Més Madrid, sobre el cas Errejón: «Si haguéssim sabut que era un agressor, hauríem anat a comissaria»

Dirigents de la formació madrilenya que va fundar l'exdiputat reconeixen que tenia "problemes personals" i li van recomanar l'ajuda d'especialistes; Mònica García acusa el polític i la seva excap de gabinet de “minimitzar" l'agressió del 2023

Rita Maestre, Mónica García i Manuela Bergerot, dirigents de Més Madrid.
Rita Maestre, Mónica García i Manuela Bergerot, dirigents de Més Madrid. | Eduardo Parra / Europa Press
28 d'octubre de 2024, 13:11
Actualitzat: 18:11h

Més Madrid sabia que Íñigo Errejón tenia "problemes personals", però desconeixia les seves actituds masclistes. Així ho ha assegurat la coportaveu de la formació i ministra de Sanitat, Mónica García, que en roda de premsa ha explicat que diverses persones del partit li van recomanar buscar ajuda professional. "Si haguéssim sabut que era un agressor, no li hauríem recomanat ajuda professional. Hauríem anat directament a una comissaria", ha declarat.

Així, l'actual direcció del partit que Errejón va fundar el 2019, ha assegurat que no tenia coneixement de les seves actituds, tot i la denúncia anònima que es va fer pública l'estiu del 2023. En qualsevol cas, García ha carregat contra el comunicat amb què el dirigent polític va anunciar que plegava. "Això no va de neoliberalisme, no va de subjectivitat tòxica o d'estar en primera línia política. Això va d'agressions sexuals i de masclisme", ha afegit. Així mateix, ha acusat Errejón i la seva excap de gabinet, Loreto Arenillas, de “minimitzar" l'agressió de 2023.

Poc després de la roda de premsa, Arenillas ha tornat a reaccionar amb una publicació a les xarxes socials, i com ja va fer divendres, ha insistit que no va encobrir cap fet i que es va posar a disposició de la víctima quan es va produir l'agressió del 2023. "Com qualsevol militant, exigeixo el meu dret a la defensa del que considero un abús d'autoritat per part de la direcció del partit em nego a acceptar el repugnant linxament al qual soc sotmesa", ha escrit.

Al seu torn, el jutjat número 47 de Madrid ha enviat un escrit al Congrés per preguntar sobre la situació actual d'Errejón, que va deixar l'acta després de dimitir dels càrrecs a Sumar. I és que en el cas que encara fos diputat, seria aforat i hauria de ser el Tribunal Suprem l'encarregat del procediment judicial contra ell. Si bé, la cambra baixa espanyola ha confirmat que ja no ho és i, per tant, pot ser jutjat per la via ordinària.

Podem, Carmena i els comuns

García, que ha reiterat el suport de la formació a les víctimes i s'ha compromès a intensificar la reparació, no ha estat l'única dirigent del mateix espai que Errejón que s'ha pronunciat aquest dilluns. També ho ha fet Podem, la formació en la qual va militar Errejón a l'inici, i els comuns des de Catalunya.

El silenci l'ha trencat així mateix qui va ser la seva mà dreta, l'exalcaldessa Manuela Carmena, que ha assegurat sentir-se "dolguda" i "sorpresa" per les acusacions contra Errejón. "Em sembla horrible. Mai no vaig poder pensar ni vaig escoltar res relatiu a aquest comportament. Em dol profundament pel que hi hagi i estiguin passant les víctimes d'aquests comportaments i em dol que una persona que era referent ideològic a l'esquerra pugui haver tingut aquesta actitud", ha escrit en un missatge a Instagram. En aquest sentit, ha recomanat a la ciutadania analitzar els polítics tenint en compte la seva intel·ligència emocional més enllà de la seva lucidesa política i intel·lectual.

Errejón i Carmena van mantenir fins fa uns anys una intensa aliança política que es va consolidar el 2019 quan l'ara exdiputat, després d'haver-se distanciat de Podem, va fundar Més País i va buscar aliances amb Carmena per crear un espai progressista alternatiu a la formació de Pablo Iglesias a Madrid.