L'«energumen» de Borriana fa evident la persecució de PP i Vox al català

La censura perpetrada pel regidor ultra de Cultura al municipi castellonenc és l'últim episodi contra la llengua catalana dels governs de dreta i extrema dreta sorgits del 28-M

La biblioteca de Borriana, escenari de la censura al català perpetrada per PP i Vox
La biblioteca de Borriana, escenari de la censura al català perpetrada per PP i Vox | Ajuntament de Borriana
12 de juliol de 2023, 14:05
Actualitzat: 13 de juliol, 7:45h
PP i Vox n'han tingut prou amb unes setmanes per ratificar la guerra contra el català al País Valenciài aIlles Balears. En la conformació dels governs autonòmics sorgits dels resultats del 28-M els ultres han pressionat per atacar la llengua i els populars, a canvi d'assegurar-se el poder, han accedit a totes les peticions de l'extrema dreta. Ara, però, l'episodi de Borriana ha fet evident aquesta persecució.

Tot plegat ha succeït quan el regidor de Cultura de Vox -arran d'un pacte de govern amb el PP- al municipi castellonenc ha tret pit d'haver retirat les subscripcions de l'Ajuntament a publicacions en llengua catalana, com són les revistes Camacuc i Cavall Fort, el setmanari El Temps, la publicació musical Enderrock i la revista de filologia Llengua Nacional.

Però la història no ha quedat aquí. I és que segons expliquen diversos mitjans del territori, el deliri ultra de Jesús Albiol, regidor de Cultura va arribar fins al punt que va personar-se a la biblioteca municipal per retirar les publicacions de l'expositor. Però no ho va aconseguir perquè el personal de l'equipament va negar-se a complir l'ordre fins que no arribés per escrit. El regidor ja estava obsessionat des de 2020 en retirar aquestes subscripcions al·legant que eren "propaganda pancatalanista".
 

El Govern i els partits catalans carreguen contra la censura a Borriana

Des del govern, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha denunciat que els governs de PP i Vox el primer que fan és “censurar” la cultura i la llengua catalana. “És el que estem veient i anirem veient en molts altres espais. El Govern garantirà sempre la llibertat d’expressió”, ha assegurat. Garriga ha lamentat que els nous executius de dreta i extrema dreta actuïn cada vegada més “desacomplexadament” contra la llengua. “El que fan primer de tot és visibilitzar i censurar temes culturals i lingüístics, per tant, el que els preocupa és la llengua catalana”, ha apuntat.

Davant la gravetat dels fets, els partits catalans, durant els actes d'aquest dimecres en el marc de la campanya per a les eleccions espanyoles, també han carregat contra la censura a Borriana. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha demanat al candidat del PP el 23-J, Alberto Núñez Feijóo, que "desautoritzi l'energumen" que ha vetat les revistes en català, fet que ha titllat "d'intolerable". "Feijóo té una ocasió per manifestar el respecte a totes les llengües oficials a Espanya", ha considerat Illa.

Per altra banda, el cap de llista de la CUP de les eleccions del 23-J a Barcelona, Albert Botran, ha apostat per "passar a l'ofensiva" i guanyar espais d'ús per al català. "No ens hem de limitar a parar el cop de l'odi a la llengua", ha dit en una roda de premsa a la seu de l'ACN aquest dimecres. En aquest escenari, Botran ha defensat que "el millor antídot contra el feixisme és fer valdre l'independentisme perquè va a l'arrel del problema".

A les crítiques també s'hi ha afegit el cap de llista del PDECat-Espai CiU al Congrés dels Diputats, Roger Montañola, que ha lamentat el veto: "Limitar la cultura és propi de les teocràcies islàmiques, no de les democràcies liberals", ha criticat el candidat. Així mateix, ha assegurat que això "denota el poc nivell d'intel·ligència de molta part de la classe política" i "la voluntat d'incendiar i confrontar".

Els altres atacs contra el català proferits per PP i Vox

Si bé el fet de Borriana és el més evident en la guerra cultural contra el català, els governs de PP i Vox ja han pres una bateria de mesures contra el català en poques setmanes al poder.  A Castelló i València, per exemple, s'ha recuperat la nomenclatura castellana dels noms dels municipis per reduir la influència del català.

Cal recordar que el futur president del País Valencià, el popular Carlos Mazón, ja va anunciar que el govern que conformarà amb Vox eliminarà l'Oficina de Drets Lingüístics que estava enfocada a protegir, defensar i promocionar l'ús del català. A més, també suprimirà la figura dels assessors que vetllen per incrementar l'ensenyament en llengua catalana a les escoles i deixarà sense aplicació qualsevol política que incentivi la igualtat lingüística entre el valencià i el castellà.

Per altra banda, a les Illes Balears, on la presidència ja s'ha decantat per la popular MargaProhens, la primera decisió de la nova consellera de Salut ha estat eliminar el requisit del català per poder treballar com a sanitari. En la mateixa línia que al País Valencià, l'acord PP-Vox també inclou crear una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística que substituirà l'actual Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que està concebuda per defensar els drets dels catalanoparlants en tots els àmbits de la societat.