ha estat ell qui ha posat fil a l'agulla per desinflamar el clima bel·ligerant amb Fernández. "Tellado és, per damunt de tot, un pragmàtic", asseguren fonts del PP.Després dels mesos d'estiu en què es van evidenciar les diferències estratègiques entre la cúpula de Feijóo i el líder del PP català, Tellado i l'equip de Fernández han treballat de valent per refer el bon clima. En aquest sentit, no va passar desapercebuda la intervenció que va fer el líder parlamentari en un acte a Mataró en què va elogiar molt emfàticament la línia establerta per Feijóo contra l'amnistia. El cap dels conservadors catalans va aplaudir la via de les mobilitzacions "cíviques i pacífiques" i recórrer a tots els instruments legals contra la Llei d'amnistia. Era la vegada en què Fernández subratllava més la identificació amb la política de Génova.
Albiol i Sirera, molt actius
És en el pla municipal on s'expressen altres barons amb pes específic dins del PP català. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, s'ha apuntat un èxit notable amb el seu arbre nadalenc, una estructura de 40 metres d'alçada i 82.000 punts de llum la inauguració del qual va aplegar més de 50.000 persones. Albiol gaudeix d'una alcaldia conquerida amb esforç i blindada per una potent majoria absoluta. A Barcelona, el regidor Daniel Sirera està engreixant un ampli equip municipal que aquests llueix haver aconseguit la medalla d'or al mèrit esportiu a la selecció espanyola de futbol o una ruta cervantina per la ciutat. Les alcaldies de Badalona i Castelldefels i els 4 regidors de Barcelona són vistos a Génova com una base de creixement del partit, que ha patit una baixa amb la marxa de l'alcalde de Gimenells. Dante Pérez es va donar de baixa per una política del PP que considera claudicant amb el PSOE.
En l'entorn de Fernández, observen els moviments de Sirera i Albiol, però els situen dins de l'àmbit municipal i veuen amb alleugeriment la treva iniciada. En la posició de major solidesa del diputat tarragoní hi coincideixen també fonts properes als sectors crítics amb ell. Un dirigent alineat amb l'actual president dels populars catalans ho expressa així: "Ni els seus enemics interns discuteixen el discurs de Fernández. I això li dona molt d'oxigen polític".
A banda de les trifulgues de famílies, el missatge intransigent Fernández amb el sobiranisme agrada a les bases del PP. Una bona antena del partit explica que amb el context actual, l'expedient dels conservadors catalans no és el problema "prioritari". "El líder parlamentari és llest i s'ha fet un espai amb un discurs que agrada la gran majoria del partit. Si tinguéssim el govern a Espanya, seria diferent. Però no tenint-lo, aquest és un meló que s'obrirà quan toqui", remarca un dels consultats. De moment, Fernández continua sobrevivint.