25
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
27
de desembre
a les
10:57h
El 13 de febrer se celebren eleccions a Castella i Lleó. Són uns comicis que, si coincidissin amb altres convocatòries més llamineres -municipals o bé al Congrés dels Diputats-, passarien més aviat desapercebudes. Però la decisió d'Alfonso Fernández-Mañueco, dirigent del PP, de trencar amb Ciutadans i forçar la crida a les urnes ha servit perquè s'obri un nou cicle electoral a l'Estat que continuarà a Andalusia i culminarà amb les locals del maig del 2023 i amb les espanyoles, que no podran anar més enllà d'aquell any. Les institucions, malgrat la crispació existent al Congrés i les dificultats -aparents- per superar els blocs a Catalunya, hi arribaran amb estabilitat.
Aquest final d'any n'és la mostra més precisa. El Parlament va aprovar aquest dijous els pressupostos de la Generalitat per al 2022, que entraran en vigor l'1 de gener per primera vegada en una dècada, gràcies a l'aliança entre el Govern i els comuns. A l'Ajuntament de Barcelona, l'alcaldessa Ada Colau ha validat els comptes amb el vot de cinc partits, circumstància impensable fa tan sols uns mesos. I, al Congrés, la setmana entrant han de ser ratificats els pressupostos generals de l'Estat, que han vist alterat el calendari per una maniobra del PP al Senat. El triplet de comptes validats és el preludi d'un nou cicle electoral incert que estarà marcat per la crispació entre la dreta i la Moncloa, sense que encara s'hagi dissipat -ni molt menys- el terratrèmol pandèmic.
Catalunya, amb pressupostos i renovació de càrrecs
L'aprovació dels comptes de la Generalitat ha servit per constatar fins a quin punt han canviat les aliances al Parlament només set mesos després que Pere Aragonès aterrés a Palau fa set mesos gràcies a la CUP. Els anticapitalistes han deixat de formar part de l'equació de l'estabilitat, i s'han desmarcat tant dels comptes -que veuen "autonomistes" i "sociovergents"- i també del decret de renovables. En les dues ocasions, el Govern s'ha valgut del suport dels comuns, als qual Aragonès sempre ha volgut seduir a través de l'estratègia de la "via àmplia". La incorporació dels de Jéssica Albiach, però, ha comportat la sortida de facto dels anticapitalistes, malgrat que el president encara els considera com el "soci prioritari" de la legislatura.
La negociació dels pressupostos ha obert escletxes entre ERC i Junts, però l'aprovació definitiva ha fet baixar els decibels. Jaume Giró, conseller d'Economia, finalment es va poder fer la fotografia amb Albiach com un dels artífexs dels comptes, que en cap moment va deixar de negociar malgrat les reticències del seu partit. El pes polític de Giró, un dels fitxatges estrella de Junts per aquesta legislatura, continua creixent i es va consolidant com un dels consellers de referència dins del seu espai.
Al mateix temps, la majoria governamental ha acordat amb el PSC la renovació de les institucions caducades que depenen del Parlament. Fins ara, s'ha arribat a acords per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), l'Agència Catalana de Protecció de Dades, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Es tracta del primer gran acord que transcendeix els blocs que es van fixar en els dies àlgids del procés i que s'havien començat a esberlar després de les municipals del 2019.
En el cas de la CCMA, la presidència recau Rosa Romà a proposta d'ERC; el CAC estarà presidit per Xevi Xirgo, alineat amb Junts; la Síndica de Greuges serà Esther Giménez-Salinas; la Sindicatura de Comptes la presidirà Miquel Salazar, que ja en forma part a proposta del PSC; i al CGE s'hi incorporen sis membres nous, tot i que estarà presidit per Joan Vintró, que ja en forma part. A partir del gener del 2022 arrencaran els procediments per concretar els nomenaments, que tot i suposar un senyal de normalitat institucional no s'han apartat de la dinàmica partidista a l'hora de triar els perfils.
