20
de novembre
de
2017, 21:20
Actualitzat:
22
de novembre,
16:19h
"El govern espanyol va amenaçar amb sang i morts al carrer". Aquestes contundents declaracions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, van sorprendre més d'un divendres. A la pregunta de si el govern espanyol amenaçava "amb bales de foc i no de goma contra la població", ha estat concloent: "Sí". Unes amenaces que, segons assegura, el Govern coneixia "de manera contrastada i fiable" i que justifica el fre de la implementació de la independència, en no voler "assumir un escenari de violència extrema amb morts al carrer".
Les reaccions del PP i de nombrosos mitjans van passar per negar aquestes acusacions i fins i tot per ridiculitzar Rovira. Tot i això, el cert és que, en aquell moment, molts dels diputats de Junts pel Sí van recordar aleshores la reunió que van mantenir amb Carles Puigdemont el 26 d'octubre al Palau de la Generalitat quan els va comunicar amb cara desencaixada que renunciava a aplicar la declaració d'independència i convocaria eleccions, precisament pel temor a una acció violenta de l'Estat. "Jo no seré el president que porti morts al carrer", va asseverar, segons rememoren a NacióDigital diverses fonts presents.
De fet, el mateix advocat de Puigdemont havia admès públicament que el president català "tenia molta por que amb gent de bona fe es poguessin produir escenaris de violència i de víctimes amb sang". De la mateixa manera, la que ha estat presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha donat veracitat a les paraules de Rovira i ha assegurat que se'ls va advertir que es podia produir "violència de falsa bandera lligada al moviment independentista i especialment a l'esquerra independentista", igual que l'exdiputat Lluís Llach, que ha fet referència a una altra reunió amb Puigdemont del dia 25 en petit comitè:
Sigui com sigui, el primer cop que es va posar a sobre la taula la possibilitat d'una reacció violenta per part de l'Estat va ser el dimecres, 25 d'octubre, en una reunió dels diputats de Junts pel Sí al Parlament per fixar posició en relació al debat sobre els efectes de l'1 d'octubre que havia de començar l'endemà. El president del grup, Lluís Corominas, i la portaveu, Marta Rovira, duien la veu cantant, però quasi tots els parlamentaris presents -els dirigents del PDECat Marta Pascal i David Bonvehí van marxar a l'inici de la trobada per anar a una reunió a Palau- van defensar tirar endavant amb totes les conseqüències l'aplicació de la declaració deixada en suspens el dia 10.
Llavors, segons les fonts consultades, ja es va posar sobre la taula la possibilitat que l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, impulsés una querella per rebel·lió, però també que podia "passar qualsevol cosa, podria ser que hi hagués un entorn de setge", segons Corominas i Rovira. De fet, fins i tot es va recomanar als diputats que s'emportessin roba per dormir al Parlament un cop proclamada la independència, ja que es tenia la intuïció -com s'ha publicat posteriorment- que es podria assaltar la cambra catalana "per terra, mar i subsòl" si els independentistes s'hi atrinxerava.
Igualment, Rovira va defensar que "les estructures d'estat estan preparades per començar a caminar" -cosa que s'ha posat en dubte posteriorment- i que s'estaven complint les previsions dures pel que fa a les actuacions de l'Estat, igual que els bancs hi estaven donant suport. "El 155 ja s'està aplicant, perquè han entrat policies a les conselleries", es va exposar i, a partir d'aquí, un independent va preguntar com es podria actuar si es tancava el Govern, si es podia fer inaplicable la intervenció de la Generalitat o si caldria resistir. "Aquest debat ja s'hauria d'haver fet el 2016, la gent ens ha votat per fer això", va respondre un altre, la qual cosa va provocar aplaudiments.
