No, no hi havia centenars de morts al pàrquing de Bonaire i altres mentides de la DANA

Les xarxes socials i pseudoperiodistes de l'extrema dreta instrumentalitzen la catàstrofe per difondre falsedats amb l'objectiu de treure'n rèdit o fer negacionisme climàtic; també els polítics enreden a l'hora d'assignar responsabilitats

Carlos Mazón, Felip VI i Pedro Sánchez.
Carlos Mazón, Felip VI i Pedro Sánchez. | Aleix Pérez
04 de novembre de 2024, 18:13
Actualitzat: 20:19h

En moments de catàstrofe i màxima vulnerabilitat llueix tant la millor part de la societat, com la més fosca. La solidaritat s'ha imposat als carrers del País Valencià des del temporal que ha deixat de moment més de 200 morts, però també hi ha qui fa servir el desastre per treure'n rèdits. L'extrema dreta i els seus satèl·lits fa dies que instrumentalitzen el dolor de la gent per fer antipolítica. I ho fan també amb la complicitat d'un llistat de pseudoperiodistes que difonen notícies falses. Altres reprodueixen falsedats per ignorància. En aquests moments, davant del soroll de les xarxes socials, és imprescindible informar-se a través de canals institucionals i mitjans de comunicació rigorosos. I contrastar-ho tot, perquè fins i tot els màxims responsables polítics d'aquesta gestió confonen per desfer-se de responsabilitats.

El cas més recent és sobre possibles morts al pàrquing del centre comercial de Bonaire, que disposa de més de 2.500 places i que va quedar completament inundat per les pluges de dimecres. En les últimes hores autoanomenats periodistes d'extrema dreta com Bertrand Ndongo, altres com Iker Jiménez de Cuatro o David Santos de La Bandera, a través de les xarxes socials, havien assegurat que hi havia "molts cossos", parlaven de "cementiri" i de bussos que sortien del pàrquing plorant davant les desenes de morts. Finalment, aquest dilluns les tasques de serveis d'emergència han detectat un centenar de vehicles, però no s'ha hagut de lamentar cap mort. Aquesta és només una de les falsedats de les últimes hores. 

Felip VI no va col·lapsar l'entrada de voluntaris

L'arribada dels reis a Paiporta el diumenge va provocar una onada d'indignació entre els veïns més afectats pel temporal. Arran de la visita, es va viralitzar a les xarxes socials la imatge d'una quarantena de vehicles policials amb les sirenes enceses pels carrers d'un dels municipis devastats. Apuntaven que era el comboi de seguretat de la monarquia i que havia impedit el pas de voluntaris a Paiporta i fins i tot alguns mitjans, també catalans, en van fer vídeos i notícies. Res més lluny de la realitat. La fila de cotxes corresponia a un dispositiu de la Policia Municipal de Madrid de dissabte, mobilitzat per col·laborar al barri valencià de la Torre

No era una protesta només de l'extrema dreta

En la visita dels reis, també del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i del de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, l'extrema dreta s'ha apropiat de les protestes contra les autoritats. Si bé és cert que hi havia diversos neonazis vinguts de fora del poble a generar aldarulls, la mobilització de protesta ha estat principalment secundada pels veïns afectats de la zona zero de la catàstrofe, que reclamen gestió davant l'absència d'ajudes per part de l'administració.

No s'han produït violacions per part de migrants

En les últimes hores s'han difós a les xarxes socials missatges sobre violacions a voluntàries a la zona de la catàstrofe. Un d'aquests continguts, amb més de 20.000 visualitzacions a Telegram, reprodueix aquesta informació al costat d'una bandera del Marroc per tal de responsabilitzar els migrants de les suposades agressions. Tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil neguen haver rebut cap denúncia de les suposades agressions. En paral·lel, són múltiples les imatges de persones migrades que estan col·laborant en les tasques per combatre les conseqüències del temporal.

La responsabilitat de la confederació del Xúquer i l'UME

L'assumpció de responsabilitats per part dels responsables polítics està brillant per la seva absència. Aquest mateix dilluns Mazón ha disparat directament contra el govern espanyol, a qui ha culpabilitzat de la manca d'alertes sobre el territori. Concretament, ha assegurat que la confederació hidrogràfica del Xúquer va suprimir els avisos i també ha tret pit d'haver reclamat que s'activés l'UME el dimarts, abans d'iniciar-se les pluges.

Són informacions que han desmentit tots dos organismes. La confederació ha recordat que no té competències per emetre alertes, i que la institució competent per fer-ho -a partir de les dades pluviòmetres facilitades per aquesta- és el servei d'emergències autonòmiques. També ha comparegut el cap de l'UME per desmentir Mazón, assegurant que va mobilitzar els seus efectius de manera preventiva dimarts i que es van posar a l'espera de rebre ordres de la Generalitat. "En un nivell 2 d'alerta, qui dirigeix l'emergència és la comunitat autònoma, és qui decideix on anem", ha apuntat.

No s'han destruït pantans

En aquesta tasca de combatre la desinformació hi ha mitjans com Verificat que també s'han dedicat de manera proactiva a desmentir falsedats. Una de les teories que havien circulat a través de les xarxes socials és que el govern espanyol havia "demolit" quatre pantans destinats a contenir l'aigua al País Valencià en cas de possibles riuades que suposadament hauria ordenat destruir Franco. D'això se n'ha fet ressò fins i tot el líder de Vox, Santiago Abascal.

Aquesta és una informació falsa, ja que com recull Verificat, en els últims anys no s'ha demolit cap embassament. Les construccions del 1957 per reconduir el cabal del riu Túria després de la gran riada continuen funcionant. Sí que s'ha prescindit d'estructures, abans del 2018 -quan Pedro Sánchez encara no era president- com petites preses inutilitzades. 

El paper del canvi climàtic

Les DANES o les gotes fredes han existit sempre i són típiques del clima mediterrani a la tardor. Ara bé, el canvi climàtic el que fa és augmentar la seva probabilitat i intensitat. Alguns dels estudis d'atribució al canvi climàtic que s'han fet de manera exprés apunten a una duplicació de la probabilitat que es produeixi el fenomen, i a un augment d'un 12% de la intensitat. També el canvi climàtic seria un dels elements que provocaria que aquests temporals es produeixin en dates tardanes, ja que en aquesta ocasió s'ha produït a tocar de novembre quan abans era poc habitual. Per tant, canvi climàtic, davant dels negacionistes, sí que és un factor que intensifica aquests fenòmens. Ara bé, no un factor que els provoquen.

Aiguats a Catalunya

Les informacions falses no s'han produït només en el context del País Valencià. També el temporal a Catalunya ha deixat alguns episodis similars. És el cas d'una fotografia que circula a les xarxes socials, suposadament sobre el riu Anoia aquest dilluns. En canvi, és una imatge de l'any 2010 a Martorell. Ho ha recollit a les xarxes socials el periodista de Catalunya Ràdio Carlos Baraibar.