La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat (Barcelona, 1978), ha fet el salt de l'acadèmia (és bioenginyera i professora a l'ICREA) a la política de la mà de Salvador Illa. Al capdavant de la conselleria, Montserrat es recepta exigència perquè Catalunya sigui puntera en sectors innovadors -com ara la computació quàntica, semiconductors, biomedicina, tecnologies netes- i fa una crida a aprofitar l'actual context geopolític per reindustrialitzar sectors basats en el coneixement i la recerca. És conscient que, per avançar en la innovació, caldrà assumir riscos.
En aquesta entrevista amb Nació, Montserrat situa com a prioritat millorar la transferència de coneixement entre les universitats i el centres de recerca cap a les empreses. "No hem estat prou reactius", admet. Amb els resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics encara sobre la taula, la consellera aborda la situació del català en l'educació superior. El seu diagnòstic és positiu, perquè les primeres dades de què disposa el Departament assenyalen que el pla d'enfortiment de la llengua està donant resultats, i avisa que caldrà fer compatible la necessària internacionalització amb l'ús del català a la universitat.
Quina radiografia faria de la situació del sistema de recerca actual a Catalunya?
És un sistema fort, amb un ecosistema ben implementat d'universitats públiques i privades, i una de no presencial. En total, 12 universitats del sistema català ben cohesionades, que a més tenen una oferta de titulacions adequada a la demanda, i han estat treballant molt de temps conjuntament. Tenim 42 centres de recerca del sistema CERCA treballant en molts àmbits, i també tenim infraestructures científico-tecnològiques singulars, que són espais que permeten que el sector acadèmic pugui donar serveis al mateix sector i a les empreses. I també hi ha tres grans infraestructures estatals, que compartim amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a Madrid, que són l'Alba Sincrotró, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica. A més a més, també tenim centres del CSIC, del Consell Superior d'Investigació Estatal. Això ha permès que Catalunya es pugui posicionar: som la tercera regió a Europa liderant projectes de gran envergadura en l'àmbit del coneixement fonamental, i ja es considera una regió forta en l'àmbit de la innovació.
Anem bé, doncs.
No podem ser autocomplaents ni mirar cap a una altra banda quan parlem de com transferim el coneixement en producte, en riquesa i en valor. En com generem noves empreses i riquesa que retorni al sistema i a la societat. L'informe Draghi i l'informe Letta posen en relleu que hi ha una oportunitat. No hem estat prou atents a la necessitat de fer aquesta transferència del coneixement, i això és una amenaça, però ara Catalunya té oportunitats sense precedents per fer-ho i en àmbits molt verticals.
"Hem d'aprofitar el context geopolític per reindustrialitzar sectors basats en el coneixement i la recerca"
Com ara quins?
En la supercomputació, les tecnologies quàntiques, els semiconductors, les tecnologies netes, la biomedicina... El Govern hem fet una anàlisi profunda per aprofitar la situació geopolítica i el context internacional perquè Catalunya torni a liderar i reindustrialitzi certs sectors basats, primerament, en el sector del coneixement i la recerca. Tenim infraestructures que ens ajuden a generar el producte i connectar-lo amb les empreses; tenim universitats per generar el coneixement i centres de recerca que, a més, ja comencen a tenir portafolis d'innovació i les empreses s'hi apropen de manera natural. Una empresa necessita una cosa, doncs el sector del coneixement l'ajuda.
On hem fallat?
No hem estat prou reactius perquè aquest coneixement es pugui transferir. Això no només implica fer inversions, sinó també per preveure que no fer-ho era una amenaça. No parlo malament dels governs anteriors, però hem de generar una situació que ens ajudi, amb nous programes, noves beques, noves ajudes per poder transferir el coneixement dels laboratoris a les empreses, i crear noves spin-off. I això també ho farem durant aquesta legislatura. Com podem també accelerar aquest procés d'innovació? Capacitant el talent perquè també sigui emprenedor, perquè l'emprenedoria esdevingui una aptitud integrada a la seva formació acadèmica. I això com ho farem? De la mà de les universitats, amb els instituts de recerca i grans infraestructures, generant passarel·les perquè el talent pugui transitar de les empreses a l'acadèmia i a l'inrevés. Fins ara, les portes no s'han obert fàcilment perquè el talent jove pugui transitar. Tenim un sistema de coneixement molt ric, amb infraestructures amb què arribem a tot el territori.