Colau, amb gasolina fins a les properes eleccions
La segona legislatura al poder de Colau no va tenir una arrencada plàcida, perquè només va poder arribar a l'alcaldia després de rebre els vots de Manuel Valls, ara ja apartat de l'Ajuntament. La reedició del pacte amb el PSC no va ser suficient per tenir la majoria garantida al ple, de manera que ha hagut d'anar aplicant la geometria variable. En el cas dels últims pressupostos, fins a cinc partits hi han acabat col·laborant. També ERC, que en un inici s'havia desmarcat del govern municipal amb la vista posada al 2023, ha acabat fent costat als comptes, aprovats definitivament aquest dijous.
Amb el mig mandat superat, Colau disposa de gasolina suficient per afrontar els comicis, on previsiblement aspirarà a un tercer mandat davant Jaume Collboni -amb qui comparteix executiu local- i Ernest Maragall, vencedor a les urnes el 2019 però amb suports insuficients per arribar a l'alcaldia. El cap de files republicà ha hagut de seguir les consignes de la direcció per aprovar els comptes de Colau, una de les peticions dels comuns a l'hora de negociar els pressupostos de la Generalitat.
Sánchez, preparat per resistir a la Moncloa
Quan aquesta setmana el Congrés acabi d'aprovar els comptes de la Moncloa, Pedro Sánchez ja podrà enfilar el tram definitiu de la legislatura sabent que, si cal, prorrogant dels de l'any vinent en té prou per arribar a les properes eleccions. La majoria de la investidura -amb ERC, el PNB i Bildu com a ròtules principals- li ha servit per desbrossar el camí a canvi de contrapartides -català en l'audiovisual, cessions al País Basc- més fàcils d'assumir que els indults, ja concretats al juny i que han funcionat com a element de distensió amb Catalunya juntament amb la represa de la taula de diàleg.
El cert, però, és que Sánchez no ho tindrà senzill per ser reelegit. El PP disposa de bona salut a les enquestes, només enterbolida per la pugna entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, i l'extrema dreta continua a l'alça. La crispació és la divisa constant al Congrés, on socialistes i populars continuen sense desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) malgrat haver posat al dia institucions com el Tribunal Constitucional (TC) o bé el Tribunal de Comptes. Castella i Lleó és el punt de partida d'un cicle electoral amb una pugna de molts decibels entre esquerra i dreta i que Catalunya, en teoria, hauria d'evitar. Les eleccions catalanes estan programades per al 2025, però l'estabilitat de la coalició ERC-Junts no és garantia per arribar-hi.
Aquest final d'any n'és la mostra més precisa. El Parlament va aprovar aquest dijous els pressupostos de la Generalitat per al 2022, que entraran en vigor l'1 de gener per primera vegada en una dècada, gràcies a l'aliança entre el Govern i els comuns. A l'Ajuntament de Barcelona, l'alcaldessa Ada Colau ha validat els comptes amb el vot de cinc partits, circumstància impensable fa tan sols uns mesos. I, al Congrés, la setmana entrant han de ser ratificats els pressupostos generals de l'Estat, que han vist alterat el calendari per una maniobra del PP al Senat. El triplet de comptes validats és el preludi d'un nou cicle electoral incert que estarà marcat per la crispació entre la dreta i la Moncloa, sense que encara s'hagi dissipat -ni molt menys- el terratrèmol pandèmic.
Catalunya, amb pressupostos i renovació de càrrecs
L'aprovació dels comptes de la Generalitat ha servit per constatar fins a quin punt han canviat les aliances al Parlament només set mesos després que Pere Aragonès aterrés a Palau fa set mesos gràcies a la CUP. Els anticapitalistes han deixat de formar part de l'equació de l'estabilitat, i s'han desmarcat tant dels comptes -que veuen "autonomistes" i "sociovergents"- i també del decret de renovables. En les dues ocasions, el Govern s'ha valgut del suport dels comuns, als qual Aragonès sempre ha volgut seduir a través de l'estratègia de la "via àmplia". La incorporació dels de Jéssica Albiach, però, ha comportat la sortida de facto dels anticapitalistes, malgrat que el president encara els considera com el "soci prioritari" de la legislatura.
