PP i Vox obren un nou front en la guerra contra el català a les Illes Balears

Els populars governaran en solitari gràcies a l'abstenció de l'extrema dreta i ambdós partits es comprometen a revertir les mesures de l'anterior executiu en defensa de la llengua

Representants de PP i Vox negociant l'acord a les Illes Balears
Representants de PP i Vox negociant l'acord a les Illes Balears | Europa Press
28 de juny de 2023, 18:40
Actualitzat: 19:14h
El PP ha aconseguit tancar un acord aquest dijous amb Vox perquè la seva líder Marga Prohens sigui la nova presidenta de les Illes Balears. A diferència del que va passar al País Valencià, però, el partit d'extrema dreta només s'abstindrà per facilitar la presidència popular i no formarà part del govern. Malgrat això, els de Santiago Abascal també es comprometen a dotar d'estabilitat l'executiu i no oposar-se als projectes de pressupostos de la legislatura.

L'acord assolit entre les dues formacions inclou un programa de 110 punts per "posar fi a les polítiques socialistes i separatistes" que consideren que ha aplicat l'anterior govern liderat per la socialista Francina Armengol de la mà de Podem i amb el suport de partits ecosobiranistes. Entre les seves prioritats consideren atendre el problema de la "falta de llibertat lingüística", apuntant cap a una nova guerra al català sumada a la del País Valencià.


De fet, entres les mesures pactades s'inclou crear una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística que substituirà l'actual Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que està concebuda per defensar els drets dels catalanoparlants en tots els àmbits de la societat. En la mateixa línia, al País Valencià també es va anunciar l'eliminació d'aquesta oficina en el marc d'una bateria de decisions contra la llengua catalana.

PP i Vox també inclouen en els 110 punts programàtics reforçar la "inspecció educativa" per assegurar que no hi ha "intromissions ideològiques" a les aules. A banda, també plantegen modificar la llei que garanteix l'ús del català com a única llengua en les comunicacions externes i internes de l'administració pública balear per evitar, segons asseguren, que "s'impedeixi el bilingüisme i la llibertat de llengua".