La inquietud sobre possibles reaccions de l'Estat planava amb l'ambient, i un parlamentari va deixar clar que els independentistes no tenen "tancs ni força" i, per tant, aquest és un camp en el qual no podrien competir. "Permetrem que es posi la gent davant dels tancs?", va requerir un, al qual un altre li va replicar que no es podia ser "paternalista", ja que "la gent es va posar davant la policia l'1-O per voluntat pròpia". La possibilitat que s'apliqués l'article 116 de la Constitució -per declarar l'estat de setge- també va aparèixer, si el 155 no era suficient, el qual un independent va considerar que suposaria "la fallida de l'Estat".
"Tots hem apostat per arribar fins al final, no podem baixar ara del carro", va asseverar un diputat del PDECat, mentre un altre demanava si l'opció de convocar eleccions autonòmiques estava sobre la taula. Rovira va replicar que aquest escenari havia quedat descartat, per bé que hi havia diverses opcions en discussió, però, vist que el grup parlamentari tenia tan clar que calia tirar endavant, Corominas i ella li ho traslladarien tot seguit a Puigdemont, en la darrera reunió del dia.
Només una veu va recriminar que la potestat per convocar eleccions és del president i, per tant, Junts pel Sí no podia marcar-li el pas ni "imposar" les seves decisions. Tot i això, el conjunt del grup decideix defensar el posicionament conjunt de tirar endavant amb la declaració d'independència, només amb dues línies vermelles: que no hi hagués violència al carrer i que no hi hagués el temor que es prenguessin totes les institucions d'autogovern de cop. I amb aquest posicionament clar, els diversos diputats que tenien assemblees territorials obertes van anar a defensar el full de ruta de la coalició davant centenars de persones.
Sorpresa de bon matí: reunió a Palau
La sorpresa, però, arriba l'endemà al matí, quan els diputats es desperten amb un WhatsApp de Corominas a les 7.12 en el grup "Urgent-important" -usat, com el seu nom indica, per a qüestions prioritàries i no per a grans dissertacions-: "Atenció. Fem reunió de grup aquest matí a les 10.30 al Palau de la Generalitat. Només per a diputats (i Jordi Font i Robert -Fabregat, els coordinadors del grup-)". A les 8h, van rebre un altre missatge on se'ls indicava que usessin l'"entrada per Sant Sever (darrere de Palau)", per evitar ser vistos i aixecar sospites. Alguna cosa s'havia trencat en la reunió de la nit anterior, de caire reduït.
Malgrat el missatge inicial, també hi havia els consellers, i Corominas feia mala cara i Rovira tenia els ulls plorosos. Alguna cosa passava. S'anaven dirigint a l'Auditori del Palau, asseient-se els diputats del PDECat i d'ERC -i independents afins a cada partit- a banda i banda de la sala. Rovira va apartar primer els republicans i els va avançar: "Ho hem intentat frenar, però Puigdemont dirà ara que convoca eleccions i li donarem suport, és el president". En canvi, la majoria dels parlamentaris del PDECat no sabien què passaria.
En aquell moment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'asseuen l'un al costat de l'altre a la taula principal, davant dels diputats i membres del Govern, i el president català deixa esclatar la bomba: "Us informo que dissolc el Parlament i convoco eleccions, i ara us explico els motius: No estic disposat a ser el president que porta morts i sang als carrers, vam dir que no passaríem aquesta línia, vam dir que amb perseverança ho faríem". La seva cara desencaixada va fer creïble l'alerta per als diputats, que el veien sincer, per bé que en cap moment va detallar d'on provenia aquesta informació.
Objectiu: culpar la CUP dels disturbis
En tot cas, Puigdemont parla diversos cops sobre la "sang" i els "morts", a banda de dissoldre l'autonomia del tot. Segons detalla, la intenció de l'Estat seria provocar tumults i, com ja havia introduït infructuosament ultres a les manifestacions independentistes per provocar incidents, intensificar aquestes accions per aconseguir que hi haguessin escenes de violència d'alt voltatge de les quals culpar sobretot la CUP i organitzacions afins com Arran.