La negociació dels pressupostos ha obert escletxes entre ERC i Junts, però l'aprovació definitiva ha fet baixar els decibels. Jaume Giró, conseller d'Economia, finalment es va poder fer la fotografia amb Albiach com un dels artífexs dels comptes, que en cap moment va deixar de negociar malgrat les reticències del seu partit. El pes polític de Giró, un dels fitxatges estrella de Junts per aquesta legislatura, continua creixent i es va consolidant com un dels consellers de referència dins del seu espai.
Al mateix temps, la majoria governamental ha acordat amb el PSC la renovació de les institucions caducades que depenen del Parlament. Fins ara, s'ha arribat a acords per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), l'Agència Catalana de Protecció de Dades, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Es tracta del primer gran acord que transcendeix els blocs que es van fixar en els dies àlgids del procés i que s'havien començat a esberlar després de les municipals del 2019.
En el cas de la CCMA, la presidència recau Rosa Romà a proposta d'ERC; el CAC estarà presidit per Xevi Xirgo, alineat amb Junts; la Síndica de Greuges serà Esther Giménez-Salinas; la Sindicatura de Comptes la presidirà Miquel Salazar, que ja en forma part a proposta del PSC; i al CGE s'hi incorporen sis membres nous, tot i que estarà presidit per Joan Vintró, que ja en forma part. A partir del gener del 2022 arrencaran els procediments per concretar els nomenaments, que tot i suposar un senyal de normalitat institucional no s'han apartat de la dinàmica partidista a l'hora de triar els perfils.
Colau, amb gasolina fins a les properes eleccions
La segona legislatura al poder de Colau no va tenir una arrencada plàcida, perquè només va poder arribar a l'alcaldia després de rebre els vots de Manuel Valls, ara ja apartat de l'Ajuntament. La reedició del pacte amb el PSC no va ser suficient per tenir la majoria garantida al ple, de manera que ha hagut d'anar aplicant la geometria variable. En el cas dels últims pressupostos, fins a cinc partits hi han acabat col·laborant. També ERC, que en un inici s'havia desmarcat del govern municipal amb la vista posada al 2023, ha acabat fent costat als comptes, aprovats definitivament aquest dijous.
Amb el mig mandat superat, Colau disposa de gasolina suficient per afrontar els comicis, on previsiblement aspirarà a un tercer mandat davant Jaume Collboni -amb qui comparteix executiu local- i Ernest Maragall, vencedor a les urnes el 2019 però amb suports insuficients per arribar a l'alcaldia. El cap de files republicà ha hagut de seguir les consignes de la direcció per aprovar els comptes de Colau, una de les peticions dels comuns a l'hora de negociar els pressupostos de la Generalitat.
Sánchez, preparat per resistir a la Moncloa
Quan aquesta setmana el Congrés acabi d'aprovar els comptes de la Moncloa, Pedro Sánchez ja podrà enfilar el tram definitiu de la legislatura sabent que, si cal, prorrogant dels de l'any vinent en té prou per arribar a les properes eleccions. La majoria de la investidura -amb ERC, el PNB i Bildu com a ròtules principals- li ha servit per desbrossar el camí a canvi de contrapartides -català en l'audiovisual, cessions al País Basc- més fàcils d'assumir que els indults, ja concretats al juny i que han funcionat com a element de distensió amb Catalunya juntament amb la represa de la taula de diàleg.
El cert, però, és que Sánchez no ho tindrà senzill per ser reelegit. El PP disposa de bona salut a les enquestes, només enterbolida per la pugna entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, i l'extrema dreta continua a l'alça. La crispació és la divisa constant al Congrés, on socialistes i populars continuen sense desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) malgrat haver posat al dia institucions com el Tribunal Constitucional (TC) o bé el Tribunal de Comptes. Castella i Lleó és el punt de partida d'un cicle electoral amb una pugna de molts decibels entre esquerra i dreta i que Catalunya, en teoria, hauria d'evitar. Les eleccions catalanes estan programades per al 2025, però l'estabilitat de la coalició ERC-Junts no és garantia per arribar-hi.