"No som prou bons en la transferència i ara tenim una oportunitat"
Ens pot dir alguna part del país important, en aquest àmbit?
En tecnologies netes, tenim identificat quin serà un gran actor en la descarbonització: Tarragona. Quan parlem de biomedicina, no només parlem de Barcelona, també parlem de Girona, de Tarragona, de Lleida. En els semiconductors, parlem d'infraestructures de producció -com Innofab- a què donarem forma al costat de Cerdanyola del Vallès. El diagnòstic és bo en la producció de recerca i en la generació de coneixement. Els índexs de producció científica i l'impacte de la recerca són molt bons, però no hem estat prou bons encara amb la transferència, i això ara mateix és una oportunitat i és una demanda, i nosaltres volem liderar. El president va presentar el projecte Catalunya Lidera, que és un nou model econòmic per Catalunya basat en la prosperitat compartida, en infraestructures, en actius cientificotècnics i en talent.
Hi haurà una inversió de 2.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys en l'àmbit de recerca i innovació. Estem convençuts que hem d'apostar i capacitar el talent, la recerca i la innovació a Catalunya. No podem ser autocomplaents només quedant-nos amb bons números de producció científica. Volem que el coneixement generi riquesa i generi prosperitat, que pugui arribar a la societat i que, al mateix temps, ens ajudi a prendre decisions polítiques basades en coneixement científic, amb criteri i amb rigor.
Quins són els àmbits prioritaris o més urgents en què cal investigar?
En l'àmbit de la biomedicina, per descobrir noves teràpies emergents, nous tractaments per malalties degeneratives, per malalties oncològiques i per malalties pediàtriques. En l'àmbit dels semiconductors, per identificar nous materials amb noves propietats que ens puguin fer més autònoms i més sobirans. A més, aquest sector (dels semiconductors) és holístic perquè aplica a l'àmbit de la medicina, de les comunicacions i de la intel·ligència artificial. També l'àmbit de la quàntica, present en moltes tecnologies que ja tenim avui en dia, canviarà com ens comuniquem, com ens protegim i com tractem els malalts en el futur. Catalunya, amb aquestes grans infraestructures de coneixement, les universitats i els centres de recerca, ha generat molt bona base per poder començar a transferir aquestes troballes.
"Hem de prendre mesures que tenen un risc associat; la innovació té un risc"
Per exemple?
Tenim investigadors que ja han estat emprenedors i ja tenen un spin-off en àmbits com la quàntica, la supercomputació, l'oncologia, i nosaltres el que hem de fer ara és acompanyar-los. Hem de començar a prendre mesures que tenen un risc associat. La innovació té un risc; els estudis apunten que hi ha un 30% dels projectes que no arriben a la fase final de valorització. Això ho sabem i som plenament conscients que hem de tenir identificat quins projectes podem capacitar per convertir en transferència i innovació.
En tots aquests àmbits que comenta, Catalunya pot ser puntera?
La computació quàntica, els semiconductors, la biomedicina i les tecnologies netes són els pilars pels quals hem començat. Volem que la infraestructura que tenim s'obri a les empreses i que es generin col·laboracions acadèmico-privades, publicoprivades, perquè puguem accelerar el descobriment de noves maneres de produir i prefabricar semiconductors. Amb la quàntica, exactament el mateix. El projecte PIXEurope, liderat per l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), va rebre ajuda de la Comissió Europea i de la Chips Joint Undertaking valorada en 400 milions d'euros per fer xips de fotònica avançada aplicables a l'automoció, a la biomedicina, a les comunicacions, a la intel·ligència artificial... Des del govern, volem acompanyar aquests projectes dins del trident innovador Catalunya-Espanya-Europa.
Ara que mencionava la intel·ligència artificial. Quina prioritat té el seu impuls per al Departament?
Hem començat a donar suport econòmic a aquest sector. La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i el que hem de fer també és generar espais de coneixement a les universitats perquè ja està introduïda dins dels processos docents i podem ser més eficients. Però també hem de ser molt rigorosos i vigilants, i aplicar un marc regulador perquè les universitats puguin continuar fent la seva vida acadèmica amb l'ajut d'aquestes noves tecnologies. Europa està en una bona posició perquè les tecnologies i el progrés es faci també en el marc de les universitats públiques i privades cohesionades amb el sistema públic. En els espais de la recerca i la innovació, la IA ha entrat amb molta força.