Uns fets que justificarien accions directes per part dels cossos policials estatals o fins i tot de l'exèrcit. "M'han dit del cert que vindran tancs, que hi haurà sang", insisteix el president, alterat, subratllant que pot assumir que el titllin de covard per abandonar i convocar eleccions, però que no podria carregar en la consciència que el responsabilitzessin que hi hagués morts.
La repercussió d'aquestes paraules va ser profunda, amb gran sorpresa, decepció i fins i tot plors. Un diputat li suggeria que podria compartir la responsabilitat de la decisió amb els parlamentaris, per fer-la més digerible, mentre que un independent va preguntar si, convocant eleccions, podia garantir que s'alliberarien els "Jordis", es frenaria el 155 i marxarien els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil -la resposta va ser negativa-. Una diputada, en canvi, va aplaudir la decisió per evitar nous empresonaments o sentències i un dirigent del PDECat destacava el suport del partit a la decisió, asseverant que ningú li podria retreure res, ja que havia fet el que havia promès, posar les urnes.
Després d'una estona de conversa, Puigdemont anuncia que no pot allargar la reunió, que està esperant trucades fins a les 13.00 -quan tenia previst fer una roda de premsa finalment anul·lada-, en especial de l'entorn de la presidència del govern espanyol, per concretar garanties en cas que finalment convoqués eleccions, les quals es traduirien a partir de dissabte en una retirada del 155, entre d'altres mesures analitzades pels mediadors.
Les fonts, però, discrepen en quina va ser la reacció de Junqueras a l'anunci de convocar eleccions. "Jo i el meu partit respectem la decisió del president", coincideixen totes les veus, tot i que algunes asseguren que va afegir: "Però no la compartim". En l'executiva posterior d'ERC, igualment, diversos dirigents republicans carregarien contra Puigdemont, tot i que Junqueras minimitzaria i replicaria aquests retrets, segons algunes fonts.
Santi Vila consolava els diputats
Com es va poder constatar a la sortida, la tensió es marcava a les cares dels que sortien. No tothom, però, ho veia tan negre. El llavors conseller d'Empresa, Santi Vila, consolava la resta de dirigents polítics: "No patiu, no es pot tirar pel dret, ja tindrem la independència, però no així".
Des de llavors, els esdeveniments són més coneguts, per bé que segueixen sense ser del tot compresos per alguns dels protagonistes. En el mateix xat d'urgències, Corominas anuncia als diputats per sorpresa que finalment hi haurà ple del Parlament aquella tarda i que el grup de Junts pel Sí es reuniria a les 17.30. Allí, Puigdemont els notifica el canvi de posició i que no convoca eleccions, ja que no té "cap garantia" que això serveixi per fer virar el govern espanyol.
I els debats en aquella reunió i la del dia següent, just abans de votar les dues resolucions per aplicar la declaració d'independència, ja són més de forma: es decideix si es vota en secret o no, si es pot ensenyar el vot, quines conseqüències hi hauria... També s'avança que segurament Puigdemont no intervindria -com va passar-, segurament per evitar provocar l'Estat. Finalment, la votació de les dues resolucions és plàcida i no hi ha intervenció policial immediata -en paral·lel, el Senat ja avalava el 155-, però per evitar el bany de sang previst, el Govern evita aprovar els decrets de desplegament de la llei de transitorietat jurídica que ja tenia redactats i el dilluns la meitat dels membres del consell executiu marxen a l'exili. I la resta ja és història -per ara inacabada-.
Les reaccions del PP i de nombrosos mitjans van passar per negar aquestes acusacions i fins i tot per ridiculitzar Rovira. Tot i això, el cert és que, en aquell moment, molts dels diputats de Junts pel Sí van recordar aleshores la reunió que van mantenir amb Carles Puigdemont el 26 d'octubre al Palau de la Generalitat quan els va comunicar amb cara desencaixada que renunciava a aplicar la declaració d'independència i convocaria eleccions, precisament pel temor a una acció violenta de l'Estat. "Jo no seré el president que porti morts al carrer", va asseverar, segons rememoren a NacióDigital diverses fonts presents.
