Els exresponsables de Plus Ultra han passat aquest dilluns davant del jutge que investiga el rescat de l'aerolínia a l'Audiència Nacional. L'expresident de la companyia, Julio Martínez Sola, ha refermat la seva declaració i ha assenyalat José Luis Rodríguez Zapatero. Segons ha dit, es va pactar una comissió de l'1% amb l'empresari Julio Martínez Marínez, interlocutor de Zapatero, si finalment s'aconseguia materialitzar el rescat per part del govern espanyol, que finalment hi va posar 53 milions d'euros durant la pandèmia.
La investigació del jutge José Manuel Calama està plena de referències de tercers a Zapatero i a la seva capacitat per aconseguir beneficis per a empreses gràcies al seu accés a les autoritats espanyoles i internacionals. Una de les peces centrals que s'investiguen és el rescat de Plus Ultra. El jutge sosté que els directius de l'aerolínia van activar dues vies per aconseguir el seu objectiu. Una, a través de José Luis Ábalos, aleshores ministre de Transports i condemnat a presó pel cas de les mascaretes. L'altra, la que va funcionar, via Zapatero.
L'expresident de Plus Ultra ha explicat que la companyia buscava accedir al govern espanyol per aconseguir el rescat i que van pensar en el grup de Zapatero. Va ser l'expresident qui es va posar en contacte amb ell i va designar el seu soci, Julio Martínez Martínez, com a interlocutor. L'expresident de l'aerolínia va haver de dimitir quan va reconèixer els pagaments i que no hi havia cap dubte que eren per a l'expresident del govern espanyol. La quantitat va pujar fins als 500.000 euros.
La investigació judicial dibuixa una estructura organitzada i estable dirigida per Zapatero que exercia influència de manera il·lícita sobre les autoritats espanyoles i estrangeres per aconseguir resolucions administratives favorables i avantatges econòmiques en favor de tercers. Els investigadors atribueixen a Zapatero un lideratge estratègic gràcies a la seva agenda de contactes, i situa el seu despatx del carrer Ferraz com a centre de coordinació.
La investigació també apunta que la xarxa actuava de manera coordinada, creava documentació falsa, ocultava deliberadament informació comptable i fiscal, utilitzava testaferros i comptava amb la "intervenció directa" de Zapatero en "operacions internacionals d'alt valor econòmic", com ara petroli, or, accions o divises, en països com Veneçuela, la Xina o els Emirats Àrabs.