En quin sentit?
En totes aquestes tecnologies quàntiques, semiconductors, la IA forma part de la seva cadena de valor. Quan pensem en descarbonització, la IA serà molt important per accelerar els processos per ser més eficients. Hem de capacitar el talent de la mà de les empreses i apostant fermament per integrar la IA d'una manera ètica i d'una manera responsable, i que també sigui justa.
A què es refereix?
Les universitats són aquest espai per fer mesures que puguin arribar a la societat, han d'actuar com un ascensor social, i per això hem de proveir-les de mitjans perquè puguin arribar a tots els estudiants. Durant aquest mandat volem desplegar una sèrie de mesures com les ajudes a famílies monoparentals; volem que la universitat sigui un espai de coneixement per a tota la societat, i que sigui un espai neutre i just per generar talent amb pensament crític.
"El pla d'enfortiment del català inclou canvis que estan funcionant molt bé"
Europa ha anat tard en l'àmbit de la intel·ligència artificial?
No puc dir si a escala reguladora o a escala global hem anat lents o no, però sí que els tècnics de la Comissió Europea han elaborat tota una sèrie d'informes de posicionament on es posa en relleu que Europa ha tingut una acceleració molt lenta en la IA. Al mateix temps, ha generat molt coneixement. En quàntica, Europa és capdavantera per davant de la Xina i l'Índia. La IA és molt important també a l'hora de repensar i definir el futur d'Europa, que ha de continuar avançant en el coneixement i la innovació. És important que hi hagi un marc regulador ben definit.
El 2022 les universitats van signar el pla d'enfortiment de la llengua catalana. Segons dades del febrer, aquest pla no està funcionant. Quina lectura fa el departament d'aquesta situació i del fet que cada cop hi hagi més oferta en castellà?
Treballem acompanyats del Departament de Política Lingüística en el seguiment del pla d'enfortiment del català a les universitats. Tenim una sèrie d'indicadors que ens ajuden a veure la implementació de les mesures que es van proposar. Les dades indiquen que hi ha certs canvis que vam fer que estan funcionant molt bé. No ens agrada ser autocomplaents. Hi ha un espai de millora molt important i tenim una missió: fer compatible la internacionalització amb l'ús de la llengua a les universitats. És molt complicat, i per això necessitem la complicitat de les universitats i del Govern, que està treballant perquè aquestes mesures s'apliquin. Quan surten comunicacions dient que la llengua catalana s'està perdent a les universitats, crec que hem de mirar també els informes que hem publicat nosaltres. Hi ha màsters molt concrets, molt tècnics, que són en anglès, però en l'oferta de graus apliquen les mesures del pla.
Plantegen també els itineraris lingüístics.
Hi ha certes titulacions o certes experiències a l'escola i a totes les universitats que també imposen amb més urgència que les mesures de llengua s'apliquin correctament. Estem treballant perquè es creïn aquests espais de col·laboració i que els centres de recerca també implementin la seva política lingüística a l'àmbit de la recerca dia a dia.
"No té sentit que li demanem el C1 a un estudiant que vingui a fer un màster de sis mesos. En canvi, sí a un professional que vulgui entrar al sector acadèmic"
Hauria de ser un requisit pels investigadors que vulguin treballar a Catalunya tenir la capacitat per fer-ho en català?
No ens ho hem plantejat; s'han de plantejar itineraris. No té cap sentit que li demanem el C1 a un estudiant que vingui a fer un màster durant sis mesos. En canvi, un professional que vulgui entrar al sector acadèmic amb un perfil molt concret i que viurà a Catalunya, potser es plantejarà treure's aquest títol i començarà a parlar la llengua. Però no estem dient que els investigadors han de parlar el català, no ens ho hem plantejat. Catalunya és una terra oberta i ho demostra amb la gran internacionalització que tenim a les universitats i centres de recerca. Tenim institucions on conviuen més de 17 nacionalitats i això ha enriquit molt la recerca. Els drets lingüístics s'apliquen i la internacionalització en el sector de la recerca és fonamental, forma part de la mateixa recerca i la mateixa acadèmia. El que nosaltres volem fer és capacitar el talent perquè pugui exposar la seva recerca. De fet, justament es va publicar recentment un estudi molt important, liderat pel Centre de Regulació Genòmica, de manera bilingüe en català i en anglès, a la revista National Communications, i és una de les revistes que ha tingut més descàrregues.