De fet, el mateix advocat de Puigdemont havia admès públicament que el president català "tenia molta por que amb gent de bona fe es poguessin produir escenaris de violència i de víctimes amb sang". De la mateixa manera, la que ha estat presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha donat veracitat a les paraules de Rovira i ha assegurat que se'ls va advertir que es podia produir "violència de falsa bandera lligada al moviment independentista i especialment a l'esquerra independentista", igual que l'exdiputat Lluís Llach, que ha fet referència a una altra reunió amb Puigdemont del dia 25 en petit comitè:
Respecte les declarions de Marta Rovira, jo era a la reunió. No recordo si es feren servir les paraules sang o fusells, no vaig apuntar res, però que,al final de les converses, les persones reunides entenguérem q ja no es respectarien ni hisendes ni vides, totalment cert. I tant!
— Lluís Llach (@lluis_llach) 20 de novembre de 2017
Sigui com sigui, el primer cop que es va posar a sobre la taula la possibilitat d'una reacció violenta per part de l'Estat va ser el dimecres, 25 d'octubre, en una reunió dels diputats de Junts pel Sí al Parlament per fixar posició en relació al debat sobre els efectes de l'1 d'octubre que havia de començar l'endemà. El president del grup, Lluís Corominas, i la portaveu, Marta Rovira, duien la veu cantant, però quasi tots els parlamentaris presents -els dirigents del PDECat Marta Pascal i David Bonvehí van marxar a l'inici de la trobada per anar a una reunió a Palau- van defensar tirar endavant amb totes les conseqüències l'aplicació de la declaració deixada en suspens el dia 10.
El primer cop que va aparèixer obertament la possibilitat d'accions violentes va ser a la reunió del grup de JxSí del dia 25, però l'endemà Puigdemont ho va refermar directament
Llavors, segons les fonts consultades, ja es va posar sobre la taula la possibilitat que l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, impulsés una querella per rebel·lió, però també que podia "passar qualsevol cosa, podria ser que hi hagués un entorn de setge", segons Corominas i Rovira. De fet, fins i tot es va recomanar als diputats que s'emportessin roba per dormir al Parlament un cop proclamada la independència, ja que es tenia la intuïció -com s'ha publicat posteriorment- que es podria assaltar la cambra catalana "per terra, mar i subsòl" si els independentistes s'hi atrinxerava.
Igualment, Rovira va defensar que "les estructures d'estat estan preparades per començar a caminar" -cosa que s'ha posat en dubte posteriorment- i que s'estaven complint les previsions dures pel que fa a les actuacions de l'Estat, igual que els bancs hi estaven donant suport. "El 155 ja s'està aplicant, perquè han entrat policies a les conselleries", es va exposar i, a partir d'aquí, un independent va preguntar com es podria actuar si es tancava el Govern, si es podia fer inaplicable la intervenció de la Generalitat o si caldria resistir. "Aquest debat ja s'hauria d'haver fet el 2016, la gent ens ha votat per fer això", va respondre un altre, la qual cosa va provocar aplaudiments.
El Parlament després de votar la declaració d'independència. Foto: Josep Maria Montaner
La inquietud sobre possibles reaccions de l'Estat planava amb l'ambient, i un parlamentari va deixar clar que els independentistes no tenen "tancs ni força" i, per tant, aquest és un camp en el qual no podrien competir. "Permetrem que es posi la gent davant dels tancs?", va requerir un, al qual un altre li va replicar que no es podia ser "paternalista", ja que "la gent es va posar davant la policia l'1-O per voluntat pròpia". La possibilitat que s'apliqués l'article 116 de la Constitució -per declarar l'estat de setge- també va aparèixer, si el 155 no era suficient, el qual un independent va considerar que suposaria "la fallida de l'Estat".
