L'illa dels Països Catalans que vol la independència: «Estem abandonats»

Tabarca inicia els tràmits per convertir-se en una entitat menor amb pressupostos propis davant la "deixadesa" de les institucions

Publicat el 21 d’abril de 2026 a les 11:14
Actualitzat el 21 d’abril de 2026 a les 11:20

Als Països Catalans, hi ha una illa que reclama més autonomia per poder gestionar els seus propis pressupostos. Denuncia abandonament institucional i, després de més d'una dècada de reivindicació, ha iniciat els tràmits legals per esdevenir una Entitat Local Menor (ELM)

Es tracta de Tabarca, un enclavament natural que té l'estatus de barri i depèn de l'Ajuntament d'Alacant. Si bé, les associacions veïnals han acordat iniciar el procediment per sol·licitar esdevenir una entitat local menor i obtenir la "independència" del consistori, la qual cosa els permetria assumir directament competències i gestionar fons propis o procedents d'altres administracions.

"Fa 11 anys que lluitem i hem dit prou. És la nostra il·lusió", ha manifestat la presidenta de l'associació veïnal Tabarca Isla Plana, Carmen Martí, en declaracions a Europa Press. Els residents han pres la decisió després d'una recollida de firmes que ha finalitzat amb un resultat majoritari a favor d'independitzar-se de l'Ajuntament d'Alacant, amb 33 suports de veïns de l'illa, més de la meitat dels empadronats, per la qual cosa poden iniciar els tràmits.

Segons ha explicat la representant veïnal, els residents de Tabarca persegueixen aquest objectiu des que es van constituir com a associació fa més d'11 anys. Des de llavors, consideren que no s'ha avançat per part de cap administració pública per donar-los el “tracte especial” que consideren que mereixen. Martí ha destacat que aquest enclavament compta amb un Bé d'Interès Cultural (BIC), la Torre de Sant Josep, però denuncia que no se li ha donat la consideració que mereix. A més, Tabarca va ser la primera reserva marina declarada a l'Estat el 1986.

Una altra de les queixes és la falta de transport fins a l'illa, sense que s'hagi "avançat res" des que el 2018 les Corts Valencianes van aprovar una iniciativa per millorar-lo. "Ja està bé, depenem del mar i del temps", reivindiquen. "Amb totes les nostres característiques, hauríem de tenir un tracte especial i veure més èxits", ha assenyalat la representant veïnal, que ha demanat esperar el procés per concretar quines àrees volen gestionar els residents a Tabarca: "No podem començar la casa per la teulada".

En qualsevol cas, ha assegurat que, si prospera la petició, hauran de negociar i consensuar entre els veïns quines competències sol·licitar. "Cal comptar amb el poble, és clar", ha subratllat. Fins aleshores, els advocats de l'associació ja han iniciat "la paperassa" per sol·licitar formalment ser una entitat local menor.

Què diu cada partit sobre la independència de Tabarca?

Al seu torn, el vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar (PP), ha dit que l'equip de govern desconeix el contingut d'aquesta possible petició de veïns de Tabarca perquè l'illa es converteixi en una entitat local menor, alhora que ha negat que hi hagi una situació d'abandonament. I, entre els grups de l'oposició, la portaveu socialista, Ana Barceló, ha considerat que el principal problema del que està passant és que el govern municipal "no sap què vol exactament per a l'illa", ja que ha recordat que continua sense aprovar el Pla Especial de Tabarca, l'esborrany del qual va ser presentat fa un any.

Des de Compromís, el regidor Rafa Mas ha coincidit amb el fet que els veïns "estan farts, i amb raó", després d'anys "d'abandonament per part de l'Ajuntament d'Alacant, que passa olímpicament de Tabarca quan va cap al col·lapse social mediambiental". És per això que ha anunciat que aquest mateix dimarts demanaran que es convoqui la comissió de Tabarca. A parer seu, la possibilitat que l'illa es converteixi en una entitat local menor és una "opció real i seriosa" perquè els veïns "volen separar-se de la ciutat i, almenys, ser independents administrativament.