La mobilització independentista de l'Onze de Setembre serà descentralitzada a les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa, tal com ha pogut saber l'ACN i ha confirmat Nació. A la capital, la manifestació anirà de l'estació de França fins a l'Arc de Triomf, on tindrà lloc la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium anualment. A més de les mobilitzacions a les cinc ciutats, hi haurà altres accions per les vegueries del país.
Enguany la manifestació estarà coorganitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium, l'Associació de Municipis per Ia Independència, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN, que han consensuat l'eslògan "Tornem als carrers" per a la capçalera. La Diada del 2016 ja va tenir aquest format descentralitzat, amb mobilitzacions aleshores a Barcelona, Berga, Lleida, Tarragona i Salt. També s'hi involucraran les joventuts de Junts (JNC) i d'ERC (Jovent Republicà).
Totes aquestes entitats també han consensuat un eslògan comú, amb el qual les entitats volen interpel·lar "aquelles persones que altres anys havien vingut i van deixar d'anar-hi en un moment de desafecció". Aquesta frase es farà servir tant per a la capçalera de les manifestacions com per a la cartelleria de convocatòria a la mobilització, que busca "reflectir la coralitat i pluralitat" d'entitats.
En canvi, el lema "Fem el camí més curt", present a la samarreta presentada pel president de l'ANC, Lluís Llach, al Canet Rock, se circumscriurà exclusivament a l'Assemblea. Segons les fonts consultades, aquest eslògan és heretat de l'anterior Secretariat Nacional, presidit per Dolors Feliu, i es convertirà en un "subeslògan". Serà l'única samarreta que es comercialitzarà per la Diada.
Investidura i retorn de Puigdemont
Com que encara no és clar si el context polític de la Diada serà amb un Govern o en precampanya, es vol evitar que la mobilització de l'11-S es transformi en una nova escridassada a algun partit. Les entitats coorganitzadores admeten que la situació de Carles Puigdemont podria tenir rellevància.
L'efecte i les conseqüències que pot tenir el retorn de l'expresident també ha planat damunt les reunions prèvies a l'organització de la Diada. El passat 3 de juliol, a través d'una declaració política aprovada pel Secretariat Nacional, l'ANC defensava que Puigdemont "mereix el reconeixement del poble català" i deia estar "preparada per rebre i acompanyar-lo en un retorn sense cap ombra de partidisme".
El paper d'ERC
El paper d'ERC també havia estat complicat en els últims anys. Cal recordar que ni el president del Govern, Pere Aragonès, ni cap conseller d'ERC ni ningú de la cúpula del partit va assistir a la manifestació de la Diada del 2022 pel clima "hostil". L'any passat ja van tornar l'any passat a la mobilització de la Diada, ja que el caràcter de la concentració era "més obert, transversal i plural", tal com van defensar des de les files republicanes.
Tot aquest context és ben present en les reunions de les entitats que coorganitzen la mobilització del 2024. Són conscients que un escenari amb Salvador Illa a Palau gràcies als vots d'ERC pot provocar, de nou, que part dels manifestants escridassi els republicans, un fet que es vol evitar.
Les entitats volen que l'Onze de Setembre mantingui l'esperit combatiu i, alhora, es recuperi l'espectre més transversal. Aposten perquè la Diada torni a ser una jornada positiva i de suma, i que la mobilització sigui més que mai "de país", i no es pugui regirar contra cap partit. "Cal donar una imatge diferent de la dels últims anys i que tothom s'hi senti convidat", assegura una de les fonts consultades.