"Tots hem apostat per arribar fins al final, no podem baixar ara del carro", va asseverar un diputat del PDECat, mentre un altre demanava si l'opció de convocar eleccions autonòmiques estava sobre la taula. Rovira va replicar que aquest escenari havia quedat descartat, per bé que hi havia diverses opcions en discussió, però, vist que el grup parlamentari tenia tan clar que calia tirar endavant, Corominas i ella li ho traslladarien tot seguit a Puigdemont, en la darrera reunió del dia.
El grup de Junts pel Sí va defensar quasi per unanimitat tirar endavant l'aplicació de la declaració d'independència, amb el sol límit de la possibilitat de violència
Només una veu va recriminar que la potestat per convocar eleccions és del president i, per tant, Junts pel Sí no podia marcar-li el pas ni "imposar" les seves decisions. Tot i això, el conjunt del grup decideix defensar el posicionament conjunt de tirar endavant amb la declaració d'independència, només amb dues línies vermelles: que no hi hagués violència al carrer i que no hi hagués el temor que es prenguessin totes les institucions d'autogovern de cop. I amb aquest posicionament clar, els diversos diputats que tenien assemblees territorials obertes van anar a defensar el full de ruta de la coalició davant centenars de persones.
Sorpresa de bon matí: reunió a Palau
La sorpresa, però, arriba l'endemà al matí, quan els diputats es desperten amb un WhatsApp de Corominas a les 7.12 en el grup "Urgent-important" -usat, com el seu nom indica, per a qüestions prioritàries i no per a grans dissertacions-: "Atenció. Fem reunió de grup aquest matí a les 10.30 al Palau de la Generalitat. Només per a diputats (i Jordi Font i Robert -Fabregat, els coordinadors del grup-)". A les 8h, van rebre un altre missatge on se'ls indicava que usessin l'"entrada per Sant Sever (darrere de Palau)", per evitar ser vistos i aixecar sospites. Alguna cosa s'havia trencat en la reunió de la nit anterior, de caire reduït.
Malgrat el missatge inicial, també hi havia els consellers, i Corominas feia mala cara i Rovira tenia els ulls plorosos. Alguna cosa passava. S'anaven dirigint a l'Auditori del Palau, asseient-se els diputats del PDECat i d'ERC -i independents afins a cada partit- a banda i banda de la sala. Rovira va apartar primer els republicans i els va avançar: "Ho hem intentat frenar, però Puigdemont dirà ara que convoca eleccions i li donarem suport, és el president". En canvi, la majoria dels parlamentaris del PDECat no sabien què passaria.
Puigdemont va anunciar als diputats i consellers de JxSí que convocaria eleccions perquè no volia carregar amb la responsabilitat que hi hagués morts
En aquell moment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'asseuen l'un al costat de l'altre a la taula principal, davant dels diputats i membres del Govern, i el president català deixa esclatar la bomba: "Us informo que dissolc el Parlament i convoco eleccions, i ara us explico els motius: No estic disposat a ser el president que porta morts i sang als carrers, vam dir que no passaríem aquesta línia, vam dir que amb perseverança ho faríem". La seva cara desencaixada va fer creïble l'alerta per als diputats, que el veien sincer, per bé que en cap moment va detallar d'on provenia aquesta informació.
Objectiu: culpar la CUP dels disturbis
En tot cas, Puigdemont parla diversos cops sobre la "sang" i els "morts", a banda de dissoldre l'autonomia del tot. Segons detalla, la intenció de l'Estat seria provocar tumults i, com ja havia introduït infructuosament ultres a les manifestacions independentistes per provocar incidents, intensificar aquestes accions per aconseguir que hi haguessin escenes de violència d'alt voltatge de les quals culpar sobretot la CUP i organitzacions afins com Arran.
Uns fets que justificarien accions directes per part dels cossos policials estatals o fins i tot de l'exèrcit. "M'han dit del cert que vindran tancs, que hi haurà sang", insisteix el president, alterat, subratllant que pot assumir que el titllin de covard per abandonar i convocar eleccions, però que no podria carregar en la consciència que el responsabilitzessin que hi hagués morts.
Puigdemont, Junqueras i Forcadell, després de la proclamació de la República Foto: Josep Maria Montaner
La repercussió d'aquestes paraules va ser profunda, amb gran sorpresa, decepció i fins i tot plors. Un diputat li suggeria que podria compartir la responsabilitat de la decisió amb els parlamentaris, per fer-la més digerible, mentre que un independent va preguntar si, convocant eleccions, podia garantir que s'alliberarien els "Jordis", es frenaria el 155 i marxarien els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil -la resposta va ser negativa-. Una diputada, en canvi, va aplaudir la decisió per evitar nous empresonaments o sentències i un dirigent del PDECat destacava el suport del partit a la decisió, asseverant que ningú li podria retreure res, ja que havia fet el que havia promès, posar les urnes.
Puigdemont no podia garantir que la convocatòria d'eleccions frenaria les intencions de l'Estat o si serviria per retirar el 155 i alliberar els Jordis
Després d'una estona de conversa, Puigdemont anuncia que no pot allargar la reunió, que està esperant trucades fins a les 13.00 -quan tenia previst fer una roda de premsa finalment anul·lada-, en especial de l'entorn de la presidència del govern espanyol, per concretar garanties en cas que finalment convoqués eleccions, les quals es traduirien a partir de dissabte en una retirada del 155, entre d'altres mesures analitzades pels mediadors.
Les fonts, però, discrepen en quina va ser la reacció de Junqueras a l'anunci de convocar eleccions. "Jo i el meu partit respectem la decisió del president", coincideixen totes les veus, tot i que algunes asseguren que va afegir: "Però no la compartim". En l'executiva posterior d'ERC, igualment, diversos dirigents republicans carregarien contra Puigdemont, tot i que Junqueras minimitzaria i replicaria aquests retrets, segons algunes fonts.
Santi Vila consolava els diputats
Com es va poder constatar a la sortida, la tensió es marcava a les cares dels que sortien. No tothom, però, ho veia tan negre. El llavors conseller d'Empresa, Santi Vila, consolava la resta de dirigents polítics: "No patiu, no es pot tirar pel dret, ja tindrem la independència, però no així".
Des de llavors, els esdeveniments són més coneguts, per bé que segueixen sense ser del tot compresos per alguns dels protagonistes. En el mateix xat d'urgències, Corominas anuncia als diputats per sorpresa que finalment hi haurà ple del Parlament aquella tarda i que el grup de Junts pel Sí es reuniria a les 17.30. Allí, Puigdemont els notifica el canvi de posició i que no convoca eleccions, ja que no té "cap garantia" que això serveixi per fer virar el govern espanyol.
Puigdemont decideix finalment no convocar eleccions davant la manca de garanties de l'Estat, però decideix no intervenir en el ple per no sembla que vol provocar
I els debats en aquella reunió i la del dia següent, just abans de votar les dues resolucions per aplicar la declaració d'independència, ja són més de forma: es decideix si es vota en secret o no, si es pot ensenyar el vot, quines conseqüències hi hauria... També s'avança que segurament Puigdemont no intervindria -com va passar-, segurament per evitar provocar l'Estat. Finalment, la votació de les dues resolucions és plàcida i no hi ha intervenció policial immediata -en paral·lel, el Senat ja avalava el 155-, però per evitar el bany de sang previst, el Govern evita aprovar els decrets de desplegament de la llei de transitorietat jurídica que ja tenia redactats i el dilluns la meitat dels membres del consell executiu marxen a l'exili. I la resta ja és història -per ara inacabada-.